Així… resumint…

Les Edats de la Història

Anuncis
Published in: on 25 gener 2015 at 12:28 am  Comentaris tancats a Així… resumint…  

Si la tauromàquia és art, el canibalisme és gastronomia…

28/07/2010: Amb 68 vots favorables, 55 de contraris i 9 abstencions, el Parlament de Catalunya ha aprovat l’abolició de les corrides de toros al nostre país a partir de l’1 de gener de 2012. Gràcies a la Plataforma Prou es van reunir 180.000 signatures que van servir per a que avui el món sigui una mica millor.

Published in: on 29 Juliol 2010 at 10:50 am  Comentaris tancats a Si la tauromàquia és art, el canibalisme és gastronomia…  

Un gran dia, un bon començament…

Un cop finalitzades les consultes, m’agradaria deixar constància d’algunes reflexions al respecte. Primer cal dir que més avall podeu trobar tota la informació dels resultats a l’enllaç Consulta sobre la independència. Cadascú n’extreurà les conclusions que vulgui, segons la seva manera de pensar, o sigui que pel que fa a mi aquestes són les meves: Primer de tot, voldria remarcar l’excel.lent treball organitzatiu de la plataforma Reus decideix demostrant una molt digne rigorositat democràtica, esforç persistent, i un exercici cívic innegable. Aquell dia de febrer, en el que el Barça va venir a entrenar a l’estadi del Reus, no vaig dubtar en fer-me voluntari ja que estava totalment d’acord amb el plantejament de la consulta. Molta gent voliem que ens ho preguntessin si volíem que la nació catalana esdevingués un Estat independent dins la Unió Europea, i per fí algú ens ho preguntava; no cal dir que la gent que no va anar a votar va demostrar no tenir opinió personal, i els polítics “oficials” que van difondre l’abstencionisme no tindràn credibilitat democràtica quan més endavant demanin el vot. El segon punt que vull expressar és de caràcter emotiu, i fa referència al dia 25A, el dia de la consulta, on jo vaig tenir l’oportunitat de poder estar en una mesa electoral veient a reusencs i reusenques de totes les edats il.lusionant-se en el moment de dipositar el sobre a l’urna. Va ser realment especial poder veure a la gent expressar de manera lliure la seva intenció de vot. Aquest fet és importantíssim valorar-lo, i més venint d’una iniciativa totalment aliena als polítics amb el sobreesforç que això comporta, una iniciativa del poble i tremendament cívica. Per tant, enhorabona a tots els votants, participants i col.laboradors per fer possible el dret a decidir.

Published in: on 28 Abril 2010 at 12:13 pm  Comments (1)  

El 25 d’abril vota, expressa la teva opinió

Us animo des d’aqui a expressar la vostra opinió.
Aneu a votar el 25 d’abril.

—————————————————————————————————

Article del filòsof Josep María Terricabras
per a la revista El temps :

– El dret de decidir –

Des que el 13 de desembre es va fer a Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, ja hem tingut una segona onada de consultes i ens acostem a la tercera, el 25 d’abril. Alguns troben que aquesta iniciativa és poc important, perquè només és simbòlica. Francament, no sé com s’ho miren. Allò que és simbòlic és poc important? Des de quan? És per això que el nou govern del País Basc ha fet una comprada massiva de banderes espanyoles i les ha penjades a cada cantonada? Ho ha fet perquè és poc important? Que Catalunya s’anomeni, o no, nació al preàmbul de l’Estatut, sense valor jurídic, només amb valor simbòlic, és poc important? Per això fa gairebé quatre anys que ho discuteixen una colla de jutges que s’hi han encaparrat? La primera onada d’Arenys de Munt va engegar una marea de grans dimensions que pot esdevenir tsunami. Estaria bé, certament, que la participació hi fos més elevada. Però, d’això, no en tenen pas la culpa els qui voten sí, sinó, en bona part, els qui votarien no però s’abstenen d’anar a les urnes. Per què? Perquè saben que és important d’anar-hi, perquè saben que el gest compromet, tant si és per al sí com per al no. De fet, aquest és un cas molt interessant d’un fenomen força més ampli. Tots ens omplim la boca reclamant drets que no podem exercir, hi ha molts documents internacionals –entre els quals la Declaració Universal de Drets Humans– que reconeixen molts drets als ciutadans que acaben essent només drets teòrics, perquè ni l’habitatge ni l’educació ni el treball no són drets que pugui exercir la majoria de la població mundial. I és que, quan es parla de drets, també s’hauria de parlar del poder que es té, o no es té, per a exercir aquests drets. Un dret que no es pot exercir no és cap dret, sinó una enganyifa o un placebo. Per això és tan important que els qui reclamem el dret de decidir hàgim fet un pas més i hàgim trobat la manera d’anar concretant aquest dret. Que alguns partits en recelin o s’hi oposin resulta insultant per a un demòcrata. Són els mateixos que troben fantàstic que es vagi a votar un Estatut que potser serà lletra morta o que es voti una Constitució Europea que efectivament va acabar en no-res. Quan ells ho diuen, els drets i els vots són de debò. Quan ells s’hi oposen, són de fireta. Ha arribat l’hora que es comenci a entendre que allò que és de debò és allò que el poble decideix, que els drets s’exerceixen i que la democràcia no és un règim alimentós sinó un exercici de poder.

Published in: on 19 Abril 2010 at 1:11 am  Comentaris tancats a El 25 d’abril vota, expressa la teva opinió  

Per la correcció a la V.O.S.C.

La tradició d’afavorir el doblatge perviu a l’estat espanyol d’ençà que al 1.941 el govern de Franco va promulgar una llei de defensa de l’idioma a la producció cinematogràfica, basada en una similar de Mussolini. El propòsit de la llei era, a més d’imposar un sistema lingüístic unificador, propiciar una censura de control de la producció i la projecció. Ara, el conseller Tresserras vol equiparar justament la oferta als cinemes 50% en català i 50% en espanyol, per a que cadascú pugui triar lliurement l’idioma. Aquest gest, encertat i just al meu entendre, s’ha de completar amb el canvi del doblatge per la versió original subtitulada a fí de tractar el setè art d’una manera fidel al contingut dels cineastes. L’arrelada mala costum social i altres aspectes polítics faràn d’aquesta una dura lluita per aconseguir la correcció necessària als cinemes.

Published in: on 12 Març 2009 at 1:14 pm  Comments (3)  

Nota de condol per Pepe Rubianes

Gràcies Pepe per ser com eres, un actor còmic formidable i una persona entranyable i humanista.

Published in: on 2 Març 2009 at 4:48 pm  Comentaris tancats a Nota de condol per Pepe Rubianes  

Zeitgeist (un documental tabú)

Després d’insistir unes trenta vegades, el meu nebot (Joan Arnau) va aconseguir que visionés atentament el documental Zeitgeist (2007)(que es pot trobar íntegrament a internet amb subtítols en espanyol; el link us el passo al final d’aquest post), i ara em toca a mi demanar a tothom que vegeu aquest documental de 2 hores. Sí, 2 hores, però val la pena, de veritat. Poques vegades he vist un documental tant incisiu en continguts historico-politico-socials com aquest. El documental produït per Peter Joseph (per a mí totalment desconegut) analitza en diferents capítols i donant proves constants:

1. Com la religió cristiana no és una religió original tal i com molts creuen , 2. L’autoría real i expressa dels atemptats de Nova York l’any 2001 i altres successos bèlics del segle XX perpetrats per part dels EEUU, i per últim 3. El control sobre la població mundial per part d’unes poques persones amb ambicions de poder total, mitjançant les polítiques econòmiques i el terror.

La meva opinió personal després d’haver visionat el documental és que sense cap simpatia pels detalls sensacionalistes (vegis la sinistre música de fons, les imatges de violència explícita, i la velocitat narrativa que fa impossible la reflexió en temps real per part de l’espectador), aconsegueix donar llum a alguns aspectes que es donen per certs en aquesta societat de la informació que tenim tant saturada. Per tant tot el que sigui reflexionar sobre nosaltres mateixos és positiu. En definitiva, aquest documental és en essència sobre el concepte de VERITAT, on en aquests temps que corren és tant difícil donar per segur una cosa…

http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332

Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris…

Published in: on 4 Abril 2008 at 2:45 pm  Comments (1)  

Diari electrònic personal

Benvinguts/des al bloc!

Escoltant el programa de ràdio “L’internauta” he descobert WordPress, una eina de creació de blocs i m’he decidit per crear-me el meu.

Aquí trobareu apunts i opinions personals sobre qualsevol cosa: cultura, notícies d’actualitat, arts, història, opinió, crítica, etc…, si voleu també hi podeu dir la vostra.

Avui comença el meu bloc!!

Published in: on 30 Març 2008 at 12:22 am  Comentaris tancats a Diari electrònic personal  
%d bloggers like this: