Curs: Desenvolupador d’aplicacions amb tecnologia web
- Certificat de professionalitat Nivell 3
Link al projecte final del mòdul wordpress:
Tweets Sitges 2015
- ‘We Are Still Here‘ no és gens pretenciosa, ni per bé ni per mal.
- Premi Màquina del Temps per Sion Sono, presentant la surrealista ‘Tag‘, Mitsuko passant pantalles del videojoc de la seva vida.
- L’intent de ‘Baskin‘ de baixar a l’infern es queda a mig camí.
- La rústica ‘The Boy‘ et manté enganxat a la butaca. Com es gesta un psycho killer des de l’aïllament. Fantàstic Jared Breeze!
- La mala òstia de ‘Knock Knock‘ d’Eli Roth, en el fons, és un divertimento bastant naïf.
- Els boscos irlandesos protegits pels esperits a ‘The Hallow‘, formal i extensa, però ha molat recordar Evil Dead i Amityville.
- ‘Slow West‘ un western somnolent.
- ‘Cop Car‘ les entremeliadures dels nens -i dels grans- a Colorado. Un joc argumental.
- El documental ‘Hitchcock/Truffaut‘ de Kent Jones, sobre el gran llibre ‘El cinema segons Hitchcock’. Emocionant cinefília.
- El glamur de ‘Youth‘, de Paolo Sorrentino, una reflexió sobre les diferents percepcions vitals envers la vellesa.
- Premi Millor Pel.lícula: ‘The Invitation‘ de Karyn Kusama.
L’art de la comèdia
L’art de la comèdia
TNC
Autor: Eduardo De Filippo
Direcció: Lluís Homar
Intèrprets: Lluís Homar (Oreste Campese, actor, director de la companyia), Pau Viñals (Veronesi, guàrdia), Victòria Pagès (Palmira, mestressa d’hostal), Joan Carreras (S’Excel.lència De Caro, prefecte), Lluís Villanueva (Giacomo Franci, el seu secretari), Roger Casamajor (Quinto Bassetti, el metge), Andreu Benito (Mossèn Salvati), Mar Ulldemolins (Lucia Petrella, la mestra), Oscar Valsecchi (Gerolamo Pica, el farmacèutic), Eduard Muntada (Un home de muntanya), Victòria Pagès (La seva dona), Quimet Pla (El sagristà).
El director artístic del TNC, Xavier Albertí, s’ha encarregat de la traducció al català d’aquesta obra escrita el 1964 pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900-1984). Tot un encert d’obra, completa en molts aspectes, sobretot per la simbiosi de divertiment vodevilesc amb la reflexió serena i contundent sobre el tracte de la educació i la cultura per part de l’Estat -tant és, italià, espanyol, o qualsevol altre- en comparació amb altres ministeris. És en aquest sentit que el text escrit per Paul Ginsborg -historiador i teòric polític anglès nacionalitzat italià- en el programa de mà del TNC s’hi escau especialment: «En els vint anys que van de 1950 a 1970, la renda per càpita va créixer a Itàlia més ràpidament que en qualsevol altre país europeu. […] Aquestes millores en els estàndards de vida van ser enormement benvingudes. Tanmateix, cal assenyalar que el model de desenvolupament a Itàlia, com molts altres, està mancat de la dimensió de responsabilitat col.lectiva. L’Estat va jugar un paper important a l’hora d’estimular el ràpid desenvolupament econòmic dins el marc capitalista, però no es va preocupar per gestionar les conseqüències socials. En absència de planificació, d’educació cívica, i dels serveis públics més elementals, les famílies individuals, particularment les de classe mitjana, van cercar la salvació en la despesa privada i el consumisme: anar a treballar en cotxe, la sanitat i les escoles bressol privades, en absència de públiques. El miracle va ser per tant un assumpte exclusivament privat, que va reforçar la tendència històrica de cada família italiana a valdre’s per si mateixa el millor que pogués.»
Aquí, la versemblança o capacitat de semblar real, descrita per Xavier Albertí també en el programa de mà, pren força amb les implicacions ideològiques del personatge del prefecte o autoritat de l’Estat -magníficament interpretat per Joan Carreras, i amb la presència i complicitat del seu orgullós subaltern secretari, interpretat de manera solvent per Lluís Villanueva- quan s’evidencia el moll de l’os, la hipocresia inherent en ell quan reconeix finalment que això de l’art o la cultura del o pel poble és important però “evidentment” no tant com ho puguin ser altres ministeris. El missatge potent de l’obra ja comença des del principi, en el diàleg establert entre ell i Oreste Campeste, director de la companyia teatral, un del tot involucrat Lluís Homar. Finalment, el què demanava Oreste Campeste al prefecte no era cap altra cosa que assistís a l’estrena de l’obra teatral al poble, així el reconeixement social de l’acte cultural tindria més ressò. El despotisme del prefecte esclata després d’una -segurament massa extensa- conversa, dient-li que ell té coses més importants a fer que assistir a un acte de “pallassades banals”. A partir d’aquí, Oreste Campeste, l’adverteix que no se’n refiï de les pròximes visites ja que podrien ser actors i actrius de la seva companyia fent-se passar per: metge, mossèn, mestra, home de muntanya amb la seva dona, etc… I vet aquí la possible confusió, el possible engany; el vodevil servit en safata.
El muntatge, dirigit per Lluís Homar, no amaga tampoc barrejar ficció i realitat; a vegades fent aturades d’assaig o amb la intervenció de l’apuntador, produïnt en l’espectador una estranya sensació que allò que estem veient afecta innegablement a les nostres vides. Cal dir també que el treball interpretatiu de tot l’elenc està marcadament tocat per la brillantor de la professionalitat, tota una sort tenir al nostre país un planter tan impressionant d’actors i actrius.
_________________________________
Col.loqui de ‘L’art de la comèdia’ amb Josep Maria Fonalleras:
Mr. Turner
Director: Mike Leigh
Guió: Mike Leigh
Intèrprets: Timothy Spall, Jamie Thomas King, Roger Ashton-Griffiths, Robert Portal, Lasco Atkins, John Warman.
Durada: 149 min.
Gènere: Biòpic
Nacionalitat: Regne Unit
Any: 2014
‘Mr. Turner’ és un biòpic del pintor anglès Joseph Mallord William Turner, conegut com el pintor de la llum (1775 – 1851). En ella hi trobem llums i ombres en les relacions sentimentals, en com la pintura esdevé el retrat de l’arrogància humana engollida pels elements naturals, de com la mala gestió del progrés amenaça la supervivència de les velles professions. El director de ‘Secrets and Lies’ torna a treballar aquí amb el director de fotografía Dick Pope, prodigi d’ambientació pictòrica de l’època. Potser sí que la pel.lícula estira una mica massa el metratge però mai arriba a impacientar l’espectador precisament per la successió d’esdeveniments socials, vitals, en el bell paisatge anglès. El mercantilisme elitista de l’art queda perfectament resumit en la seqüència del teatret on hi apareix un quadre del pintor anglès o a la sala de la Royal Academy de Londres on tots els pintors anhelen un lloc distingit de les seves obres per obtenir un major reconeixement aristocràtic, allunyat això sí del reconeixement popular. Turner n’és conscient d’això i prefereix donar les seves obres a la nació britànica per a que les exposi en un museu on tothom les pugui gaudir gratuïtament. Turner és magníficament interpretat per Timothy Spall, guanyador del premi al millor actor en el Festival de Cannes 2014.
Pluja, vapor i velocitat; pintat el 1844.
Winter Sleep
Títol original: Kış Uykusu
Director: Nuri Bilge Ceylan
Guió: Ebru Ceylan i Nuri Bilge Ceylan, basat en tres contes d’Anton Txékhov.
Intèrprets: Haluk Bilginer (Aydin), Melisa Sözen (Nihal), Demet Akbag (Necla), Ayberk Pekcan (Hidayet), Serhat Mustafa Kiliç (Hamdi), Nejat Isler (Ismail), Tamer Levent (Suavi).
Idioma: Turc
Durada: 195 min.
Gènere: Drama
Nacionalitat: Turquia
Any: 2014
Un adinerat i pseudo-liberal ex-actor de teatre viu actualment al mig de l’estepa d’Anatòlia central dirigint el seu hotel que porta per nom Othello. Amb ell hi conviu la seva dona i la seva germana. La relació amb elles i amb els habitants del seu entorn és el tema principal d’una història on el paisatge de la Capadòcia, primer rocós ocre i més endavant nevat, hi té una presència important.
