Laurent Garnier Boiler Room Lyon DJ Set

Anuncis
Published in: on 7 Març 2016 at 12:08 am  Feu un comentari  

Mishima

22/04/2012

Mishima va presentar al Teatre Bartrina de Reus el seu últim disc: “L’amor feliç” (Sones, 2012)

Videoclip de “L’última ressaca” (el primer single de “L’amor feliç”)

“Miquel a l’accés 14” (versió de Miqui Puig)

http://www.myspace.com/intomishima

Published in: on 22 Abril 2012 at 11:39 pm  Comentaris tancats a Mishima  

OBC: Héctor Parra + Gustav Mahler

Sala 1 Pau Casals, L’Auditori (Barcelona)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Lothar Zagrosek, director

Obres:

PARRA: Karst-Chroma II (2007)

PARRA: InFALL-Chroma III. (Obra encàrrec OBC)

MAHLER: Simfonia núm. 5

L’obra de Gustav Mahler va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic, a causa de la seva gosadia creativa i del seu caràcter innovador, que trencaven els motlles d’un simfonisme deutor del Romanticisme. Actualment ja és un clàssic i la seva Simfonia núm. 5 és una de les seves obres més conegudes, amb un cèlebre Adagietto immortalitzat per Visconti en el seu film Mort a Venècia. Héctor Parra és un dels més grans exponents catalans de la composició actual. Prova d’això és l’extraordinària feina que està fent, amb diversos reconeixements públics a l’IRCAM de París: l’institut de recerca acústica fundat per Pierre Boulez, qui, alhora, és un dels defensors més acèrrims de l’obra de Mahler. L’OBC estrenarà aquesta obra de Parra, un dels músics del present i, potser, del futur que convé descobrir.

http://www.auditori.cat

Published in: on 25 febrer 2012 at 10:35 pm  Comentaris tancats a OBC: Héctor Parra + Gustav Mahler  

Nada Surf + Waters

Diumenge, 19 de febrer, Sala Apolo (Barcelona)

Published in: on 19 febrer 2012 at 11:45 pm  Comentaris tancats a Nada Surf + Waters  

The Pains of Being Pure at Heart + Ruido Blanco

Divendres, 13 de gener, The Loft-Razzmatazz 2 (Barcelona)

Published in: on 13 gener 2012 at 11:38 pm  Comentaris tancats a The Pains of Being Pure at Heart + Ruido Blanco  

Avicii DJ live

Bon Any Nou 2012 !!!

Published in: on 31 Desembre 2011 at 6:27 pm  Comentaris tancats a Avicii DJ live  

Fleet Foxes + Vetiver

Diumenge, 27 de novembre
Sala 1 Pau Casals – L’Auditori (Barcelona)

Fleet Foxes :  Montezuma / He Doesn’t Know Why
( Live at Salle Pleyel, Festival Days Off 2011, Paris )

Fa tres anys, Fleet Foxes van convertir el seu primer disc en alguna cosa més que un èxit de vendes: va ser un fenomen. La rellevància mediàtica d’aquell àlbum de mateix nom que la banda i que recollia la pintura de ‘Els proverbis flamencs’ de Pieter Brueghel el Vell en la seva portada va ser tremenda. A banda i banda de l’Atlàntic, revistes especialitzades com Mojo, Uncut, Pitchfork o Rolling Stone els alternaven entre el primer i segon lloc del millor de l’any o els anomenaven la gran revelació de la temporada. Mitjans generalistes com el diari britànic The Guardian es referien a ells com a “clàssic instantani”. Aquells joves de Seattle amb camises de franel.la i barba esfilagarsada eren el nou hype, com diuen els anglosaxons per referir-se a l’última tendència musical. Fleet Foxes havien de confirmar el pes de la seva transcendència demostrant no ser passatgera. Aquesta preocupació, es va convertir en una obsessió per Robin Pecknold, líder de la banda, que va trigar bastant més del compte en acabar el seu esperat segon àlbum ‘Helplessness Blues’. Previst per a principis de 2010, es va anunciar la seva sortida pel novembre i es va acabar traient l’abril d’aquest any després que acabés d’enllestir els arranjaments i la composició de diverses cançons. Les seves influències les trobem en grups com The Beach Boys, Simon & Garfunkel, Crosby, Stills & Nash, o Bob Dylan.

Vetiver va ser seleccionat per Fleet Foxes per ser el grup teloner que els acompanya en la seva gira per Europa. L’ombra de Devendra Banhart és allargada i no li serà fàcil a Andy Cabic, líder de la banda, deslliurar-se’n, sent un col.laborador habitual del neo-hippie veneçolà des dels seus inicis. També ha col.laborat amb artistes de cert renom com Joanna Newsom. No obstant això, aquest músic de San Francisco no ha deixat mai de crear amb el seu projecte personal, Vetiver, sempre emmarcat en la música tradicional nord-americana. Ara presenten ‘The Errant Charm’, el seu cinquè disc d’estudi. Un àlbum on demostra dominar d’allò més bé el llenguatge folk-rock des de la seva vessant més clàssica fins als corrents més innovadors i actuals.

http://www.jazzcartagena.com

Published in: on 27 Novembre 2011 at 11:56 pm  Comentaris tancats a Fleet Foxes + Vetiver  

Feliu Ventura

Dissabte, 15 d’octubre, Sala 3 Tete Montoliu – L’ Auditori (BCN)

Feliu Ventura va presentar el seu últim disc ‘Música i lletra‘ (Propaganda pel fet, 2011). Si el voleu veure en directe, aquí us deixo l’agenda de concerts:

20.10.2011
Concert a Lleida

04.11.2011
Concert a Manresa

05.11.2011
Concert a La Selva del Camp

11.11.2011
Concert a Can Alcover – Palma, Illes Balears

12.11.2011 21:00 – 22:00
Concert a Petra – Mallorca, Illes Balears

http://www.musicailletra.cat

Published in: on 15 Octubre 2011 at 11:55 pm  Comentaris tancats a Feliu Ventura  

Main Road

Divendres, 23 de setembre, Plaça Mercadal (Reus)

Main Road han ofert l’últim concert de la seva trajectòria a la Plaça Mercadal. Deixen enrere 5 discs:

Published in: on 23 Setembre 2011 at 11:49 pm  Comentaris tancats a Main Road  

Antònia Font

Dissabte, 17 de setembre, Plaça de la Font (Tarragona)

Els mallorquins Antònia Font van actuar a Tarragona dins el cicle de concerts familiars de la Festa Major de Santa Tecla. Recentment, van ser guardonats amb el premi Puig-Porret al millor artista dels Països Catalans dels últims dotze mesos. Va ser un concert pràcticament calcat al que van oferir fa uns dies al Festival Altaveu de Sant Boi, aquesta vegada amb una clucada d’ull als més petits interpretant la magnífica ‘Bamboo’.

Published in: on 17 Setembre 2011 at 11:25 pm  Comentaris tancats a Antònia Font  

Obrint Pas

Diumenge, 11 de setembre, Passeig Lluís Companys (Barcelona)

Diada Nacional de Catalunya

Òmnium Cultural organitzà, com cada any amb motiu de la Diada Nacional, activitats festives, reivindicatives i populars arreu de Catalunya. Entre aquestes, va destacar la festa més multitudinària organitzada per la societat civil catalana, la Festa per la Llibertat, al passeig Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf).

Obrint Pas : ‘I si demà no tornara’
del seu últim disc Coratge (propaganda pel fet, 2011)

LLETRA:
La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l’enemic
a trenc d’alba partim
seguint les llums del matí

Travessem l’aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l’últim front

Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar

La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d’una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat

I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d’amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l’últim dia
sota la bandera de la llibertat

Published in: on 11 Setembre 2011 at 11:58 pm  Comentaris tancats a Obrint Pas  

Festival Altaveu 2011

Festival Altaveu 2011 (Sant Boi de Llobregat)

8-10 Setembre

DIA 8 :

NU NILES
La proposta de Nu Niles és una esgarrapada en aquests temps asèptics de rock profilàctic. Amb els tupès refilats i les patilles en línia, els components d’aquesta banda d’indomables exposen des del títol del seu darrer disc la seva particular declaració de principis, Sin rendición (Arañazo Records, 2010). Adscrits a l’estètica rockabilly i combatius, els integrants de Nu Niles no sols es limiten a reproduir els clixés dels referents clàssics sinò que s’atreveixen amb el swing, el blues i fins i tot el jazz, una banda que sona fresca, divertida, la millor prova que el rock, com a màxima expressió de l’energia musical, no es destrueix sinó que es transforma.

VERY POMELO
Xarim Aresté encapçala Very Pomelo, una proposta musical que amb el rock’n’roll com a revulsiu ha emergit a l’escena catalana. Es tracta d’una banda que s’ha convertit en una revelació musical amb dues referències discogràfiques editades: el debut titulat Figaro Figaro (Chesapik, 2010) i el seu treball més recent, Xurrac asclat (2011). Very Pomelo són musicalment capaços de tocar un rockabilly, insinuar l’actitud més punk, jugar amb el blues, cantar amb aires folk o fer ballar el públic a ritme pop: tot plegat en un sol disc. Amb Xurrac asclat segueixen mostrant els seus principis, reclamant que “Fem com si no hagués passat res” o que hi hagi “Diumenge Revolució”. Amb una filosofia aparentment contradictòria, només hi ha una gran veritat: el seu directe és una descàrrega sonora d’alt voltatge.

SR. CHINARRO
Des dels primers anys noranta que el sevillà Antonio Luque investiga les possibilitats del pop sense etiquetes ni complexos amb el projecte Sr. Chinarro. Supervivent de la primera onada de l’escena independent espanyola, el projecte de Luque ha gaudit del reconeixement unànime de la crítica –i sembla que cada cop de més públic– durant els últims anys. El seu últim treball és el recent Presidente (Mushroom Pillow, 2011), l’onzena referència de la seva cada cop més inapel.lable trajectòria. Menys críptic que anys enrere, les lletres de Sr. Chinarro segueixen desprenent ironia i costumisme, en unes cançons que són l’obra d’una autor madur i amb aspiracions d’arribar cada cop a més públic.

DIA 10 :

ANTÒNIA FONT
L’Altaveu es va il.luminar amb les cançons de Lamparetes, el setè treball discogràfic d’Antònia Font, que enguany s’han autoeditat amb el segell Robot Innocent. El nou disc comença apuntant “Me sobren paraules” i acaba sense deixar-ne cap al tinter, amb la paraula que dóna títol al disc de colofó (a la cançó “Sospitosos”).
Com diu el primer senzill que van treure a la primavera, “Clint Eastwood”, ‘un home tot sol no sempre se basta’, així que Joan Miquel Oliver ha aparcat enguany la seva carrera en solitari i ha tornat a la carretera (i als avions) amb els seus companys. La banda mallorquina té un prestigi del qual ben poques formacions poden presumir. Antònia Font va néixer a final dels anys noranta com una grup de pop d’estiu, i s’ha erigit en referent de tota una generació de músics als Països Catalans i més enllà. El recent disc Alegria revisitat (DiscMedi / EDR Discos, 2011) així ho demostra, amb la participació d’artistes com Mishima, Joan Colomo, Litoral o Marcel Cranc.
– programa –

Published in: on 10 Setembre 2011 at 11:17 pm  Comentaris tancats a Festival Altaveu 2011  

Raimon

Divendres, 19 d’agost, Teatre Auditori Camp de Mart (Tarragona)

El cantant de Xàtiva fa en el seu últim disc “Rellotge d’emocions”(Picap, 2011) un repàs a la seva vida, ple d’emocions, i sensacions amb vitalitat, reivindicació, tendresa i contundència. Ens parla de Xàtiva, de la seva mare, de la guerra d’Irak del Bush pare l’any 91, ens recorda la Barcelona de 1971, evoca la ciutat de València, noves i precioses cançons d’amor i una emotiva cançó “Mentre s’acosta la nit” on diu allò de “amb més passat que futur i un present sempre tant prim…”
El rigor vocal i instrumental del concert va ser molt bo. La llàstima va ser una maleïda alarma exterior que no va parar de sonar a partir de la quarta cançó del recital.

Published in: on 19 Agost 2011 at 11:30 pm  Comentaris tancats a Raimon  

Brian Eno: Drums Between The Bells

Brian Eno
Drums Between The Bells
(Warp Records, 2011)

Published in: on 15 Juliol 2011 at 11:11 am  Comentaris tancats a Brian Eno: Drums Between The Bells  

The Pains of Being Pure at Heart


Too Tough‘ from the new album Belong

20/06/2011 – Sala Apolo (Barcelona)

Setlist:
01. Belong
02. This Love Is Fucking Right
03. Higher Than The Stars
04. Heart In Your Heartbreak
05. The Body
06. Heaven’s Gonna Happen Now
07. Stay Alive
08. My Terrible Friend
09. Come Saturday
10. Young Adult Friction
11. Too Tough
12. Everything With You
Encore:
13. Contender
14. Say No To Love
15. The Pains Of Being Pure At Heart
Encore 2:
16. A Teenager In Love
17. Hey Paul

Published in: on 20 Juny 2011 at 11:38 pm  Comentaris tancats a The Pains of Being Pure at Heart  

Primavera Sound 2011

Animal Collective, Belle & Sebastian, Dean Wareham plays Galaxie 500, DJ Shadow, Explosions in the Sky, Fred i Son, Grinderman, Interpol, John Cale & Band + BCN216 perform ‘Paris 1919’, Julian Lynch, Mercury Rev perform ‘Deserter’s Songs’, Mogwai, P.I.L. (Public Image Limited), Pere Ubu plays ‘The Annotated Modern Dance’, PJ Harvey, Pulp, Shellac, Suicide performing first LP, The Flaming Lips, The National, Wolf People.

Published in: on 29 Mai 2011 at 10:29 pm  Comentaris tancats a Primavera Sound 2011  

Refree

Lloc: Teatre Metropol (Tarragona)
Data: Dissabte, 26 de març de 2011

Presentació del fantàstic nou disc de Raül Fernandez “Refree” anomenat: Matilda (Marxophone, 2010). Les deu cançons del disc es desgranen formant petites peces d’orfebreria amb uns arranjaments força originals i treballats en l’àmbit pop, no només per la diversitat instrumental sinó també pel caràcter oníric de tot el disc en general. Tot i el reduït públic, va ser un gran concert.
http://www.refreeweb.com

Refree : 8

Published in: on 26 Març 2011 at 11:08 pm  Comentaris tancats a Refree  

Interpol

Lloc: Sant Jordi Club (Barcelona)
Data: Diumenge, 14 de novembre de 2010
Tel.loners: Surfer Blood

Setlist:
Success
Obstacle 1
Lenght of Love
Narc
Summer Well
Rest My Chemistry
C’mere
Mammoth
Untitled
Barricade
Take You On A Cruise
Lights
Slow Hands
Memory Serves
Not Even Jail

NYC
Evil
The Heinrich Maneuver

Published in: on 17 Novembre 2010 at 12:49 pm  Comentaris tancats a Interpol  

The Pains of Being Pure at Heart

The Pains of Being Pure at Heart
(Slumberland/Fortuna Pop – 2009)

Quartet de Brooklyn (NY) format el 2007. El disc és el resultat dels dos primers anys del grup i es va editar a principis del 2009. És una meravella pels sentits. Jo l’acabo de descobrir i m’ha reconciliat gratament amb el panorama indie pop. El seu excel.lent so fusiona noise pop en una esfera brillant de ritme vertiginós i malenconia, sense caure en imitar el passat i oferint un impuls saludable al gènere.

http://www.thepainsofbeingpureatheart.com

Published in: on 29 Agost 2010 at 11:17 pm  Comments (1)  

Primavera Sound 2010

Del 27 al 29 de maig, Parc del Fòrum (Barcelona)

Edició núm. 10 d’un dels festivals indie més importants d’Europa, massiu com mai i en general ben organitzat.
Concerts de:
PIXIES (referents indie)
THE CHARLATANS (madchester)
TORTOISE (inclassificables)
CLARE AND THE REASONS (Patti Smith + Joni Mitchell)
VAN DYKE PARKS (tot un clàssic)
ORBITAL (l’hora electrònica)
SUPERCHUNK (punk-pop energètic)
PAVEMENT (indie californià)
THE NEW PORNOGRAPHERS (ingenuïtat pop)
STANDSTILL (audiovisual melancòlica)
PET SHOP BOYS (escenografía brillant)
THE XX (dark pop minimal)
FUCK BUTTONS (ambient noise)
THE BLOODY BETROOTS DEATH CREW 77 (V de Vendetta)
OWEN PALLETT (FINAL FANTASY) (violí autorealitzat)
GRIZZLY BEAR (folk experimental)
GARY NUMAN (revival industrial)
FAKE BLOOD (cloenda sessió dj)

Published in: on 30 Mai 2010 at 7:55 pm  Comentaris tancats a Primavera Sound 2010  

Rufus Wainwright

Dimarts, 11 de maig, Gran Teatre del Liceu (Barcelona)

En un privilegiat seient vaig poder gaudir del concert del músic nord-americà Rufus Wainwright. A l’escenari només ell i el millor piano del món: Steinway & Sons. Acústica boníssima i repertori irregular. Durant la primera part es va demanar expressament que no hi haguéssin aplaudiments ni fotografies per no trencar l’atmòsfera del recital ja que va interpretar íntegrament l’últim disc: All Days Are Nights: Songs for Lulu (Decca, 2010), un disc dedicat a la recent defunció de sa mare (on també la vaig poder veure durant el passat concert de Barcelona, l’any 2007 a L’Auditori, quan ella va pujar a l’escenari i van cantar algunes cançons junts). S’ha de dir que és un disc molt funest i dens, un pèl feixuc al meu entendre; per tant, hauria sigut millor estalviar-se algunes cançons i no interpretar-lo de dalt a baix. Aquesta va ser la creu. Però la cara es va produïr durant la segona part on, ja en un to més distès, es va dedicar a interpretar alguns dels seus èxits més intimistes: “Dinner at Eight“, “Cigarettes and Chocolate Milk“, “Going to a Town“… Resumint, el que destaco més favorablement és, sens dubte, la qualitat vocal, exhibint un rigor voluntari en no estalviar escales i arribant sempre a la nota brillant, tot això en una escenografia simple però elegant.

Published in: on 18 Mai 2010 at 4:25 pm  Comentaris tancats a Rufus Wainwright  

The next sound of spring…

Published in: on 9 Abril 2010 at 2:33 am  Comentaris tancats a The next sound of spring…  

Tangerine Dream

Dissabte, 27 de març, Sant Jordi Club (Barcelona)

“Mysterious Semblance at the Strand of Nightmares”
(Phaedra, 1974)

Tres hores non-stop de concert ben especial. Tangerine Dream és un grup alemany de música electrònica, sovint descrita com a música Ambient o New Age. Formats el 1967, Tangerine Dream han conegut diferents canvis en la seva formació durant els anys; en l’actualitat, Edgar Froese és l’únic membre originari que en continua formant part. El seu estil també ha anat canviant: adscrits al corrent Kosmische Musik (Música còsmica) en els seus inicis, anaren introduint progressivament l’ús de sintetitzadors i seqüenciadors per crear obres molt influents en el desenvolupament de la música Ambient, la música New Age o fins i tot el dance i trance. Un altre camp on Tangerine Dream destaquen és la composició de bandes sonores de pel·lícules.

Published in: on 3 Abril 2010 at 1:08 pm  Comentaris tancats a Tangerine Dream  

Los Planetas

Divendres, 12 de març, Palau de la Música Catalana (Barcelona)

Los Planetas van actuar per primera vegada al Palau de la Música dins el festival flamenc De Cajón. I com era d’esperar el setlist es va formar amb les cançons més flamenques del seu repertori. Això vol dir que bàsicament van tocar temes del darrer disc La leyenda del espacio (2007) i del proper Una ópera egipcia (2010). Per tant, els granadins van ser coherents dins les característiques del festival, però també es van trobar a faltar els grans èxits de sempre. El Palau es va omplir dos dies consecutius per veure a un dels grups referents del panorama indie estatal.

Published in: on 14 Març 2010 at 10:38 pm  Comentaris tancats a Los Planetas  

Beethoven – Hindemith – R. Strauss

Divendres, 22 de gener, Sala 1 Pau Casals de L’Auditori (BCN)

OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya)
Eiji Oue : director

– Part 1 –

Ludwig van Beethoven
Concert per a piano i orquestra núm. 4 en sol major, op. 58
(1805-1806)

Allegro moderato
Andante con moto
Rondo: Vivace

Josep Colom : piano

***

– Part 2 –

Paul Hindemith
Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber (1943)

Allegro
Turandot, Scherzo
Andantino
March

***

Richard Strauss
Der Rosenkavalier (El Cavaller de la rosa) op. 59 Suite (1944)

Si durant el segle XIX Strauss es va dedicar profusament a explorar les possibilitats del poema simfònic per conduir-lo al seu apogeu amb obres com Don Joan o Also Sprach Zaratustra, en arribar al segle XX, va focalitzar la major part de la seva energia creativa en el format operístic, fet que li va permetre descriure les paradoxes i ambivalències del dia a dia.
Com Hindemith, Strauss s’inspirà en el pòsit de la tradició germànica que té Beethoven com a referent a l’hora de compondre la seva òpera El cavaller de la rosa (1911), de la qual s’arranjà la Suite el 1944, aprofitant la tirada popular de l’òpera en un moment històric en què el seu alt voltatge aparentment escapista feia de bàlsam davant la crua realitat. La Suite recull en clau instrumental, encapsulats en poc menys de mitja hora, els punts àlgids de l’òpera, conservant-ne la seqüència de la trama inspirada en el món de Les noces de Figaro, de Mozart. Ens descriu la bellesa de les reflexions sobre el pas del temps i la transformació, entre exquisits valsos de la tradició vienesa del segle XIX i un llenguatge de riquíssima i complexa textura instrumental i harmònica que serveixen d’epíleg a la tradició germànica d’una època.

