American Splendor
Shari Springer Berman & Robert Pulcini, 2003.
Int.: Paul Giamatti, Hope Davis, Harvey Pekar, Shari Springer Berman, Earl Billings, James Urbaniak, Judah Friedlander, Robert Pulcini, Toby Radloff, Joyce Brabner, Donal Loque, Molly Shannon. EUA, 100′.
Harvey Pekar (Paul Giamatti) és un empleat d’un hospital local de Cleveland. L’única escapatòria a la monotonia diària són les discussions amb els seus companys de treball que poden anar des de la música, passant per el declivi de la cultura americana, els nous sabors de caramels o la vida en si mateixa. Casualment coneix a Robert Crumb (James Urbaniak), un dissenyador de postals amant de la música. Quan alguns anys després, Crumb es fa famós gràcies als seus còmics underground, la idea que el còmic pot ser també una expressió artística per a adults porta Harvey a escriure la seva pròpia tira còmica. Així arriba a publicar “American Splendor”, un retrat irònic de l’estil de vida de la classe obrera americana amb totes les seves imperfeccions. Publicat per primera vegada al 1976, el còmic va convertir Harvey Pekar en un autor de culte durant els anys 80. Premi a la millor pel.lícula al Festival de cinema independent de Sundance i Premi FIPRESCI (Premi de la Crítica Internacional) al Festival de Cannes de l’any 2003.
The Big Heat / Los sobornados
Fritz Lang, 1953. Int.: Glenn Ford, Gloria Grahame, Jocelyn Brando, Alexander Scourby, Lee Marvin, Jeanette Nolan. EUA, 90′.
Rodada en una època en què la societat nord-americana estava més dividida que mai (a favor de McCarthy o en contra d’ell), i és que als Estats Units, molts recolzaven la caça de bruixes que va portar a terme McCarthy, mentre que molts altres encara no estant d’acord amb ell, van vendre els seus col·legues per salvar el seu bon nom. És a dir, hi havia gent corrupta i gent que per no ser-ho va acabar pagant. Fritz Lang va representar “Els subornats” una crítica a aquesta societat corrupta.
El guió, basat en una novel·la policíaca, és a càrrec de Sydney Boehm, i és aquí on resideix una altra de les troballes del film, que encara que potser la història resulti un pèl previsible, Lang i Boehm ens saben portar al seu antull d’un costat a altre. Pel que fa als intèrprets, Ford compon un protagonista genuí, turmentat, propi del gènere. La Grahame està superba (tornaria a col·laborar amb Lang l’any següent a “Desitjos humans”, també amb Glenn Ford), i Lee Marvin és el perfecte perdonavides, assassí i sàdic.
Joy Division
Grant Gee, 2007. Int.: Ian Curtis, Bernard Sumner, Stephen Morris, Peter Hook, John Peel, Annik Honore, Anton Corbijn, Martin Hannett, Terry Mason, Tony Wilson. Regne Unit/EUA, 93′.
Documental on s’explica la història del grup de Manchester. Només amb 2 discs en estudi ja en van tenir prou per deixar empremta dins la música. Imprescindible pels fans, aquest recull d’imatges d’arxiu amb entrevistes actuals, ens transporta al Manchester gris (pre-Tatcherià) de finals dels 70, i a més, aprofundint en els aspectes personals, les lletres de les cançons i la posterior formació New Order. Projectat també a la Secció Oficial del Festival In-Edit de Barcelona.
The Wild Bunch / Grupo Salvaje
Sam Peckinpah, 1969. Int.: William Holden, Ernest Borgnine, Robert Ryan, Edmond O’Brien, Warren Oates, Jaime Sánchez, Ben Johnson. EUA, 145′.
Vist que el cinema a l’estiu no arriba a uns nivells de qualitat mínimament acceptables, he decidit inaugurar una nova secció anomenada “DVD” on es tracta de comentar pel.lícules vistes tranquil.lament des d’el sofà de casa.
Començo amb un western del realitzador californià Sam Peckinpah on ens mostra el costat més aspre de l’oest americà amb aquesta història de “forajidos” atracadors de bancs i assassins que no dubten en disparar per l’esquena a qui aixi ho requereixi. L’amistat entre ells és a estones una mica ambigua i no saps mai com reaccionaràn, però el panorama que hi ha al voltant seu fa que se’n refiïn un de l’altre. A destacar el muntatge i l’ambient hostil que Peckinpah desprèn en la majoria dels seus films.
Jordi Olivé 