Ho impregna tot, ja des de la introducció del relat. És la metàfora de la solitud dels personatges d’un film on la paraula és clau, amb successius diàlegs immòbils del protagonista Aydin (Haluk Bilginer) -dedicat a escriure articles teatrals en un mitjà local i posteriorment a recopilar la història del teatre turc- amb la resta de personatges que apareixen a la pel.lícula. Amb aquests diàlegs l’espectador s’endinsa en un ambient tranquil on cadascú dels personatges mostra feblesa per una part, i energia vital i autocomplaença per l’altra; en aquest sentit, potser aquests escenaris poden fer pensar paral.lelament en el procés creatiu real del guió per part del director i la seva dona, Ebru Ceylan.
Dins d’aquest entorn aïllat, però també natural i no explotat, entrem en la intimitat d’unes converses extenses on la necessitat de comunicar les seves virtuts i incapacitats als altres són vitals per a (con)viure. Els contrastos geològics en l’irregular paisatge esdevenen també en l’espectador contrastos empàtics envers les discussions que es produeixen, i aquí radica la humanització realista del film, cadascú amb la seva part de raó existencial personal o mancança d’ella. Aquí la referència no només és Txékhov, també ho és el cinema de Bergman. No hi ha cap sentència possible. El retrat de les personalitats domina la trama amb situacions o pensaments on es qüestiona l’eficàcia de rebel.lar-se contra la injustícia, retrets d’egoïsme cap al protagonista, o l’etern debat sobre certa hipocresia de l’altruisme amb diverses situacions econòmiques que desestabilitzen una hipotètica (o no) igualtat per a tothom. Tot i el contingut moral, ètic, de classe social o existencialista, la volguda absència de conclusions fa que l’espectador sigui prou lliure per no-jutjar certes situacions o, com a màxim, preguntar-se a sí mateix què faria ell/ella en una situació semblant. El viatge sensorial va més enllà de la geogràfica porta d’orient-occident, amb papers absents de dinàmica veloç o competitiva, sense rutines virtuals ni avassallaments d’actualitat mainstream. Els personatges del film parlen amb llargues i reflexionades converses on cadascú exposa un criteri propi d’una manera gens imposada, amb consciència. Tot i així, paradoxalment, no afecta gens negativament l’extens metratge en el seu conjunt i resultat final.
El director d’ Uzak (Lejano, 2002) i Bir Zamanlar Anadolu’da (Once Upon a Time in Anatolia, 2011), Nuri Bilge Ceylan, ja havia presentat cinc de les set pel.lícules realitzades per ell al prestigiós Festival de Cannes aconseguint premis amb algunes d’elles. Ara, per fi, aconsegueix amb aquesta pel.lícula la desitjada Palma d’Or.
Vistes al Sitges 2014:
* [REC]4
** The Babadook
* The Pinkie + ** Seventh Code
*** The Guest
* The Midnight After
** The Go-Go Boys: The Inside Story of Cannon Films
* Housebound
** ’71
* The World of Kanako
* Stereo
** Réalité
* Backwater
** L’altra frontera
*** Maps to the Stars
* Jamie Mark Is Dead
** Goodnight Mommy
*** Hard to Be a God
*** La French
* Annabelle
** The Double
** A Hard Day
*** Relatos salvajes
** Over Your Dead Body
* El ardor
*** Alleluia
*** Wake In Fright
* The Rover
* The Signal
* When Animals Dream
*** Sorcerer
** Gremlins
** Monsters: Dark Continent
* Burying the Ex
______________________________
* = no perdis el temps
** = bona
*** = molt bona
______________________________
‘I Origins’, ‘The Babadook’ i ‘Cub’ s’imposen en un Sitges més fantàstic que mai
I Origins, de Mike Cahill, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic de Sitges 2014. El jurat ha concedit el premi especial a The Babadook, de Jannifer Kent, mentre Cub, de Jonas Govaerts ha obtingut el premi a la millor direcció. Ha estat un palmarès molt repartit, que ha premiat el perfil fantàstic del Festival.
El premi a la millor fotografia ha estat per Jamie Marks is Dead, de Carter Smith. El premi a la millor interpretació femenina l’han guanyat, ex-aequo, Julianne Moore en el seu paper a Maps to The Stars de David Cronenberg, i Essie Davis per The Babadook. La millor interpretació masculina se l’han endut Nathan Phillips per These Finals Hours, de Zak Hilditch i Koji Yakusho per The World of Kanako, de Tetsuya Nakashima.
El premi al millor guió ha estat per Young Ones, de Jake Paltrow i els efectes especials han estat per The Signal, de William Eubank. Oscar desafinado, de Mikel Alvariño, s’ha emportat el premi al millor curtmetratge.
Han rebut una menció especial els films Pos eso, de Sam, What We do in the Shadows, de Taika Waititi i Jemaine Clement, A Girl Walks Home Alone at Night, d’Ana Lily Amirpour i Spring,de Justin Benson i Aaron Moorhead.
Secció Oficial Fantàstic Sitges 47
Premi a la millor pel·lícula: I ORIGINS, de Mike Cahill.
Premi especial del jurat: THE BABADOOK, de Jennifer Kent.
Premi a la millor direcció (patrocinat per Gas Natural Fenosa): CUB, de Jonas Govaerts.
Premi al millor actor (patrocinat per Autolica – Mercedes Benz):
Nathan Phillips per THESE FINAL HOURS, de Zak Hilditch.
Koji Yakusho per THE WORLD OF KANAKO, de Tetsuya Nakashima.
Premi a la millor actriu:
Essie Davis per THE BABADOOK, de Jennifer Kent.
Julianne Moore per MAPS TO THE STARS, de David Cronenberg.
Premi al millor guió: YOUNG ONES, de Jake Paltrow.
Premi a la millor fotografia: JAMIE MARKS IS DEAD, de Carter Smith.
Premi als millors efectes especials: THE SIGNAL, de William Eubank.
Premi al millor curtmetratge (patrocinat per Fotogramas): OSCAR DESAFINADO, de Mikel Alvariño.
Menció especial:
POS ESO, de Sam.
WHAT WE DO IN THE SHADOWS, de Taika Waititi i Jemaine Clement.
A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
SPRING, de Justin Benson i Aaron Moorhead.
Gran Premi del Públic (patrocinat per El Periódico de Catalunya) (Secció Oficial Fantàstic en Competició)
Premi a la millor pel·lícula (atorgat per votació popular dels espectadors del Festival): WHAT WE DO IN THE SHADOWS, de Taika Waititi i Jemaine Clement.
Premis Secció Oficial Fantàstic Òrbita
Premi a la millor pel·lícula: HYENA, de Gerard Johnson.
Premi al millor director: COLD IN JULY, de Jim Mickle.
Menció especial: ’71, d’ Yann Demange.
Premis Secció Oficial Fantàstic Panorama
Premi al millor llargmetratge: THE TREATMENT, d’ Hans Herbots.
Menció especial: CREEP, de Patrick Brice.
Premis Méliès d’Argent
Premi al millor llargmetratge: GOODNIGHT MOMMY, de Veronika Franz i Severin Fiala.
Premi al millor curtmetratge: AUTUMM HARVEST, de Fredrik S. Hana.
Premis de la Crítica
Premi José Luis Guarner a la millor pel·lícula: RÉALITE, de Quentin Dupieux.
Menció Especial de la crítica: GOODNIGHT MOMMY, de Veronika Franz i Severin Fiala.
Premis Citizen Kane
Premi al millor director novell: A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
Menció especial: WHEN ANIMALS DREAM, de Jonas Alexander.
Premis Noves Visions
Premi a la millor pel·lícula de ficció: HAN GONG-JU, de Lee Su-jin.
Premi a la millor pel·lícula de no ficció: NON-FICTION DIARY, de Jung Yoon-suk.
Menció especial: THE DUKE OF BURGUNDY, de Peter Strickland.
Premis Focus Àsia
Premi a la millor pel·lícula: MAD SAD BAD, d’Han Ji-seung, Kim Tae-yong i Ryoo Seung-wan.
Menció especial: HWAYI: A MONSTER BOY, de Jang Joon-hwan.
Premis Anima’t
Premi al millor llargmetratge d’animació: THE SATELLITE GIRL AND MILK COW, de Chang Hyung-yun.
Premi al millor curtmetratge d’animació: PINEAPPLE CALAMARI, deKasia Nalewajka.
Menció especial: DINNER FOR FEW, de Nassos Vakalis.
Premi Brigadoon Paul Naschy
Premi al millor curtmetratge fantàstic presentat en aquesta secció: LINE UP, d’Àlex Julià.
Premis Jurat Carnet Jove
Premi a la millor pel·lícula de Secció Oficial Fantàstic Sitges 47:
A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
CUB, de Jonas Govaerts.
Premi a la millor pel·lícula de la secció Midnight X-Treme: THE HOUSES OCTOBER BUILT, de Bobby Roe.
Premi Emergents: AMOR ETERNO, de Marçal Forés.
Premi Experimenta: THE TRIBE, de Myroslav Slaboshpytskiy.
Premis Phonetastic Sitges Mobile Film Festival
Premi al millor curtmetratge: SECTOR ZERO 4, d’Alfonso García López.
Premi del públic: INTRUSOS, d’Iván Mourin.
Premi Blood Window
THE STRANGER, de Guillermo Amoedo.
Premis SGAE Nova Autoria
Premi a la millor realització: Víctor Alonso Berbal, per PUÑO Y METAL, de la Universitat Pompeu Fabra.
Premi al millor guió: Joaquim Barceló per DINOSAURIOS, de Joaquim Barceló i Amanda Gómez, de la Universitat Ramon-Llull-Blanquerna Comunicació.
Premi pel millor música original: Alain Gómez Reglá i Luis Daniel González per PILATO, PILATO, de Roberto Russo, de l’Escola de Cinema Bande à part.
Premi Sitges Cine365 Film
Gerardo Herrero i Carles Torrens.
– Nota premsa –
Joe Dante i Dick Miller clouen nou intensos dies de Festival reivindicant el cinema de gènere
Dos amics i un amor pel cinema de gènere. El genial director Joe Dante ha estat el protagonista de tancar la programació del Festival amb la presentació del seu últim film, Burying the Ex, mentre l’actor Dick Miller ha recollit el premi Màquina del Temps per la seva dilatada trajectòria. Les maratons d’aquesta nit i demà diumenge tanquen un Festival que ha aconseguit mantenir el rècord d’entrades venudes assolit l’any passat.
Joe Dante ha presentat avui Burying the Ex, la pel·lícula de zombies que ha tancat el Festival i amb la qual el director ha assegurat que “he tornat a les meves arrels”. Es tracta d’una producció amb escàs pressupost –com en els seus inicis– en una situació en la qual ha assegurat sentir-se “molt còmode perquè disposo de més llibertat”. Dante ha augurat molts anys de vida a les pel·lícules de zombies, un tipus de film, ha explicat, que en els seus inicis era considerat pels crítics “el nivell més baix de pel·lícules de terror, però que ara gaudeix d’un molt bon moment”.
El cineasta s’ha retrobat amb Dick Miller a Sitges i el Festival ho ha celebrat projectant Gremlins, en el seu 30è aniversari. Director i actor han coincidit en diferents actes i presentacions i han fet gala de la seva excel·lent relació i passió pel cinema de gènere. Miller, mirant enrere, ha afirmat que “han canviat moltes coses en 30 anys, però actuar és actuar i això es manté igual”. Per la seva banda, Dante ha manifestat trobar-se molt còmode treballant amb Miller, ja que el considera un “gran professional” a qui no ha de donar indicacions “perquè ja sap tot el que ha de fer”. A més de Gremlins, el Festival ha projectat That Guy Dick Miller, el documental sobre la faceta de Miller com actor secundari, dirigit per Elijah Drenner.
El Festival ha rebut avui també a Carlos Vermut, flamant guanyador de l’última Concha d’Or de Sant Sebastià, que ha portat la seva lloada Magical Girl a Sitges 2014. Vermut ha protagonitzat aquesta tarda una trobada amb el públic a l’Espai Fnac, de la mateixa manera que també ho ha fet Peter Strickland, director del film The Duke of Burgundy.
Brigadoon ha presentat avui l’esperat documental Vicente Aranda. 50 años de cine, un recorregut per la carrera del prolífic director barceloní, un dels fundadors de l’Escola de Barcelona durant la dècada dels 60.
Les esperades maratons de diumenge a l’Auditori, el Prado i el Retiro posaran punt i final a nou intensos dies de cinema. La bona resposta del públic s’ha traduït en 58.000 entrades venudes (a les quals cal sumar els abonaments), una xifra que iguala el rècord assolit durant la passada edició.
– Nota premsa –
Fúria, paranoia i narcotràfic esquitxen la pantalla de Sitges
It Follows, de David Robert Mitchell; Relatos salvajes, de Damián Szifron; i La French, de Cédric Jiménez, han protagonitzat la jornada d’avui al Festival, encara enlluernat per la bona estela que ha deixat Antonio Banderas. Ara és el torn de Joe Dante i Dick Miller, les dues estrelles de la cloenda, que s’han retrobat a Sitges, mentre els fans ja fan travesses pel palmarès, que s’anunciarà demà al migdia.
Després de rebentar les taquilles d’Argentina i deixar astorat el públic de Cannes, ha arribat a Sitges Relatos salvajes, el film catàrtic de Damián Szifron produït per la factoria Almodóvar. La pel·lícula està estructurada en sis històries que mostren el fet inevitable, i agradable a la vegada, de perdre el control. Segons el director, a les consultes dels psicoanalistes d’Argentina no hi ha cap pacient que no parli del film i que no s’hagi sentit interpel·lat per ell. Amb un repartiment de luxe que compta amb alguns dels noms grans del cinema argentí, com Leonardo Sbaraglia o Ricardo Darín, Szifron mostra sis arravataments de fúria que succeeixen en temps real i en un mateix espai.
It Follows ha estat una de les cintes esperades pels aficionats. Es tracta d’un relat paranoic que també va obtenir un notable èxit per Cannes. En el film, l’actriu Mika Monroe, que fa doblet al Festival amb The Guest, interpreta a Jay, una atractiva noia que, després d’embolicar-se amb el noi equivocat, comença a sentir que algú la persegueix, davant l’absència de la resta de la gent.
L’escenari del narcotràfic marsellès dels anys 70 ha estat el context d’una altra presentació: La French, de Cédric Jiménez, que ha arribat a Sitges per a trepitjar la red carpet i presentar el seu segon llargmetratge: una trama que ressegueix la ruta de l’heroïna des de Marsella a Nova York. La història és viscuda a través dels ulls de Pierre Michel, un jutge interpretat per Jean Dujardin, que acaba d’arribar a Marsella amb la missió de desmuntar la irreductible organització del narcotràfic local, controlada per l’antagonista en el film, l’intocable capo Gaetan Zampa, interpretat per Gilles Lellouche, també present a Sitges.
El genial director Joe Dante, que demà protagonitzarà la cloenda del Festival amb Burying the Ex, ha assistit avui a una entranyable trobada amb Dick Miller, a qui va dirigir a Gremlins i que protagonitza el documental That Guy Dick Miller, dirigit per Elijah Drenner. La peça, que s’ha projectat avui al Prado, explica la història d’aquest llegendari actor, sobretot conegut pel seu treball al cinema de sèrie B, i que arreplega 174 entrades a la seva fitxa del web de l’IMDB. La trobada entre Joe Dante –que ha dirigit grans èxits del cinema fantàstic com Aullidos i El chip prodigioso– i Dick Miller –que ha participat en títols com Terminator i Pequeños guerreros,– s’ha celebrat a l’Espai Fnac.
Un altre espai que avui ha adquirit protagonisme és la Sala Tramuntana, que aquesta nit acull la preestrena de l’esperada i exitosa sèrie Fargo, inspirada en el distintiu univers creat pels germans Coen. La projecció d’aquest thriller hipnòtic ple de suspens avalat amb tres Emmys a la millor minisèrie i guardonada amb el Critics Choice Award, ha arribat dos dies abans que Canal + l’estreni per als seus abonats.
Per altra banda, el director d’Autómata, Gabe Ibáñez, conjuntament amb l’agència de disseny User t38, ha ofert avui una master class a partir dels exemples de tècniques de disseny utilitzades per crear els robots del film. Els participants han pogut “percebre el procés de disseny i de necessitats estètiques i narratives en el qual es va trobar l’equip”.
– Nota premsa –
Banderas aterra a Sitges amb gran expectació per recollir el Gran Premi Honorífic
Antonio Banderas ha arribat avui a Sitges en la jornada més intensa del Festival, per a recollir el Gran Premi Honorífic i presentar la seva nova pel·lícula, Autómata, dirigida per Gabe Ibáñez. Sitges avui ha estat una passarel·la contínua de rostres coneguts del cinema de l’Estat, com Javier Fesser, Javier Ruiz Caldera, Berto Romero, Carlos Areces i Lola Dueñas, entre d’altres. Aquesta darrera ha presentat el nou film de Fabrice du Welz, Alleluia.
La presència d’Antonio Banderas ha engegat els flaixos i ha despertat una accentuada atenció mediàtica. L’actor malagueny ha vingut a recollir el Gran Premi Honorífic del Festival, que en aquesta edició també ha estat concedit a Roland Emmerich. Banderas ha arribat amb el seu nou film sota el braç, Autómata, on interpreta el paper de Jacq Vaucan, un agent d’assegurances d’una companyia robòtica en la que afronta un descobriment vital. El film col·loca l’espectador en un context de ciència-ficció realista i planteja un escenari futur però plausible, tot especulant sobre el moment en què la intel·ligència artificial pugui superar la intel·ligència humana.
L’arribada de Banderas ha reunit una multitud, tant quan ha arribat a l’Hotel Melià Sitges –on ha estat rebut per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el director del Festival, Àngel Sala–, com quan ha trepitjat la red carpeta companyat de Gabe Ibáñez. L’actor ha pujat a l’escenari a recollir el Gran Premi Honorífic que li ha concedit el Festival per la seva trajectòria cinematogràfica. Banderas ha manifestat el seu agraïment per aquest reconeixement, que ha volgut dedicar a una de les persones amb qui més treballa colze a colze i que és la productora executiva d’Autómata: Yolanda Jiménez Polonio. Durant el seu parlament, Banderas ha qualificat la seva vida “com la ciència-ficció: que un nen de Màlaga hagi pogut fer aquestes pel·lícules em sembla increïble”.
Avui a Sitges també hi ha intervingut el belga Fabrice du Welz, que ha presentat Alleluia, amb la participació de Lola Dueñas i Helena Noguerra. La cinta, basada en fets reals, relata la relació de dos personatges, on Welz s’endinsa en la part més fosca de l’home. Welz es va situar ara fa deu anys com una de les grans promeses del terror amb el seu film Calvaire.
Els francesos Julien Maury i Alexandre Bustillo, que ja van ser al Festival el 2010 amb seu film Livide, han presentat avui Aux yeux des vivants, una pertorbadora cinta on una mare decideix treure’s la vida abans que continuar vivint amb el seu monstruós fill, que es refugia en un estudi de cinema abandonat. El monstre del film, que segons els directors es va plantejar inicialment com una “figura mutant amb certes deformacions”, va acabar esdevenint Klarence, un personatge amb una transformació més subtil amb el qual pot empatitzar el públic: “és pàlid i amb alguns trets invertits, com el membre viril disminuit”, ha explicat Maury. Bustillo ha subratllat les “escenes dures i violentes” de la pel·lícula, que toquen temes tabú i “freguen moltes vegades el límit amb el gore”. Els directors d’Aux yeux des vivants, han ofert també una taula rodona a l’Es pai Fnac, conjuntament amb el productor del film Fabrice Lambot, en la qual han analitzat el cinema de gènere que s’està produint actualment a França.
El contrast humorístic l’ha posat Zeta Cinema, que ha ofert un acte de presentació de les seves últimes produccions cinematogràfiques, de les quals el seu productor, Francisco Ramos, ha destacat Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, pel·lícula d’animació en 3D dirigida per Javier Fesser (que ja va dirigir La Gran aventura de Mortadelo y Filemón l’any 2003). Fesser ha assegurat que li ha resyltta més fàcil amb l’animació i el 3D per ser fidel als personatges originals de Francisco Ibáñez. El film, del qual el públic n’ha pogut veure algunes escenes, compta amb la direcció artística del dibuixant Victor Monigote, que també ha estat present a l’acte.
L’altra producció de Zeta Cinema destacada ha estat el film Anacleto: Agente secreto, dirigida per Javier Ruiz Caldera i protagonitzada per Imanol Arias, Berto Romero, Quim Gutiérrez, Carlos Areces i Alexandra Jiménez. Durant la presentació, Ruiz Caldera ha explicat que el film mostra “el que li hauria passat a Anacleto aquests últims 30 anys, des que el còmic es va deixar de fer” i posiciona el protagonista, interpretat per Imanol Arias, en el context actual de crisi econòmica. Per la seva banda, Zeta Cinema ha aprofitat l’acte per anunciar que una de les seves properes produccions serà Super López, que serà dirigida per Ruiz Caldera amb guió de Borja Cobeaga i Diego San José.
La festa del dia l’ha portat la Casa Bacardí, que ha celebrat l’entrega de la primera edició del Premi Bacardí Sitges a l’Esperit Indomable, atorgat a l’actriu Úrsula Corberó. La festa ha dut una llarga llista de cares conegudes a l’antic Mercat Vell de Sitges.
Per altra banda, l’Espai Fnac ha acollit avui la presentació del llibre Sin claquetas, 40 Historias de cine, escrit per Javier Vasallo i Eva Losada i prologat per l’humorista, escriptor i director de cinema Luís Piedrahita.
– Nota premsa –
La sofisticació de Godard i el terror d”Annabelle’ prenen la pantalla en un dia de protagonisme de les produccions catalanes
Els lladrucs de gos ensordeixen Sitges amb la presentació de l’esperada experimentació en 3D del mestre Jean-Luc Godard: Adieu au langage. Ha estat una jornada d’inqüestionable toc francès (també s’ha exhibit Aux yeux des vivants, de Julien Maury i Alexandre Bustillo) i català, ja que s’ha estrenat Asmodexia, de Marc Carreté, i s’ha presentat L’altra frontera, d’André Cruz Shiraiwa i protagonitzada per Ariadna Gil.
La sofisticada obra de Godard arriba avui plena de metàfores i suggeriments per situar el Festival en els límits del gènere. En aquest treball, Godard fa una investigació d’alguns dels temes i exploracions estètiques de la seva filmografia a través del 3D, en un film on un home i una dona deambulen per una casa i un gos en el que recau tot el pes simbòlic i intel·lectual de l’obra.
Les instal·lacions del Festival ha estat l’escenari on la nina d’Annabelle s’ha passejat per acompanyar la nova pel·lícula de John Leonetti. La preqüela d’Expediente Warren: The Conjuring, dirigida per James Wan i en la que Leonetti va treballar com a director de fotografia, ha arribat per explicar la història de la nina que sortia en el pròleg del film de Wan, que ha estat un dels fenòmens sobrenaturals més documentats del segle XX.
Però avui també ha estat un dia de protagonisme per a les produccions catalanes. A més de REC4 i La distancia, Sitges 2014 ha programat L’altra frontera, d’André Cruz Shiraiwa, que ha definit el seu treball com “un drama intimista en un context totalment distòpic” que explora el concepte de la frontera com a límit definitori del “què és bo i el què és dolent” o com el lloc “on acaba la bogeria d’uns i comença la d’altres”. En aquesta pel·lícula, Cruz ha volgut exposar el seu punt de vista disconforme amb una societat “d’aparences on tot el que ens rodeja està pervertit pel capital” i on els valors estan “bastant perjudicats”.
L’altra frontera ha estat rodada a Lituània i ha fet servir moviments de càmera dissenyats per a donar llibertat a l’actor, amb accentuades dosis d’improvisació. “Hi ha parts de la pel·lícula com és en l’escena de les sales de confidències que han estat totalment improvisades” afirma el director. Aquest mètode ha satisfet l’actriu Ariadna Gil, que encarna el paper de mare, i ha estat avui a Sitges amb bona part dels intèrprets per a presentar la pel·lícula.
L’altre títol català de la jornada és Asmodexia, l’òpera prima de Marc Carreté, una proposta de possessions diabòliques amb una tonalitat molt personal que narra la història del sacerdot Eloy de Palma i la seva néta Alba, que recorren els afores de Barcelona per tal de trobar els posseïts per un mal que assetja la ciutat i que només l’Alba té el poder d’expulsar.
Sergi Caballero, director de La distancia, ha ofert avui una Master class a partir de la projecció de la seva pel·lícula de terror Ancha es Castilla / N’importe quoi, un migmetratge que parla també de possessions i d’una nena amb capacitats per a practicar exorcismes.
El guionatge ha tingut un relleu important avui al Festival. La sala Tramuntana ha acollit dins el cicle Sitges Fòrum la primera edició del Pitching Fòrum, organitzat per Guionistes Associats de Catalunya (GAC) amb la col·laboració de PROA i la Fundació SGAE, on diversos guionistes han pogut presentar els seus projectes davant de productors catalans. Paral·lelament, el GAC i el Mercat Audiovisual de Catalunya han presentat avui els preseleccionats del II Concurs de Guió transmèdia.
El cicle Sitges Fòrum també ha acollit una taula rodona al voltant de la nova secció Blood Window, que, conjuntament amb el mercat Ventana Sur abraça el cinema de terror llationamericà. La sessió ha repassat l’actualitat del gènere que es produeix a Llatinoamèrica, així com les ajudes estatals i les possibilitats de coproducció amb Catalunya i altres territoris.
Una altra iniciativa de treball ha estat la sessió entorn les empreses creatives, que ha presentat avui l’Ajuntament de Sitges també a la sala Tramuntana i que ha reunit diferents professionals de la indústria audiovisual.
– Nota premsa –
El Festival obre la porta a la literatura de gènere i presenta l’últim Cronenberg
El Festival ha estat el marc del lliurament del Premi Minotauro de literatura fantàstica, en una jornada on els aficionats han pogut veure l’esperat film de David Cronenberg, Maps to the Stars, i la britànica How I live Now, de Kevin McDonald, director d’El último rey de Escocia.
Al Festival hi ha fonamentalment cinema. Però el gènere fantàstic hi és present també amb les sèries de TV, l’art o la literatura. Avui el Festival ha estat l’escenari on Minotauro ha lliurat el principal premi de literatura fantàstica en llengua castellana, que ha guanyat el guionista Carlos Molinero amb la seva primera novel·la, Verano de miedo. L’autor ha definit l’obra com un intent de tornar a la novel·la epistolar de Drácula, basant la història partir de “notes, cartes i missatges”. Molinero ha volgut retratar “el vampir autèntic: un ésser malvat i fotodegradable, no fotosensible com els de la saga Crepúsculo”.
Marcela Sierra, directora editorial de Minotauro, ha mostrat la seva satisfacció per la vinculació del premi amb Sitges: “el Festival és com una casa per a nosaltres; moltes de les novel·les que hem publicat s’han acabat convertint en pel·lícula”.
La porta oberta a la literatura fantàstica ha portat la presentació de diferents llibres en la programació de les activitats paral·leles. Subway placebo, de Rosario Curiel; Nadie desaparece del todo, de Lázaro Covadlo, Muertos vivientes, d’Alberto Bemúdez; Dios y otra al diablo, de Guillermo Zapata; La escuela nocturna, de Noel Ceballos, Diario de un zombi, de Sergi Llauger; El huerto del espantapájaros, d’Allan J. Arcal; o l’antologia Todos son sospechosos són altres de les novel·les i relats de gènere que han circulat pels fòrums del Festival. A aquestes presentacions s’hi han sumat altres treballs, com el llibre oficial del Festival: Pantalla rasgada de Desirée de Fez i Jordi Sánchez Navarro.
La màgia de Cronenberg ha planejat avui per Sitges, amb Maps to the Stars, que explica la història del declivi dels excèntrics habitants de Hollywood, un dels quals interpretat per Julianne Moore, que es va endur el premi a la millor actriu a Cannes, i un altre per Robert Pattinson, que deixa el seient de darrera de la limusina de Comsópolis per fer ara de xofer. L’encarregada d’interpretar el paper de l’enigmàtica noia que es tapa el cos per ocultar les seves ferides, és l’actriu Mia Wasikowska, que agitarà les vides dels habitants de Hollywood amb la seva arribada a la ciutat.
Cold in July, que es va estrenar ahir a Sitges, ha estat presentada avui pel seu director, Jim Mickle. L’adaptació de la novel·la del mateix nom de l’escriptor Joe R .Lansdal ha rebut, segons Mickle, influències que van del film noir al cinemà coreà, el qual aconsegueix una barreja de gèneres molt efectiva que no es fa als Estats Units. Aquest film, que trasllada al Texas dels anys 80, no va ser rodat en localitzacions texanes “la idea que tenim de Texas en general és la de l’Oest que retraten films com No es país para viejos dels germans Cohen, però l’est de Texas és molt similar a Louisana i a certs llocs de Nova York, per tant vam decidir fer les localitzacions a Nova York”, ha explicat la productora del film, Linda Moran.
Una altra presentació d’avui ha estat la de la britànica How I live now, del director Kevin McDonald, que va guanyar un Oscar l’any 2000 al millor documental amb el seu primer film One Day in September i que va fer al salt a la ficció amb El último rey de Escocia. Amb el seu darrer film, McDonald explica la història dels conflictes interns d’una jove adolescent enmig d’un escenari catastròfic com el de l’esclat de la III Guerra Mundial. Segons el director, el que intenta mostrar amb aquesta història és “una imatge real de l’adolescent”, ja que personalment la considera com “una etapa molt més fosca que la imatge que presenta Hollywood en les pel·lícules per adolescents”. El director qualifica d’”estrany” que es faci una distinció entre el “cinema europeu” i el “cinema mainstream” en les pel·lícules per a adults, però que no es faci aque sta distinció en el cinema per adolescents, que només ofereix pel·lícules comercials: “jo he fet la pel·lícula que m’hagués agradat veure als 17 anys”, ha dit. Kevin McDonald ha destacat la feina de Saoirse Ronan, la protagonista del film, que ha descrit com una “actriu brillant” i una “mena de geni de la interpretació”, ja que tot i ser molt jove, “és molt bona per entendre la psicologia humana”.
El Festival i Zeta Cinema ja tenen a punt la presentació dels seus últims projectes cinematogràfics, que farà dijous a les 15.30 h a l’Auditori en un acte amb entrada lliure. La sessió exhibirà imatges de Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, dirigida per Javier Fesser, i d’Anacleto, Agente secreto, de Javier Ruiz Caldera, i protagonitzada per Imanol Arias, Quim Gutiérrez, Alexandra Jiménez, Carlos Areces i Berto Romero. Aquests dos últims seranpresents a l’acte, conjuntament amb els directors de les dues pel·lícules.
Charles de Lauzirika, premiat realitzador i guionista de documentals i membre del jurat de Sitges 2014, ha estat l’encarregat d’oferir la Master class d’avui a la Sala Tramuntana. Lauzirika és conegut també per produir les versions restaurades en bluray i dvd de Blade Runner i Alien.
– Nota premsa –
Els efectes especials de Pablo Helman i el retorn de Jim Mickle centren la jornada a Sitges
Jim Mickle presenta a Sitges l’esperada Cold in July, ambientada al Texas dels anys 80, Amirpour porta una reinterpretació del mite del vampir amb A Girl Walks Home Alone at Night i la reconeguda autora de còmics, Marjane Satrapi, presenta la seva tercera pel·lícula The Voices, en un dia marcat per la celebració dels 10 anys del Jurat Carnet Jove i la Master Class del gurú dels efectes especials, Pablo Helman.
La “generació Sitges” ha trepitjat avui amb força el Festival representada en la figura de Jim Mickle i la seva Cold in July. El realitzador nord-americà, que va impactar a l’edició de Sitges 2010 amb Stake Land i el 2013 amb We are what we are (2013), ha presentat aquesta tarda a l’Auditori el seu nou treball. A Cold in July, l’espectador viatja al Texas profund dels anys 80 a través d’una càmera que registra colors saturats, per viure la trama de violència i corrupció que haurà d’enfrontar Richard, un pare de família que, fet un manat de nervis, no dubta en disparar un home que irromp a casa seva en plena nit.
Avui també ha estat el dia d’A Girl Walks Home Alone at Night, d’Ana Lily Amirpour, que transcorre en una indeterminada ciutat iraniana de mala mort. Es tracta d’una pel·lícula en monocrome rodada en llengua farsi que va triomfar a Cannes. Produïda per Elijah Wood, la cinta reflexteix cinta una interessant reinterpretació del mite del vampir a partir d’una història d’amor entre dos éssers solitaris, un dels quals amb moltes ganes de sang.
La iraniana Marjane Satrapi, reconeguda autora de còmics sobretot gràcies a la seva obra Persépolis, ha presentat avui la seva tercera pel·lícula: The Voices, una comèdia negra on Ryan Reynolds intenta ocultar un cadàver, que va obtenir una bona acollida a Sundance. Amb The Voices, l’espectador descobreix un microcosmos on l’ordinari és converteix en extraordinari i en la qual Satrapi demostra mantenir el seu poder suggestiu i creatiu.
Un dels moment de la jornada que ha generat més expectació ha estat la masterclass de Pablo Helman, supervisor dels efectes visuals d’Industrial & Magic i mà dreta d’Steven Spielberg i George Lucas. Helman, que està considerat com un dels millors del món en la seva especialitat, ha treballat en produccions com Salvar al soldado Ryan, El mundo perdido, La guerra de los mundos, Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal o El ataque de los clones. L’especialista argentí ha ofert una sessió plena d’exemples tècnics per tal de captar digitalment l’actuació dels actors o les expressions facials a partir de la pel·lícula Las Tortugas Ninja. “Et planteges la qüestió de què és el que ens fa humans, quins són els canvis subtils que un rostre fa quan passa de ser sarcàs tic a estar pensatiu, per exemple” ha explicat. Helman ha assegurat que “el digital mai reemplaçarà els actors perquè “sempre necessitarem una actuació, que haurà de venir d’algun ésser humà”.
Per altra banda, l’exposició de Taller de Còmic d’Il·lustraciència ha celebrat avui la seva inauguració a la Llibreria La Malvasia de Sitges. La mostra recull les il·lustracions sobre ciència-ficció que alumnes dels tallers d’iI·lustraSciFi van fer el passat setembre recreant el món fantàstic dels somnis. També s’ha presentat l’obra gràfica dels formadors del taller Jordi Pastor i Damián Campanario, Khalid: Crònica d’una realitat.
La resta de mostres que ofereix el Festival han estat molt concorregudes durant aquets primers dies de certamen. Els fans de REC han pogut passar per la Casa Bacardí i visitar REC: Una saga indomable, l’exposició que repassa la saga i la trajectòria del seu director,l Jaume Balgueró. Bacardí i Filmax són els responsables d’oferir un exhaustiu recorregut visual, auditiu i tàctil a una de les sagues més famoses del gènere a través de fotografies, dibuixos, esbossos, vestuari, atrezzo i imatges inèdites, a més d’una peça audiovisual realitzada pel mateix Balagueró, que repassa la “quatrilogia” REC.
El Saló Blau del Palau de Maricel presenta dues exposicions. Per una banda, Ferro: una exposició visual sobre Tetsuo, un recull de serigrafies en tinta negra que ha comissariat la discogràfica Bestiarie i que aplega il·lustracions dels artistes Liqen, Alonso Urbanos, Nando Vázquez o Miguel Sueiro, en homenatge a Tetsuo, film dirigit per Shinya Tsukamoto i considerat com a fundacional del moviment cinematogràfic ciberpunk. I per altra banda, Fantàstic & Terror, on l’il·lustrador Carles Ganyarul (Ganya) presenta la seva col·lecció de dibuixos basada en escenes de pel·lícules del gènere fantàstic i de terror que han deixat una empremta en la memòria cinèfila. Les il·lustracions reviuen clàssics del cinema com Nosferatu (1922) o La novia de Frankenstein (1935) i títols m&eacu te;s actuals com Alien vs Predator (2004), King Kong (2005) o Matrix Reloaded (2003), entre d’altres.
La Fundació Stämpfli exhibeix l’exposició Power Pixels 2014, que presenta una selecció d’obres del reconegut Miguel Chevalier, artista referent de l’art digital. La recopilació exhibeix les darreres recerques artístiques de Chevalier, mitjançant diverses instal·lacions de realitat virtual i una sèrie d’obres fixes.
Als diferents espais de l’Auditori s’hi pot veure també un mostra de cartells de pel·lícules de la mítica Cannon Films. El mateix recinte també mostra un recull de peces originals de prestigioses produccions de la distribuïdora PROPside.com, així com el projecte Cinergía de Gas Natural Fenosa, una original iniciativa per apropar l’eficiència energètica al gran públic a través del setè art i que projecta 1:58, el curtmetratge de Rodrigo Cortés que es va presentar a Sitges divendres passat.
SD Toys, l’empresa dedicada a la producció de marxandatge i figures de col·lecció, també exhibeix una mostra de peces i personatges de sèries de gènere fantàstic com Game of Thrones, The Big Bang Theory i els seus nous productes d’Star Wars.
Pel que fa a celebracions, l’Edifici Miramar acull avui un acte de reconeixement amb motiu del desè aniversari de la creació del Jurat Carnet Jove de Sitges. Aquest Jurat, en el qual hi participen cada any cinc nois i noies titulars del Carnet Jove, permet que els joves interessats en la crítica cinematogràfica s’integrin en un jurat oficial i es projectin professionalment. A l’acte de commemoració hi assisteixen joves que han format part del Jurat al llarg d’aquests deu anys, cinc dels quals recordaran la seva experiència i explicaran els avantatges i l’impuls professional que els ha donat el fet de formar-ne part. També hi tindran presència el subdirector del Festival, Mike Hostench, el director general de Joventut, Toni Reig, l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, el director del Festival, Àngel Sala, i altres personalitats del món cinematogràfic.
– Nota premsa –
Els mons onírics guanyen protagonisme en una pantalla que també exhibeix suspens
La pel·lícula més onírica de la jornada i potser de Sitges 2014, La distancia, de Sergi Caballero, s’ha vestit de llarg avui en la seva presentació i ha estat un dels atractius del Festival, el dia que s’han estrenat també I Origins, The Guest i The Midnight After.
La distancia és el segon film de Sergi Caballero, després del multipremiat Finisterrae, que Sitges va programar el 2010 i que es va presentar a més de seixanta festivals d’arreu. Ara, amb La distancia, firma una pel·lícula fascinant on barreja suspens i ciència ficció. Protagonitzada per un trio de nans russos amb poders sobrenaturals que han de portar a terme un robatori a una central tèrmica de Sibèria, Caballero ha reunit un equip d’actors no professionals, alguns dels quals han estat avui a Sitges, com Alberto Martínez, Roland Olbeter, Miguel Lagostz i l’estrella internacional de porno Sophie Evans.
Segons el mateix director, la pel·lícula és un “espai visual i sonor” on el so és especialment important. Caballero ha destacat la feina del compositor Pedro Alcalde, que ha desmuntat el concepte lògic de banda sonora per a proporcionar una atmosfera que quadra amb les realitats que visualment mostra la cinta, com la comunicació telemàtica entre els nans.
Caballero ha subratllat el fet que ell vingui del món de la música i ha explicat que el seu mètode de treball parteix sempre d’una “imatge mental que serveix d’excusa”. Amb Finisterrae la idea era “el camí de la road movie” i amb La distancia la idea és “el robatori”. La localització de la pel·lícula també ha estat un element rellevant per al director: “el lloc es converteix en un actor més” i és a partir d’aquí on “la història evoluciona”.
La jornada d’avui diumenge ha tingut un altre protagonista descatat: Mike Cahill, que va guanyar el Mèlies d’Or en l’edició del 2011 amb Another Earth, i que ha presentat el drama de ciència ficció I Origins. La pel·lícula explora temes sobre la identitat i l’essència de l’ésser humà a partir de dues visions: per una banda, la científica, amb la identificació biomètrica de l’iris ocular i, per l’altra, a partir la creença, que “els ulls són la porta de l’ànima”, segons ho ha definit Cahill. El director ha explicat que la idea de la pel·lícula va sorgir durant una època en que es va endinsar en l’estudi de la biomètrica de l’iris i de l’admiració que li va generar al descobrir que els ulls són “l’única part del cos que no canvia des de la seva formació a l’úter matern”.
Però I Origins, no és només tecnologia, el film és també una història d’amor entre Sophie i Ian, que representen aquests dos punts de vista aparentment oposats però que acaben en un mateix lloc. Segons l’actriu Astrid Berges-Frisbey, que interpreta el paper de Sophie, gràcies a aquesta part emocional el film aconsegueix que “la història l’interessi”.
La sala de rodes de premsa també ha rebut avui a l’equip de Pos eso, encapçalat pel seu director, Sam, que ha presentat aquest treball d’animació projectat ahir al Festival. Sam ha estat presentat pel subdirector del Festival, Mike Hostench, que ha qualificat Pos eso com un “exemplar stop motion, fet al nostre país i del qual podem mostrar-nos molt orgullosos”, segons l’ha definit del director del Festival. Sam, que ha vingut acompanyat de l’actor Josema Yuste i l’actriu Esperanza Felipe, ha assegurat que la història de la bailaora Trini que explica en el film no és partir d’idees originals, sinó que és “una còpia” del que veu a la seva quotidianitat, com la seva veïna o el que apareix a la televisió.
Sitges 2014 ha incorporat enguany una nova secció dins l’ampli arbre del Fantàstic: la Secció Oficial Fantàstic Òrbita, que ahir es va obrir amb In Order of Disapearance, de Hans Peter Moland, i que avui ha presentat la britànica Montana, de Mo Ali. La Secció Òrbita reuneix tretze thrillers, amb especials elements propers als gèneres fantàstic, policíac i d’acció. La major part d’aquests films estan programats per als propers tres dies.
La sala Tramuntana ha acollit avui la presentació de Pantalla rasgada, el llibre oficial del Festival escrit per Desriée de Fez i Jordi Sánchez Navarro i que recull 15 entrevistes a directors, productors i guionistes que parlen de pel·lícules relacionades amb el món dels somnis. El mateix espai ha estat la pantalla d’una nova sessió de la secció Serial Sitges, dedicada a les sèrie de TV i que ha estat dedicada avui a l’exitosa Juego de tronos.
– Nota premsa –
Sitges es deixa seduir pels zombies i les ‘Musarañas’ produïdes per Álex de la Iglesia
Zombies atractius, zombies lletjos, zombies simpàtics, zombies agressius… la humanitat zombie ha aterrat avui a Sitges i ha transformat la plàcida però intensa vida de la localitat en la invasió dels no vius. La Sitges Zombie Walk i la projecció d’altres cintes de zombies ha compartit protagonisme avui al Festival amb la presentació de l’esperada producció d’Àlex de la Iglesia, Musarañas, dirigida per Juanfer Andrés i Esteban Roel. El western en clau de ciència-ficció Young Ones, de Jack Paltrow, i el lliurament dels premis SGAE Nova Autoria, entre moltes altres propostes, han format part també del cartell de la segona jornada de Sitges 2014.
A les 12 del migdia estava programat l’inici de la sessió de maquillatge dels participants a la Sitges Zombie Walk, que hi havia instal·lada a la platja de Sant Sebastià. Però des de ben d’hora, els aspirants a no vius ja hi feien cua. Hi havia ganes de sang. La Sitges Zombie Walk ha arrencat al vespre amb el tret de sortida de Jaume Balagueró des de l’edifici Miramar. Paral·lelament, la programació d’avui ha ofert una col·lecció de títols a joc, com la projecció de Zombeavers, de Jordan Rubin, o la marató La nit + zombi, que projecta aquesta matinada a l’Auditori títols com Goal of the Dead, Wyrmwood, Life after Beth o The Best of HollyBrut, a més Zombie 3, de Lucio Fulci i Bruno Matei, dins la programació #cinebasura de Canal + Xtra. El cartell d’activitat s paral·leles ha inclòs la taula rodona al voltant de la subcultura zombie amb els directors Thierry Poraud, Alexandre O.Philippe i Kiah Roache-Turner o la presentació de la novel·laSubway placebo, de Rosario Curiel, totes dues a l’espai Fnac.
L’altra gran protagonista del dia ha estat Musarañas, la producció d’Àlex de la Iglesia, dirigida per Juanfer Andrés i Esteban Roel, que han mostrat el seu entusiasme per treballar amb el director d’El día de la bestia: “com a director sap perfectament què ha de fer un productor”. Per la seva banda, de la Iglesia ha subratllat que Musarañas “és una pel·lícula totalment de Juanfer i Esteban” i que el seu paper i el de Carolina Bang ha estat exclusivament el de produir-la.
Musarañas ha portat al Festival figures com Macarena Gómez, Hugo Silva o Nadia de Santiago. Macarena, que en el film interpreta a Montse, una dona agorafòbica víctima d’una època i d’una educació, s’ha emocionat recordant la bona connexió que va tenir com a professional amb l’actriu Nàdia de Santiago. Per la seva part, Hugo Silva ha destacat la facilitat d’interpretar el seu paper gràcies a la “magnífica” feina dels seus companys. De la Iglesia ha expressat que el cinema “és afortunadament una mentida que pot ser més real que la vida mateixa” i ha destacat que Sitges ha estat la seva escola on s’ha format com a persona i on s’ha sentit com a “part d’una família”.
Per la seva banda el director americà Jake Paltrow ha presentat Young Ones, un film postapocalíptic on l’aigua es converteix en el recurs més preuat i que aborda una problemàtica molt concreta entorn les restrictives polítiques de l’aigua d’aklguns llocs dels Estats Units. L’autor ha parlat de la seva preferència a recórrer a referències literàries més que no pas cinematogràfiques i a ofert un enfoc molt personal en la barreja els gèneres.
L’autoria emergent també ha estat present en la jornada d’avui. El lliurament dels Premis SGAE Nova Autoria, celebrat als jardins del Cinema Prado, ha permés ressaltar els nous talents catalans. El Premi SGAE Nova Autoria al Millor Guió ha estat per al curt Dinosaurios, de Joaquim Barceló (Universitat Ramon Llull-Blanquerna Comunicació) i el de Millor Direcció ha estat per el curt documental Puño i metal de Victor Alonso Berbel (Universitat Pompeu Fabra).
Roland Emmerich, que va rebre ahir el Gran Premi Honorífic del Festival, ha ofert avui una Master Class entorn diferents dels seus films, com Stargate, Anonymous o El Patriota, entre d’altres. I pel que fa a premiats encara, avui és el torn de l’actriu Maria Kosty que recull un Premi Nosferatu per la seva trajectòria cinematogràfica.
Serial Sitges, va iniciar ahir les seves projeccions a la Sala Tramuntana amb el primer episodi de la vuitena temporada de la sèrieBig Bang Theory, que va reunir un bon seguici de fans de la sèrie, i avui ha continuat amb dos capítols de dues sèries d’animació: un especial dedicat a Star Wars de la sèrie Robot Chicken i la projecció d’un episodi de Rick and Morty.
L’espai Fnac ha estat l’encarregat d’acollir la presentació del llibre de REC. El libro oficial, que un minuciós recorregut pels rodatges de les quatre pel·lícules i recull testimonis de l’equip tècnic que les va idear i protagonitzar. La presentació ha comptat amb la presència de Jaume Balagueró, Paco Plaza i l’actriu Manuela Velasco.
– Nota premsa –
Arrenca Sitges 2014
Sitges 2014 arrenca amb REC 4 i el guardonat Roland Emmerich
Sitges 2014 ha donat avui el tret de sortida amb l’esperada presència de l’elenc de REC4, format per Jaume Balagueró, Manuela Velasco, Paco Manzanedo i Ismael Fritschi que han trepitjat la catifa vermella a la sessió inaugural. Roland Emmerich –que ha rebut el Gran Premi Honorífic– i el mític actor italià Franco Nero –que ha rebut la Màquina del Temps per la seva trajectòria cinematogràfica– han compartit protagonisme amb el fil de Jaume Balagueró. REC 4 ha protagonitzat la jornada també amb l’obertura de l’exposició REC: Una saga indomable, que ret tribut a la saga.
La 47a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya ha engegat avui amb la inauguració de REC 4, l’última pel·lícula de la saga del director català Jaume Balagueró, i ha guarnit la catifa vermella amb rostres tan esperats com el del mateix director o l’actriu Manuela Velasco, junt amb els actors Paco Manzanedo i Ismael Fritschi. Durant la presentació de REC 4, Balagueró ha apuntat que el projecte s’ha adaptat als canvis que ha fet el gènere fantàstic i s’ha reinventat, com és en el cas tècnica de rodatge, que ha deixat l’estil found footage perquè ja no és un “mètode original”. Per la seva banda, Manuela Velasco ha destacat que el retrobament amb Sitges ha estat “meravellós” i que li ha portat molts bons records de l’inici del projecte, quan no tenien cap tipus d’expectativa ni pressió, ja que ara considera que li genera més exigència “estar a l’altura d’Ángela Vidal”.
La gala d’inauguració ha estat el moment d’entregar el Mèliés d’Or a la millor pel·lícula europea de gènere fantàstic que ha estat per Alleluia, del belga Fabrice du Welz, i el Mèliés d’Or al millor curt europeu de gènere fantàstic ha recaigut en el britànic Paul Davis per The Body. El Festival ha lliurat el Gran Premi Honorífic al conegut director, productor i guionista alemany Roland Emmerich, gran representant del cinema d’acció i autor de títols com Independence Day, Godzilla, Stargate o Asalto al Poder. Emmerich, que ha creat catàstrofes mundials en registres inoblidables, ha assegurat que el que és difícil no és destruir el món, sinó “trobar una manera fàcil de fer-ho” i ha donat la seva opinió crítica sobre els avenços de la tecnologia i els efectes especi als, dels quals considera que no tenen perquè ser una cosa positiva, ja que aporten falsedat al film. Emmerich ha expressat la seva inclinació al repte que suposa utilitzar maquetes com es feia abans. L’altre guardonat de la jornada ha estat el veterà Franco Nero, que ha rebut el Premi Màquina del Temps per la seva sòlida i nodrida trajectòria com actor.
Gas Natural Fenosa ha aprofitat la inauguració de Sitges 2014 per a presentar el curt 1:58, del conegut director Rodrigo Cortés i que ha produït la companyia dins del seu innovador projecte Cinergía. El curt és una creació amb aires de thriller i terror protagonitzada per Manuela Vellés, amb la col·laboració especial de Gabino Diego que també han estat presents al certamen i que ofereix a l’espectador diferents claus sobre una conducció eficient. Cortés ha assegurat que ha fet el curt a partir del que ell s’ha anat nutrint durant molts anys de venir a veure cinema a Sitges i que li va semblar una proposta “irrefutable”. Vellés ha declarat que considera que la peça funcionarà molt bé i que “farà riure molt a la gent”.
Coincidint amb l’obertura del Festival s’ha inaugurat també avui l’exposició REC: Una saga indomable, que repassa l’evolució de la saga de terror més famosa del nostre país i la trajectòria del seu director, Jaume Balagueró. A aquesta mostra se li han sumat la resta d’exposicions que ofereix el Festival dins de les seves activitats paral·leles i que estaran obertes al públic fins l’últim dia.
Amb l’inici del Festival, els carrers de Sitges s’han omplert del seu públic i els comerços i els negocis de restauració s’han sumat a la festa decorant els seus aparadors per construir un ambient adequat al leitmotiv del festival; el món fantàstic dels somnis. A través de la pàgina de Facebook els seguidors podran votar els aparadors que més els agradin fins al 8 d’octubre i el que finalment rebi més “m’agrada” s’endurà el premi.
– Nota premsa –
Palmarès i cloenda del Festival de Cinema Fantàstic Sitges 2013
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2013 ha tancat amb èxit una edició marcada per la varietat estilística de la programació i l’assoliment d’un nou rècord pel que fa a nombre d’entrades venudes, un total d’unes 60.000 segons els organitzadors. Aquest dissabte, dia 19, s’han pogut veure els últims reguitzells de la programació. ‘Lessons of the Evil’ de l’aclamat -i present al festival- Takashi Miike ens ha portat a ritme de ‘Mack the Knife’ de K. Weill i B. Brecht cap a un viatge a l’acarnissament d’un professor envers els seus alumnes, també títols tant carismàtics com ‘Dragon Ball Z: Battle of Gods’ i ‘Star Wars: Episode VI – Return of the Jedi’ que enguany commemora el seu 30è aniversari.
Remarcar especialment l’extraordinària bellesa de ‘Kaze tachinu’ (‘The Wind Rises’) anunciada com a última pel.lícula del director de l’Studio Ghibli, Hayao Miyazaki. I per acabar, la gala de cloenda ha ofert la punyent ‘The Sacrament’ de Ti West, un esgarrifós viatge al cor de les tenebres d’una secta on 918 persones van morir en un acte de suïcidi col.lectiu provocat per un reverend, inspirada en els fets ocorreguts l’any 1978 a la comuna de Jonestown, Estats Units.
Finalment, s’ha anunciat el palmarès d’aquesta 46ena. edició amb el premi a millor pel.lícula per ‘Borgman’ d’Alex van Warmerdam, millor direcció: Navot Papushado i Aharon Keshales per ‘Big Bad Wolves’, millor interpretació femenina: Juno Temple per ‘Magic Magic’, millor interpretació masculina: Andy Lau per ‘Blind Detective’, millor guió: James Ward Byrkit per ‘Coherence’, millor fotografia: Larry Smith per ‘Only God Forgives’, millors efectes especials: Cliff Prowse i Derek Lee per ‘Afflicted’, Gran Premi del Públic: ‘Jodorowsky’s Dune’ de Frank Pavich, i pel que fa a la secció Noves Visions el premi a millor pel.lícula de ficció ha sigut per ‘Halley’ de Sebastián Hofmann, i com a millor pel·lícula de no ficció: ‘Millius’, de Zat Knutson i Joey Figueroa. Les maratons del diumenge han posat el punt i final a l’edició 2013.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 20/10/2013-
_____________________________________________________________________________________
Vist: Grand Piano - Upstream Color - Magic Magic - The Green Inferno - Blind Detective - The World's End - The Call - American Jesus - Proxy - We Are What We Are - Milius - Il deserto dei tartari - Only God Forgives - Real - A Field in England - L'êtrange couleur des larmes de ton corps - Hooked Up - Enemy - The Congress - Open Grave - Dark Touch - Europa Report - Cheap Thrills - Big Bad Wolves - Only Lovers Left Alive - The Philosophers - La danza de la realidad - Insidious: Chapter 2 - All Cheerleaders Die - New World - Lessons of the Evil - Dragon Ball Z: Battle of Gods - Star Wars VI: Return of the Jedi (sessió sorpresa) - The Sacrament - The Wind Rises
Takashi Miike rep homenatge a Sitges 2013
· Takashi Miike. (foto: Quentin Carbonell)
En un únic passi al Retiro s’ha pogut veure ‘New World’ del sud-coreà Park Hoon-jung, qui ha presentat la pel.lícula moments abans de la projecció. El guionista de ‘I Saw the Devil’ signa en aquesta ocasió com a director i guionista del film; i com s’ha dit durant la presentació, es podria dir que ‘New World’ és la suma de ‘Infernal Affairs’ -‘Infiltrados’ en la seva versió USA- més la saga ‘The Godfather’, que no és poc.
L’animació també ha tingut el seu espai a secció oficial amb la pel.lícula de superherois ‘009: RE:Cyborg 3D’ del director de la sèrie de culte ‘Ghost in the Shell’ Kenji Kamiyama. En ella uns cyborgs actualment oblidats per tothom després de la gesta pacificadora que van realitzar en temps passats, lluitaràn contra l’amenaça terrorista amb encara l’eterna ombra permanent de l’11S com a teló de fons, ara també a l’anime i en 3D. Per la seva part, ‘Afflicted’ ens endinsa en el calvari d’un parell d’amics, un dels quals patirà una estranya mutació al seu cos després de tenir una relació esporàdica amb una noia a Paris. Cliff Prowse i Derek Lee signen aquest film amb l’estil cinematogràfic del found footage o metratge trobat, cada cop més vist en produccions del cinema actual i amb ‘El projecte de la bruixa de Blair’ com un dels títols pioners d’aquest estil narratiu.
El públic del cinema Retiro ha sortit gratament impressionat amb ‘The Machine’, una mena d”A.I. Artificial Intelligence’ però amb un to més seriós i un final tipus ‘Terminator’ per donar més contundència al seu desenllaç. Aquest és el segon treball del director Caradog James després de debutar l’any 2006 amb ‘Little White Lies’. En canvi, la comèdia de terror adolescent ‘All Cheerleaders Die’ no ha quallat gens ni mica i ha fracassat en l’intent d’aferrar-se als tòpics més vistos de l’horror slasher.
Un dels punts més importants d’aquesta edició 2013 també ha estat la presència del cineasta japonès Takashi Miike -director emblemàtic del festival- que aquests dies està rebent un sentit homenatge amb diversos actes programats per diferents espais del festival, entre els quals destaquen: la mirada retrospectiva a la seva cinematografia on es repassen alguns dels títols més representatius com: ‘Audition’, ‘Shangri-La’, o ‘The City of Lost Souls’. A més, cal afegir la presentació de les dues noves produccions estrenades aquest 2013: ‘Lesson of the Evil’ i ‘Shield of Straw’, l’exitosa Màster Class del director que ha esdevingut un autèntic reconeixement per part dels seus seguidors, i la presentació d’un nou llibre dedicat al seu recorregut artístic, coordinat pel director del festival Àngel Sala i la crítica cinematogràfica Desirée de Fez: ‘Takashi Miike: La provocación que llegó de Oriente’ (Calamar ediciones).
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 19/10/2013-