Elisabeth Boada
-extracte del programa de mà-

Published in: on 24 gener 2010 at 6:55 pm  Comentaris tancats a Beethoven – Hindemith – R. Strauss  

James Zabiela

James Zabiela és un DJ de Southampton (Regne Unit), aqui el podeu veure durant uns minuts en una sessió d’enguany:


       ***   BON ANY 2010  ***

Published in: on 28 Desembre 2009 at 2:01 am  Comentaris tancats a James Zabiela  

La consagració de la primavera (I. Stravinsky)

Dissabte, 12 de desembre, Sala 1 Pau Casals de L’Auditori (BCN)

OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya)
Eiji Oue : director

– Part 1 –

Franz Joseph HAYDN
Simfonia núm. 94 en sol major, Hob. I:94 “Sorpresa” (1791)

Adagio cantabile – Vivace assai
Andante
Menuetto: Allegro molto
Allegro di molto

***

Eric KORNGOLD
Concert per a violoncel i orquestra en do major en un moviment, op. 37 (1946)

José Mor : violoncel

***

– Part 2 –

Ígor STRAVINSKY
La consagració de la primavera (1911-1913) revisió 1947

L’adoració de la Terra
Introducció. Auguris primaverals. Dansa de les adolescents. Joc del rapte. Rondes primaverals. Joc de les tribus rivals. Seguici del savi. El savi. Dansa de la Terra.

El Sacrifici
Introducció. Cercle misteriós de les adolescents. Glorificació de l’escollida. Evocació dels avantpassats. Acció ritual dels avantpassats. Dansa del sacrifici.

Considerada com una obra clau en l’evolució de la música del segle XX, La consagració de la primavera va donar també un nou sentit a la música de ballet. El seu concepte del ritme, basat en la creació de tensions úniques, i de la instrumentació utilitzant els colors de l’orquestra com mai no s’havia fet abans, van provocar una revolució entre els compositors i el públic; un esclat de violència, derivat de la condensació sense precedents de tots els elements de l’escriptura musical, que només podia donar lloc a la llegendària i conflictiva estrena del 29 de maig de 1913, al Teatre dels Camps Elisis de París, sota la direcció de Pierre Monteux i amb la coreografia de Vaclav Nijinski. L’obra evoca el ritual en què una verge escollida per al sacrifici balla fins la mort. S’estructura en dues grans parts: “L’adoració de la Terra” i “El sacrifici”, cadascuna d’elles constituïda per una sèrie de jocs rituals que desemboquen en la Dansa de la Terra i la Dansa sagrada, respectivament. La primera part comença amb una introducció inquietant que ens dirigeix cap a la representació del caos, i continua amb vuit episodis que combinen moments suaus amb ritmes ràpids de danses i jocs tribals. La segona part ens presenta l’elecció de la donzella que serà sacrificada per propiciar la primavera. L’inici evoca un ambient bàrbar i arcaic, i es construeix bàsicament sobre dos motius; l’un exposat pels violins i l’altre, per les trompetes. En els cinc episodis posteriors, alguns moments de veritable virtuosisme orquestral donen pas a d’altres de ritmes insistents i de gran potència sonora. La culminació de l’obra arriba amb la Dansa final, un episodi èpic en què la varietat rítmica arriba a les màximes possibilitats. Encara que tancada en si mateixa, sense cap corrent que hagi provat d’imitar-la, la que ha estat l’obra més enregistrada de Stravinsky va obrir paradoxalment l’oïda musical a l’univers sonor del futur.

Eva Vila  
-extracte del programa de mà-

Published in: on 16 Desembre 2009 at 9:44 pm  Comentaris tancats a La consagració de la primavera (I. Stravinsky)  

L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental

Dissabte, 24 d’octubre, MACBA Museu d’art contemporani de BCN

El compositor nordamericà John Cage (1912-1992) va redefinir una pràctica radical de composició musical “experimental” que no sols va canviar el curs de la música i la dansa modernes, sinó que va configurar un nou horitzó per a l’art de la darreria del segle XX. Nascut a Los Angeles, Cage es va traslladar a Nova York a principi dels anys quaranta, va actuar en nombroses ocasions a Europa durant els cinquanta i es va fer un nom internacional a força de qüestionar contínuament les convencions de la música. La carrera de Cage, que es va allargar més de cinquanta anys, va donar lloc a nombroses innovacions formals, estructurals, temporals i tecnològiques que han esdevingut pedres angulars de la consciència contemporània.
A l’exposició, la seva trajectòria es desplega dècada rere dècada: de la música de percussió (anys trenta) a les composicions per a “piano preparat” (anys quaranta), les noves tecnologies (dels seixanta en endavant), fins arribar a la temàtica política que va informar les obres de les últimes dècades de la seva vida.

Si la paraula “música” es considera sagrada (…) la podem substituir per un terme més significatiu: organització del so.
John Cage, El futur de la música: Credo, 1940.

La mostra s’exhibeix des del 23/10/2009 fins el 10/01/2010.
+ info: http://www.macba.cat

Published in: on 25 Octubre 2009 at 3:47 pm  Comentaris tancats a L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental  

Whiskyn’s

Dissabte, 26 de setembre, Plaça Mercadal (Reus)

Whiskyn’s decideix tancar la paradeta definitivament i ho fa acomiadant-se a Reus amb un directe especial, amb artistes i amics convidats: Lluís Gavaldà, Cris Juanico, Jofre Bardagí, Miquel Abras, Titot, etc… Bé, personalment he de dir que la meva opinió sobre el grup va canviar quan van editar el disc “On“. A partir de llavors ja no els vaig veure com un grupet de cançons senzilles i amb poca substància. A partir de llavors em van començar a agradar. És per això que en part penso que és una llàstima que decideixin plegar ara, quan tot just estàn treient al mercat els millors discs. En fí, què hi farem. La qüestió és el concert d’acomiadament, i he de dir que la qualitat de so va ser francament dolenta. No sé quin va ser el motiu, però és una llàstima que li passin aquestes coses a la música en directe. Després de començar amb un retard de 45 minuts, la gent ja estava entregada del tot al començar, però com ja he dit, la qualitat de so va fer que la gent patís una mena de coitus interruptus bastant molest. Les dues guitarres elèctriques van ser d’un eixordador metàl.lic tant abismal que van arribar a ser desagradables, o sigui que fatal. Pel que fa al repertori va ser complet (tot i que pel meu gust hi van faltar bones cançons com “Del sud” o “Isabel“). Al final, traca de cançons ballables i agraïments al públic pel suport rebut durant els 17 anys d’existència. Fins sempre, Whiskyn’s!

Published in: on 27 Setembre 2009 at 3:42 am  Comentaris tancats a Whiskyn’s  

U2

Dijous, 2 de juliol, Camp Nou (Barcelona)

U2 comença la gira mundial a Barcelona i ho fa amb dos concerts al Camp Nou (aquest va ser el segon). La gira anomenada 360º Tour fa referència a l’escenari rodó visible des de qualsevol punt de l’estadi. Un escenari majestuós inspirat en l’obra de Gaudí (La Sagrada Familia). El grup convidat van ser els escocesos Snow Patrol, un bon grup, però com tots els teloners, amb un relatiu protagonisme. A l’hora prevista van començar els U2 amb l’espectacularitat de llum i color impressionants, un so a estones estrident, però en conjunt un concert fantàstic, sobretot gràcies al setlist, amb una bateria de cançons que ja formen part de l’univers sonor de molta gent:
01. Intro
02. Breathe
03. No line on the horizon
04. Get on your boots
05. Magnificent
06. Beautiful day + Here comes the sun
07. I still haven´t found what I´m looking for
08. Desire + Billie Jean + 
Don’t stop til you get enough (Michael Jackson)
09. Party Girl
10. Electrical storm
11. Unknown caller (Barcelona, I know your name)
12. The unforgettable fire
13. City of blinding ligths
14. Vertigo
15. I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight (remix)
16. Sunday bloody sunday
17. Pride
18. MLK
19. Walk on +
You´ll never walk alone (dedicada a Aung San Suu Kyi)
20. Desmond Tutu speech
21. Where the streets have no name
22. One
23. Ultraviolet
24. With or without you
25. I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight
26. Moment of surrender

Published in: on 7 Juliol 2009 at 12:02 am  Comentaris tancats a U2  

Primavera Sound 2009

Dissabte, 30 de maig, Parc del Fòrum (Barcelona)

Michael Nyman (Auditori Fòrum)
Va aparèixer acompanyat per 11 músics de vent i corda, entre aquests un vistós baix elèctric. Va seure al piano de cua i va entrar en matèria amb un dels seus vaixells insígnia: “Chasing sheep is best left to shepherds“, la peça bandera de la pel·lícula El contrato del dibujante. Pompa repetitiva i barroquitzant segons els cànons del músic londinenc. Les aliances amb Peter Greenaway van marcar la pauta amb cites a Conspiración de mujeres i l’inquietant Fish beach. Nyman es va quedar sol al teclat i va recórrer a la partitura més comercial, El piano.
– J.B. d’El Periodico –

Neil Young (Escenari Estrella Damm)
El canadenc va retocar el repertori de la seva gira americana i va potenciar l’obra clàssica, potser com a deferència a una ciutat en la qual ha actuat amb comptagotes. La principal sorpresa va ser “Cortez the killer“, que va suplir la llarga i poderosa “Change your mind” i va portar amb ella la seva èpica i la seva denúncia de les aventures d’Hernán Cortés. Hi va haver rock rugós i de garatge (l’arrencada amb “Mansion on the hill“; “Cinnamon girl“), material que va airejar el seu costat dramàtic (un “Down by the river” per al record), vinyetes folk-rock amb la seva excel·lent banda de suport (“Unknown legend“, “Heart of gold“), un afinat préstec (“A day in the life“, dels Beatles, com a bis) i seqüències intimistes al piano, l’orgue i la guitarra. Entre aquests, un “Mother earth” en diàleg amb les forces de la creació i els calfreds de “The needle and the damage done“, homenatge als caiguts per l’altre cavall boig. El nou disc, Fork in the road, va quedar limitat a “Get behind the wheel“. Dos discs van marcar territori: Everybody knows this is nowhere (1969; tres cançons) i Harvest (1972; quatre). Però dues peces més van desviar la mirada cap a moments clau: “Hey hey, my my (Into the black)“, el ferotge himne de Rust never sleeps; el disc pont amb la generació punk, i “Rockin’ in the free world“, la proa de Freedom i manifest de l’etapa madura beneïda per la quinta del grunge i el rock alternatiu.
– J.B. d’El Periodico –

Sonic Youth (Escenari Estrella Damm)
El setlist va ser:
Brother James
Sacred Trickster
Hey Joni
No Way
Calming The Snake
Antenna
The Sprawl
Cross The Breeze
Anti-Orgasm
Leaky Lifeboat
What We Know
Tom Violence
Pink Steam

Bull In The Heather
Expressway To Yr Skull

Published in: on 2 Juny 2009 at 12:31 pm  Comments (2)  

Alvin Queen Trio

Dissabte, 18 d’abril, Teatre Bartrina (Reus)

Alvin Queen, bateria
Reginald Johnson, contrabaix
Ignasi Terraza, piano

Dins el marc del Festival de Jazz Reus 2009 es va programar aquest concert on vàrem poder gaudir de la qualitat d’aquest trio genial. Aquests músics de nivell ben reconegut ens van oferir un recital farcit de bons moments. Van acabar amb una fantàstica versió lliure del tema “Georgia on My Mind” (Hoagy Carmichael / Stuart Gorrell)

Published in: on 24 Abril 2009 at 12:01 pm  Comentaris tancats a Alvin Queen Trio  

Joan Arnau Pàmies

Divendres, 20 de març, Auditori Higini Anglès (Reus)

Concert a dos pianos del Joan Arnau. Seguint amb la seva línia ja explorada en l’anterior concert (vegis l’anterior post) va separar el show en dos parts. La primera, pura improvització d’uns 20 minuts aprox., a estones evocant a Johann Sebastian Bach i a altres a Thelonious Monk, el mèrit rau en l’esforç i el talent en trobar les notes adequades per difondre expressió i emoció a parts iguals. A la segona part (la més polèmica) es va dedicar a interpretar temes de compositors contemporanis desconeguts pel gran públic, com són: Morton Feldman, Earle Brown i Juan Hidalgo, per acabar amb una composició pròpia del 2008 i com a colofó final una esplèndida peça del compositor britànic, anterior a Bach, Henry Purcell.

Published in: on 26 Març 2009 at 10:09 pm  Comentaris tancats a Joan Arnau Pàmies  

Sr. Chinarro

Antonio Luque

Divendres, 9 de gener, La [2] d’Apolo (Barcelona)

El grup sevillà liderat per Antonio Luque és (per a mí) de les propostes més interessants pel que fa al panorama del pop estatal. Amb bon humor i sense oblidar el bon ví, Sr. Chinarro va oferir un repertori basat en l’última etapa de la seva carrera: Ronroneando (2008) , El mundo según (2006), El fuego amigo (2005), una etapa amb un so no tant dens i fosc com en els seus inicis (tot i que va acabar amb “Merche” un clàssic del 2001). La sala (petita) es va omplir de gom a gom i de pop amb cançons com: El gran poder, El rayo verde, Gitana, Los ángeles, Del montón , o Militar (la cançó protesta). El grup convidat era: Extraperlo, un grup barceloní amb un pop llatí molt caribeny, una proposta diferent i divertida sinó fós pels problemes tècnics que van patir amb l’amplificador.

Published in: on 11 gener 2009 at 6:29 pm  Comentaris tancats a Sr. Chinarro  

Música Finesa (Sibelius i Saariaho)

Dissabte, 29 de novembre, L’Auditori (Barcelona)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Director: Ernest Martínez Izquierdo
Flauta: Camilla Hoitenga
Mezzosoprano: Monica Groop

Obres primera part:
Jean Sibelius: En Saga, op. 9 (1892, rev. 1902)
Kaija Saariaho: Aile du songe per a flauta i orquestra (2001)
Obres segona part:
Jean Sibelius: La filla de Pohjola, op. 49 (1906)
Kaija Saariaho: Cançons d’Adriana (2006)

Nota del programa de mà de Víctor Estapé:
Fa pocs anys el coneixement internacional de la música finesa es limitava a Sibelius, però és prou sabut que a les darreres dècades aquesta situació ha canviat espectacularment. Esmentar noms com els d’Einojuhani Rautavaara, Magnus Lindberg o Kaija Saariaho, entre altres, és suficient per demostrar que Finlàndia ha esdevingut l’origen de molta de la música contemporània més interessant i més difosa.

Published in: on 30 Novembre 2008 at 6:47 pm  Comentaris tancats a Música Finesa (Sibelius i Saariaho)  

Mercury Rev

Mercury RevMercury RevMercury Rev

Dijous, 27 de novembre, Espacio Movistar (Barcelona)

Mercury Rev ha tret 2 discs aquest 2008, un és “Snowflake Midnight” i l’altra “Strange Attractor“, aquest últim es pot descarregar gratuïtament registrant-se al seu web. Al concert van presentar “Snowflake Midnight“, un disc que s’allunya de l’estil més convencional per anar al camp més electrònic i experimental. M’agrada molt que el grup conservi aquesta dèria per fer coses alternatives i diferents, reinventant-se i apostant per la renovació. No puc deixar de recomanar el disc, com tampoc puc deixar d’afirmar que aquest concert el recordaré positivament durant bastant de temps. Aquesta ja és la tercera vegada que els veig en directe, (primer va ser a Razzmatazz 1, després al Primavera Sound del Fòrum) i puc afirmar que no han perdut l’interès ni la qualitat des d’el primer dia que els vaig escoltar. Cançons que formen part ja del meu cançoner particular com “Holes”, “The Dark is Rising”, “Little Rhymes”, o “Goddess On A Hiway” van sonar al costat de cançons de l’últim disc com “Snowflake in a Hot World”, “People Are So Unpredictable”, o “Senses On Fire” que va tancar una nit màgica.

Published in: on 30 Novembre 2008 at 6:07 pm  Comentaris tancats a Mercury Rev  

Joan Arnau Pàmies

Joan Arnau al piano
Dimecres, 26 de novembre, Sala Xavier Turull
de l’Escola de Música (Salou)

La Regidoria de cultura de l’Ajuntament de Salou va organitzar aquest concert dins del Cicle de Joves Intèrprets per a promocionar els nous talents dins de l’àmbit musical. La fantàstica sala triangular, amb una acústica perfecte, ens va servir per escoltar amb tota mena de detalls la interpretació al piano del Joan Arnau. Un concert que es va dividir en dues parts. A la primera part, vàrem poder gaudir d’un recull de 10 aforismes (partint de 10 petits temes, desenvolupar-los d’una manera totalment improvitzada). És frepant la connexió que existeix entre espectador i músic en aquest tipus d’interpretacions. Òbviament és el músic qui fa l’esforç de crear sonoritats coherents en directe, però aquesta experiència també la viu l’espectador, que segueix en tot moment al músic en aquesta recerca de bellesa en forma de sensacions musicals, fent que la música sigui viva (i lliure) en aquell precís instant. La segona part va ser un recull d’interpretacions lliures de diversos standards, començant pel Concierto de Aranjuez (Joaquin Rodrigo), I Loves You, Porgy (George i Ira Gershwin / DuBose Heyward), Over The Raimbow (Harold Arlen i Yip Harburg), etc.. En definitiva, un molt bon concert que ens va fer sentir la música més personal del seu repertòri.

Published in: on 30 Novembre 2008 at 5:12 pm  Comentaris tancats a Joan Arnau Pàmies  

Sigur Rós

Sigur Rós (setlist Brcelona, 13.11.2008)
Dijous, 13 de novembre, Sala Sant Jordi Club (Barcelona)

Descobrint el que és, sens dubte, un dels discs de l’any, el fantàstic “með suð í eyrum við spilum endalaust“, vaig decidir assistir al concert que farien a Barcelona els islandesos. Tot i ser entre setmana, hi havia d’anar, o sigui que d’entrada aquest disc és la garantía de la decisió. Els teloners For a Minor Reflection eren un grup noise (que em van recordar per moments a la fórmula ja coneguda tipus Mogwai) no van estar malament del tot. Però res a veure amb el plat fort, Sigur Rós van fer vibrar per dins al respectable com pocs. La sala, amb el cartell d’entrades exhaurides, tot i tenir un bon so, no era la més adient per un concert com aquest on has de parar atenció a tots els detalls de la música incluint els emocionants silencis. La pròxima vegada espero veure’ls en un auditori o en un lloc més còmode. Vull mencionar la qualitat dels músics ja que van executar les cançons amb total perfecció. Sembla que la veu de Jónsi Birgisson tenia una lleugera afonia, però ni es va notar. Cantar en islandès també ho feia més especial. En fí, que va ser un concertàs delirant.

Published in: on 17 Novembre 2008 at 11:34 am  Comentaris tancats a Sigur Rós  

Brad Mehldau & Joshua Redman Duo

Joshua Redman & Brad MehldauDiumenge, 9 de novembre, L’Auditori (Barcelona)

En el cas de Brad Mehldau (piano) i Joshua Redman (saxo tenor), la suma d’1+1 pot fer molt més que 2. Si als anys 90 el saxofonista es va erigir com una jove figura disposada a prendre el relleu dels grans jazzistes, una dècada després Mehldau és un dels pocs artistes de la seva generació capaços d’omplir com a cap de cartell dels grans esdeveniments jazzístics. A més, el pianista sempre ha reconegut la influència que li va deixar Redman: la seva curta però incisiva participació en el quartet del saxofonista li va servir -diu ell mateix- per aprendre a liderar de veritat un grup. L’actuació, pel treball de recerca musical, per les textures, pels colors (destaco el metall de Redman: espectacular), per la sobrietat de Mehldau, per la bona quimica entre els dos, per la sonoritat perfecte de L’Auditori i per la butaca a cinquena fila, es comfirma com una de les actuacions jazzístiques més importants de l’any.

Published in: on 10 Novembre 2008 at 9:20 pm  Comentaris tancats a Brad Mehldau & Joshua Redman Duo  

Lacrimosa


Dissabte, 18 d’octubre, Sala Bikini (BCN)

La banda de Tilo Wolff i Anne Nurmi tornen a Barcelona amb un concert a la petita sala Bikini i amb una qualitat sonora excel.lent. Un concert en el que destacaria el repertori, format per una recopilació d’èxits i amb la inclusió de (al meu entendre) les millors cançons del grup: Halt mich, LichtgestaltApart, SchakalAlles Lüge, Kabinett der Sinne, Alleine zu zweit, i sobretot Not Every Pain Hurts. Potser hi havia gent que volía escoltar nou material, però, per a mi, aquesta recopilació de les millors cançons ja m’ha servit per sortir del concert més que satisfet. Fins la pròxima!

Published in: on 19 Octubre 2008 at 2:05 am  Comentaris tancats a Lacrimosa  
%d bloggers like this: