Festival Altaveu 2011

Festival Altaveu 2011 (Sant Boi de Llobregat)

8-10 Setembre

DIA 8 :

NU NILES
La proposta de Nu Niles és una esgarrapada en aquests temps asèptics de rock profilàctic. Amb els tupès refilats i les patilles en línia, els components d’aquesta banda d’indomables exposen des del títol del seu darrer disc la seva particular declaració de principis, Sin rendición (Arañazo Records, 2010). Adscrits a l’estètica rockabilly i combatius, els integrants de Nu Niles no sols es limiten a reproduir els clixés dels referents clàssics sinò que s’atreveixen amb el swing, el blues i fins i tot el jazz, una banda que sona fresca, divertida, la millor prova que el rock, com a màxima expressió de l’energia musical, no es destrueix sinó que es transforma.

VERY POMELO
Xarim Aresté encapçala Very Pomelo, una proposta musical que amb el rock’n’roll com a revulsiu ha emergit a l’escena catalana. Es tracta d’una banda que s’ha convertit en una revelació musical amb dues referències discogràfiques editades: el debut titulat Figaro Figaro (Chesapik, 2010) i el seu treball més recent, Xurrac asclat (2011). Very Pomelo són musicalment capaços de tocar un rockabilly, insinuar l’actitud més punk, jugar amb el blues, cantar amb aires folk o fer ballar el públic a ritme pop: tot plegat en un sol disc. Amb Xurrac asclat segueixen mostrant els seus principis, reclamant que “Fem com si no hagués passat res” o que hi hagi “Diumenge Revolució”. Amb una filosofia aparentment contradictòria, només hi ha una gran veritat: el seu directe és una descàrrega sonora d’alt voltatge.

SR. CHINARRO
Des dels primers anys noranta que el sevillà Antonio Luque investiga les possibilitats del pop sense etiquetes ni complexos amb el projecte Sr. Chinarro. Supervivent de la primera onada de l’escena independent espanyola, el projecte de Luque ha gaudit del reconeixement unànime de la crítica –i sembla que cada cop de més públic– durant els últims anys. El seu últim treball és el recent Presidente (Mushroom Pillow, 2011), l’onzena referència de la seva cada cop més inapel.lable trajectòria. Menys críptic que anys enrere, les lletres de Sr. Chinarro segueixen desprenent ironia i costumisme, en unes cançons que són l’obra d’una autor madur i amb aspiracions d’arribar cada cop a més públic.

DIA 10 :

ANTÒNIA FONT
L’Altaveu es va il.luminar amb les cançons de Lamparetes, el setè treball discogràfic d’Antònia Font, que enguany s’han autoeditat amb el segell Robot Innocent. El nou disc comença apuntant “Me sobren paraules” i acaba sense deixar-ne cap al tinter, amb la paraula que dóna títol al disc de colofó (a la cançó “Sospitosos”).
Com diu el primer senzill que van treure a la primavera, “Clint Eastwood”, ‘un home tot sol no sempre se basta’, així que Joan Miquel Oliver ha aparcat enguany la seva carrera en solitari i ha tornat a la carretera (i als avions) amb els seus companys. La banda mallorquina té un prestigi del qual ben poques formacions poden presumir. Antònia Font va néixer a final dels anys noranta com una grup de pop d’estiu, i s’ha erigit en referent de tota una generació de músics als Països Catalans i més enllà. El recent disc Alegria revisitat (DiscMedi / EDR Discos, 2011) així ho demostra, amb la participació d’artistes com Mishima, Joan Colomo, Litoral o Marcel Cranc.
– programa –