El documental ‘Llavors de llibertat’, de David Andreu i Josep Sabaté, es podria resumir amb la famosa màxima: ‘Qui perd els orígens, perd identitat’. Ens fa partícips d’una necessària recuperació (i reivindicació) de la memòria o consciència col.lectiva sobre el llegat de l’independentisme nascut als anys 60, compromès a nivell de Països Catalans i inseparable de la lluita social i política de les classes populars. En aquest sentit, gent com Josep de Calassanç Serra ‘Cala’ són part important d’aquesta memòria a reivindicar, sobretot en aquests moments actuals.
L’art de la comèdia
TNC
Autor: Eduardo De Filippo
Direcció: Lluís Homar
Intèrprets: Lluís Homar (Oreste Campese, actor, director de la companyia), Pau Viñals (Veronesi, guàrdia), Victòria Pagès (Palmira, mestressa d’hostal), Joan Carreras (S’Excel.lència De Caro, prefecte), Lluís Villanueva (Giacomo Franci, el seu secretari), Roger Casamajor (Quinto Bassetti, el metge), Andreu Benito (Mossèn Salvati), Mar Ulldemolins (Lucia Petrella, la mestra), Oscar Valsecchi (Gerolamo Pica, el farmacèutic), Eduard Muntada (Un home de muntanya), Victòria Pagès (La seva dona), Quimet Pla (El sagristà).
El director artístic del TNC, Xavier Albertí, s’ha encarregat de la traducció al català d’aquesta obra escrita el 1964 pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900-1984). Tot un encert d’obra, completa en molts aspectes, sobretot per la simbiosi de divertiment vodevilesc amb la reflexió serena i contundent sobre el tracte de la educació i la cultura per part de l’Estat -tant és, italià, espanyol, o qualsevol altre- en comparació amb altres ministeris. És en aquest sentit que el text escrit per Paul Ginsborg -historiador i teòric polític anglès nacionalitzat italià- en el programa de mà del TNC s’hi escau especialment: «En els vint anys que van de 1950 a 1970, la renda per càpita va créixer a Itàlia més ràpidament que en qualsevol altre país europeu. […] Aquestes millores en els estàndards de vida van ser enormement benvingudes. Tanmateix, cal assenyalar que el model de desenvolupament a Itàlia, com molts altres, està mancat de la dimensió de responsabilitat col.lectiva. L’Estat va jugar un paper important a l’hora d’estimular el ràpid desenvolupament econòmic dins el marc capitalista, però no es va preocupar per gestionar les conseqüències socials. En absència de planificació, d’educació cívica, i dels serveis públics més elementals, les famílies individuals, particularment les de classe mitjana, van cercar la salvació en la despesa privada i el consumisme: anar a treballar en cotxe, la sanitat i les escoles bressol privades, en absència de públiques. El miracle va ser per tant un assumpte exclusivament privat, que va reforçar la tendència històrica de cada família italiana a valdre’s per si mateixa el millor que pogués.»
Aquí, la versemblança o capacitat de semblar real, descrita per Xavier Albertí també en el programa de mà, pren força amb les implicacions ideològiques del personatge del prefecte o autoritat de l’Estat -magníficament interpretat per Joan Carreras, i amb la presència i complicitat del seu orgullós subaltern secretari, interpretat de manera solvent per Lluís Villanueva- quan s’evidencia el moll de l’os, la hipocresia inherent en ell quan reconeix finalment que això de l’art o la cultura del o pel poble és important però “evidentment” no tant com ho puguin ser altres ministeris. El missatge potent de l’obra ja comença des del principi, en el diàleg establert entre ell i Oreste Campeste, director de la companyia teatral, un del tot involucrat Lluís Homar. Finalment, el què demanava Oreste Campeste al prefecte no era cap altra cosa que assistís a l’estrena de l’obra teatral al poble, així el reconeixement social de l’acte cultural tindria més ressò. El despotisme del prefecte esclata després d’una -segurament massa extensa- conversa, dient-li que ell té coses més importants a fer que assistir a un acte de “pallassades banals”. A partir d’aquí, Oreste Campeste, l’adverteix que no se’n refiï de les pròximes visites ja que podrien ser actors i actrius de la seva companyia fent-se passar per: metge, mossèn, mestra, home de muntanya amb la seva dona, etc… I vet aquí la possible confusió, el possible engany; el vodevil servit en safata.
El muntatge, dirigit per Lluís Homar, no amaga tampoc barrejar ficció i realitat; a vegades fent aturades d’assaig o amb la intervenció de l’apuntador, produïnt en l’espectador una estranya sensació que allò que estem veient afecta innegablement a les nostres vides. Cal dir també que el treball interpretatiu de tot l’elenc està marcadament tocat per la brillantor de la professionalitat, tota una sort tenir al nostre país un planter tan impressionant d’actors i actrius.
_________________________________
Col.loqui de ‘L’art de la comèdia’ amb Josep Maria Fonalleras:
Director: Mike Leigh
Guió: Mike Leigh
Intèrprets: Timothy Spall, Jamie Thomas King, Roger Ashton-Griffiths, Robert Portal, Lasco Atkins, John Warman.
Durada: 149 min.
Gènere: Biòpic
Nacionalitat: Regne Unit
Any: 2014
‘Mr. Turner’ és un biòpic del pintor anglès Joseph Mallord William Turner, conegut com el pintor de la llum (1775 – 1851). En ella hi trobem llums i ombres en les relacions sentimentals, en com la pintura esdevé el retrat de l’arrogància humana engollida pels elements naturals, de com la mala gestió del progrés amenaça la supervivència de les velles professions. El director de ‘Secrets and Lies’ torna a treballar aquí amb el director de fotografía Dick Pope, prodigi d’ambientació pictòrica de l’època. Potser sí que la pel.lícula estira una mica massa el metratge però mai arriba a impacientar l’espectador precisament per la successió d’esdeveniments socials, vitals, en el bell paisatge anglès. El mercantilisme elitista de l’art queda perfectament resumit en la seqüència del teatret on hi apareix un quadre del pintor anglès o a la sala de la Royal Academy de Londres on tots els pintors anhelen un lloc distingit de les seves obres per obtenir un major reconeixement aristocràtic, allunyat això sí del reconeixement popular. Turner n’és conscient d’això i prefereix donar les seves obres a la nació britànica per a que les exposi en un museu on tothom les pugui gaudir gratuïtament. Turner és magníficament interpretat per Timothy Spall, guanyador del premi al millor actor en el Festival de Cannes 2014.
Pluja, vapor i velocitat; pintat el 1844.
Títol original: Kış Uykusu
Director: Nuri Bilge Ceylan
Guió: Ebru Ceylan i Nuri Bilge Ceylan, basat en tres contes d’Anton Txékhov.
Intèrprets: Haluk Bilginer (Aydin), Melisa Sözen (Nihal), Demet Akbag (Necla), Ayberk Pekcan (Hidayet), Serhat Mustafa Kiliç (Hamdi), Nejat Isler (Ismail), Tamer Levent (Suavi).
Idioma: Turc
Durada: 195 min.
Gènere: Drama
Nacionalitat: Turquia
Any: 2014
Un adinerat i pseudo-liberal ex-actor de teatre viu actualment al mig de l’estepa d’Anatòlia central dirigint el seu hotel que porta per nom Othello. Amb ell hi conviu la seva dona i la seva germana. La relació amb elles i amb els habitants del seu entorn és el tema principal d’una història on el paisatge de la Capadòcia, primer rocós ocre i més endavant nevat, hi té una presència important.
Ho impregna tot, ja des de la introducció del relat. És la metàfora de la solitud dels personatges d’un film on la paraula és clau, amb successius diàlegs immòbils del protagonista Aydin (Haluk Bilginer) -dedicat a escriure articles teatrals en un mitjà local i posteriorment a recopilar la història del teatre turc- amb la resta de personatges que apareixen a la pel.lícula. Amb aquests diàlegs l’espectador s’endinsa en un ambient tranquil on cadascú dels personatges mostra feblesa per una part, i energia vital i autocomplaença per l’altra; en aquest sentit, potser aquests escenaris poden fer pensar paral.lelament en el procés creatiu real del guió per part del director i la seva dona, Ebru Ceylan.
Dins d’aquest entorn aïllat, però també natural i no explotat, entrem en la intimitat d’unes converses extenses on la necessitat de comunicar les seves virtuts i incapacitats als altres són vitals per a (con)viure. Els contrastos geològics en l’irregular paisatge esdevenen també en l’espectador contrastos empàtics envers les discussions que es produeixen, i aquí radica la humanització realista del film, cadascú amb la seva part de raó existencial personal o mancança d’ella. Aquí la referència no només és Txékhov, també ho és el cinema de Bergman. No hi ha cap sentència possible. El retrat de les personalitats domina la trama amb situacions o pensaments on es qüestiona l’eficàcia de rebel.lar-se contra la injustícia, retrets d’egoïsme cap al protagonista, o l’etern debat sobre certa hipocresia de l’altruisme amb diverses situacions econòmiques que desestabilitzen una hipotètica (o no) igualtat per a tothom. Tot i el contingut moral, ètic, de classe social o existencialista, la volguda absència de conclusions fa que l’espectador sigui prou lliure per no-jutjar certes situacions o, com a màxim, preguntar-se a sí mateix què faria ell/ella en una situació semblant. El viatge sensorial va més enllà de la geogràfica porta d’orient-occident, amb papers absents de dinàmica veloç o competitiva, sense rutines virtuals ni avassallaments d’actualitat mainstream. Els personatges del film parlen amb llargues i reflexionades converses on cadascú exposa un criteri propi d’una manera gens imposada, amb consciència. Tot i així, paradoxalment, no afecta gens negativament l’extens metratge en el seu conjunt i resultat final.
El director d’ Uzak (Lejano, 2002) i Bir Zamanlar Anadolu’da (Once Upon a Time in Anatolia, 2011), Nuri Bilge Ceylan, ja havia presentat cinc de les set pel.lícules realitzades per ell al prestigiós Festival de Cannes aconseguint premis amb algunes d’elles. Ara, per fi, aconsegueix amb aquesta pel.lícula la desitjada Palma d’Or.
* [REC]4
** The Babadook
* The Pinkie + ** Seventh Code
*** The Guest
* The Midnight After
** The Go-Go Boys: The Inside Story of Cannon Films
* Housebound
** ’71
* The World of Kanako
* Stereo
** Réalité
* Backwater
** L’altra frontera
*** Maps to the Stars
* Jamie Mark Is Dead
** Goodnight Mommy
*** Hard to Be a God
*** La French
* Annabelle
** The Double
** A Hard Day
*** Relatos salvajes
** Over Your Dead Body
* El ardor
*** Alleluia
*** Wake In Fright
* The Rover
* The Signal
* When Animals Dream
*** Sorcerer
** Gremlins
** Monsters: Dark Continent
* Burying the Ex
______________________________
* = no perdis el temps
** = bona
*** = molt bona
______________________________
I Origins, de Mike Cahill, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic de Sitges 2014. El jurat ha concedit el premi especial a The Babadook, de Jannifer Kent, mentre Cub, de Jonas Govaerts ha obtingut el premi a la millor direcció. Ha estat un palmarès molt repartit, que ha premiat el perfil fantàstic del Festival.
El premi a la millor fotografia ha estat per Jamie Marks is Dead, de Carter Smith. El premi a la millor interpretació femenina l’han guanyat, ex-aequo, Julianne Moore en el seu paper a Maps to The Stars de David Cronenberg, i Essie Davis per The Babadook. La millor interpretació masculina se l’han endut Nathan Phillips per These Finals Hours, de Zak Hilditch i Koji Yakusho per The World of Kanako, de Tetsuya Nakashima.
El premi al millor guió ha estat per Young Ones, de Jake Paltrow i els efectes especials han estat per The Signal, de William Eubank. Oscar desafinado, de Mikel Alvariño, s’ha emportat el premi al millor curtmetratge.
Han rebut una menció especial els films Pos eso, de Sam, What We do in the Shadows, de Taika Waititi i Jemaine Clement, A Girl Walks Home Alone at Night, d’Ana Lily Amirpour i Spring,de Justin Benson i Aaron Moorhead.
Secció Oficial Fantàstic Sitges 47
Premi a la millor pel·lícula: I ORIGINS, de Mike Cahill.
Premi especial del jurat: THE BABADOOK, de Jennifer Kent.
Premi a la millor direcció (patrocinat per Gas Natural Fenosa): CUB, de Jonas Govaerts.
Premi al millor actor (patrocinat per Autolica – Mercedes Benz):
Nathan Phillips per THESE FINAL HOURS, de Zak Hilditch.
Koji Yakusho per THE WORLD OF KANAKO, de Tetsuya Nakashima.
Premi a la millor actriu:
Essie Davis per THE BABADOOK, de Jennifer Kent.
Julianne Moore per MAPS TO THE STARS, de David Cronenberg.
Premi al millor guió: YOUNG ONES, de Jake Paltrow.
Premi a la millor fotografia: JAMIE MARKS IS DEAD, de Carter Smith.
Premi als millors efectes especials: THE SIGNAL, de William Eubank.
Premi al millor curtmetratge (patrocinat per Fotogramas): OSCAR DESAFINADO, de Mikel Alvariño.
Menció especial:
POS ESO, de Sam.
WHAT WE DO IN THE SHADOWS, de Taika Waititi i Jemaine Clement.
A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
SPRING, de Justin Benson i Aaron Moorhead.
Gran Premi del Públic (patrocinat per El Periódico de Catalunya) (Secció Oficial Fantàstic en Competició)
Premi a la millor pel·lícula (atorgat per votació popular dels espectadors del Festival): WHAT WE DO IN THE SHADOWS, de Taika Waititi i Jemaine Clement.
Premis Secció Oficial Fantàstic Òrbita
Premi a la millor pel·lícula: HYENA, de Gerard Johnson.
Premi al millor director: COLD IN JULY, de Jim Mickle.
Menció especial: ’71, d’ Yann Demange.
Premis Secció Oficial Fantàstic Panorama
Premi al millor llargmetratge: THE TREATMENT, d’ Hans Herbots.
Menció especial: CREEP, de Patrick Brice.
Premis Méliès d’Argent
Premi al millor llargmetratge: GOODNIGHT MOMMY, de Veronika Franz i Severin Fiala.
Premi al millor curtmetratge: AUTUMM HARVEST, de Fredrik S. Hana.
Premis de la Crítica
Premi José Luis Guarner a la millor pel·lícula: RÉALITE, de Quentin Dupieux.
Menció Especial de la crítica: GOODNIGHT MOMMY, de Veronika Franz i Severin Fiala.
Premis Citizen Kane
Premi al millor director novell: A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
Menció especial: WHEN ANIMALS DREAM, de Jonas Alexander.
Premis Noves Visions
Premi a la millor pel·lícula de ficció: HAN GONG-JU, de Lee Su-jin.
Premi a la millor pel·lícula de no ficció: NON-FICTION DIARY, de Jung Yoon-suk.
Menció especial: THE DUKE OF BURGUNDY, de Peter Strickland.
Premis Focus Àsia
Premi a la millor pel·lícula: MAD SAD BAD, d’Han Ji-seung, Kim Tae-yong i Ryoo Seung-wan.
Menció especial: HWAYI: A MONSTER BOY, de Jang Joon-hwan.
Premis Anima’t
Premi al millor llargmetratge d’animació: THE SATELLITE GIRL AND MILK COW, de Chang Hyung-yun.
Premi al millor curtmetratge d’animació: PINEAPPLE CALAMARI, deKasia Nalewajka.
Menció especial: DINNER FOR FEW, de Nassos Vakalis.
Premi Brigadoon Paul Naschy
Premi al millor curtmetratge fantàstic presentat en aquesta secció: LINE UP, d’Àlex Julià.
Premis Jurat Carnet Jove
Premi a la millor pel·lícula de Secció Oficial Fantàstic Sitges 47:
A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT, d’Ana Lily Amirpour.
CUB, de Jonas Govaerts.
Premi a la millor pel·lícula de la secció Midnight X-Treme: THE HOUSES OCTOBER BUILT, de Bobby Roe.
Premi Emergents: AMOR ETERNO, de Marçal Forés.
Premi Experimenta: THE TRIBE, de Myroslav Slaboshpytskiy.
Premis Phonetastic Sitges Mobile Film Festival
Premi al millor curtmetratge: SECTOR ZERO 4, d’Alfonso García López.
Premi del públic: INTRUSOS, d’Iván Mourin.
Premi Blood Window
THE STRANGER, de Guillermo Amoedo.
Premis SGAE Nova Autoria
Premi a la millor realització: Víctor Alonso Berbal, per PUÑO Y METAL, de la Universitat Pompeu Fabra.
Premi al millor guió: Joaquim Barceló per DINOSAURIOS, de Joaquim Barceló i Amanda Gómez, de la Universitat Ramon-Llull-Blanquerna Comunicació.
Premi pel millor música original: Alain Gómez Reglá i Luis Daniel González per PILATO, PILATO, de Roberto Russo, de l’Escola de Cinema Bande à part.
Premi Sitges Cine365 Film
Gerardo Herrero i Carles Torrens.
– Nota premsa –
Dos amics i un amor pel cinema de gènere. El genial director Joe Dante ha estat el protagonista de tancar la programació del Festival amb la presentació del seu últim film, Burying the Ex, mentre l’actor Dick Miller ha recollit el premi Màquina del Temps per la seva dilatada trajectòria. Les maratons d’aquesta nit i demà diumenge tanquen un Festival que ha aconseguit mantenir el rècord d’entrades venudes assolit l’any passat.
Joe Dante ha presentat avui Burying the Ex, la pel·lícula de zombies que ha tancat el Festival i amb la qual el director ha assegurat que “he tornat a les meves arrels”. Es tracta d’una producció amb escàs pressupost –com en els seus inicis– en una situació en la qual ha assegurat sentir-se “molt còmode perquè disposo de més llibertat”. Dante ha augurat molts anys de vida a les pel·lícules de zombies, un tipus de film, ha explicat, que en els seus inicis era considerat pels crítics “el nivell més baix de pel·lícules de terror, però que ara gaudeix d’un molt bon moment”.
El cineasta s’ha retrobat amb Dick Miller a Sitges i el Festival ho ha celebrat projectant Gremlins, en el seu 30è aniversari. Director i actor han coincidit en diferents actes i presentacions i han fet gala de la seva excel·lent relació i passió pel cinema de gènere. Miller, mirant enrere, ha afirmat que “han canviat moltes coses en 30 anys, però actuar és actuar i això es manté igual”. Per la seva banda, Dante ha manifestat trobar-se molt còmode treballant amb Miller, ja que el considera un “gran professional” a qui no ha de donar indicacions “perquè ja sap tot el que ha de fer”. A més de Gremlins, el Festival ha projectat That Guy Dick Miller, el documental sobre la faceta de Miller com actor secundari, dirigit per Elijah Drenner.
El Festival ha rebut avui també a Carlos Vermut, flamant guanyador de l’última Concha d’Or de Sant Sebastià, que ha portat la seva lloada Magical Girl a Sitges 2014. Vermut ha protagonitzat aquesta tarda una trobada amb el públic a l’Espai Fnac, de la mateixa manera que també ho ha fet Peter Strickland, director del film The Duke of Burgundy.
Brigadoon ha presentat avui l’esperat documental Vicente Aranda. 50 años de cine, un recorregut per la carrera del prolífic director barceloní, un dels fundadors de l’Escola de Barcelona durant la dècada dels 60.
Les esperades maratons de diumenge a l’Auditori, el Prado i el Retiro posaran punt i final a nou intensos dies de cinema. La bona resposta del públic s’ha traduït en 58.000 entrades venudes (a les quals cal sumar els abonaments), una xifra que iguala el rècord assolit durant la passada edició.
– Nota premsa –
It Follows, de David Robert Mitchell; Relatos salvajes, de Damián Szifron; i La French, de Cédric Jiménez, han protagonitzat la jornada d’avui al Festival, encara enlluernat per la bona estela que ha deixat Antonio Banderas. Ara és el torn de Joe Dante i Dick Miller, les dues estrelles de la cloenda, que s’han retrobat a Sitges, mentre els fans ja fan travesses pel palmarès, que s’anunciarà demà al migdia.
Després de rebentar les taquilles d’Argentina i deixar astorat el públic de Cannes, ha arribat a Sitges Relatos salvajes, el film catàrtic de Damián Szifron produït per la factoria Almodóvar. La pel·lícula està estructurada en sis històries que mostren el fet inevitable, i agradable a la vegada, de perdre el control. Segons el director, a les consultes dels psicoanalistes d’Argentina no hi ha cap pacient que no parli del film i que no s’hagi sentit interpel·lat per ell. Amb un repartiment de luxe que compta amb alguns dels noms grans del cinema argentí, com Leonardo Sbaraglia o Ricardo Darín, Szifron mostra sis arravataments de fúria que succeeixen en temps real i en un mateix espai.
It Follows ha estat una de les cintes esperades pels aficionats. Es tracta d’un relat paranoic que també va obtenir un notable èxit per Cannes. En el film, l’actriu Mika Monroe, que fa doblet al Festival amb The Guest, interpreta a Jay, una atractiva noia que, després d’embolicar-se amb el noi equivocat, comença a sentir que algú la persegueix, davant l’absència de la resta de la gent.
L’escenari del narcotràfic marsellès dels anys 70 ha estat el context d’una altra presentació: La French, de Cédric Jiménez, que ha arribat a Sitges per a trepitjar la red carpet i presentar el seu segon llargmetratge: una trama que ressegueix la ruta de l’heroïna des de Marsella a Nova York. La història és viscuda a través dels ulls de Pierre Michel, un jutge interpretat per Jean Dujardin, que acaba d’arribar a Marsella amb la missió de desmuntar la irreductible organització del narcotràfic local, controlada per l’antagonista en el film, l’intocable capo Gaetan Zampa, interpretat per Gilles Lellouche, també present a Sitges.
El genial director Joe Dante, que demà protagonitzarà la cloenda del Festival amb Burying the Ex, ha assistit avui a una entranyable trobada amb Dick Miller, a qui va dirigir a Gremlins i que protagonitza el documental That Guy Dick Miller, dirigit per Elijah Drenner. La peça, que s’ha projectat avui al Prado, explica la història d’aquest llegendari actor, sobretot conegut pel seu treball al cinema de sèrie B, i que arreplega 174 entrades a la seva fitxa del web de l’IMDB. La trobada entre Joe Dante –que ha dirigit grans èxits del cinema fantàstic com Aullidos i El chip prodigioso– i Dick Miller –que ha participat en títols com Terminator i Pequeños guerreros,– s’ha celebrat a l’Espai Fnac.
Un altre espai que avui ha adquirit protagonisme és la Sala Tramuntana, que aquesta nit acull la preestrena de l’esperada i exitosa sèrie Fargo, inspirada en el distintiu univers creat pels germans Coen. La projecció d’aquest thriller hipnòtic ple de suspens avalat amb tres Emmys a la millor minisèrie i guardonada amb el Critics Choice Award, ha arribat dos dies abans que Canal + l’estreni per als seus abonats.
Per altra banda, el director d’Autómata, Gabe Ibáñez, conjuntament amb l’agència de disseny User t38, ha ofert avui una master class a partir dels exemples de tècniques de disseny utilitzades per crear els robots del film. Els participants han pogut “percebre el procés de disseny i de necessitats estètiques i narratives en el qual es va trobar l’equip”.
– Nota premsa –
Antonio Banderas ha arribat avui a Sitges en la jornada més intensa del Festival, per a recollir el Gran Premi Honorífic i presentar la seva nova pel·lícula, Autómata, dirigida per Gabe Ibáñez. Sitges avui ha estat una passarel·la contínua de rostres coneguts del cinema de l’Estat, com Javier Fesser, Javier Ruiz Caldera, Berto Romero, Carlos Areces i Lola Dueñas, entre d’altres. Aquesta darrera ha presentat el nou film de Fabrice du Welz, Alleluia.
La presència d’Antonio Banderas ha engegat els flaixos i ha despertat una accentuada atenció mediàtica. L’actor malagueny ha vingut a recollir el Gran Premi Honorífic del Festival, que en aquesta edició també ha estat concedit a Roland Emmerich. Banderas ha arribat amb el seu nou film sota el braç, Autómata, on interpreta el paper de Jacq Vaucan, un agent d’assegurances d’una companyia robòtica en la que afronta un descobriment vital. El film col·loca l’espectador en un context de ciència-ficció realista i planteja un escenari futur però plausible, tot especulant sobre el moment en què la intel·ligència artificial pugui superar la intel·ligència humana.
L’arribada de Banderas ha reunit una multitud, tant quan ha arribat a l’Hotel Melià Sitges –on ha estat rebut per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el director del Festival, Àngel Sala–, com quan ha trepitjat la red carpeta companyat de Gabe Ibáñez. L’actor ha pujat a l’escenari a recollir el Gran Premi Honorífic que li ha concedit el Festival per la seva trajectòria cinematogràfica. Banderas ha manifestat el seu agraïment per aquest reconeixement, que ha volgut dedicar a una de les persones amb qui més treballa colze a colze i que és la productora executiva d’Autómata: Yolanda Jiménez Polonio. Durant el seu parlament, Banderas ha qualificat la seva vida “com la ciència-ficció: que un nen de Màlaga hagi pogut fer aquestes pel·lícules em sembla increïble”.
Avui a Sitges també hi ha intervingut el belga Fabrice du Welz, que ha presentat Alleluia, amb la participació de Lola Dueñas i Helena Noguerra. La cinta, basada en fets reals, relata la relació de dos personatges, on Welz s’endinsa en la part més fosca de l’home. Welz es va situar ara fa deu anys com una de les grans promeses del terror amb el seu film Calvaire.
Els francesos Julien Maury i Alexandre Bustillo, que ja van ser al Festival el 2010 amb seu film Livide, han presentat avui Aux yeux des vivants, una pertorbadora cinta on una mare decideix treure’s la vida abans que continuar vivint amb el seu monstruós fill, que es refugia en un estudi de cinema abandonat. El monstre del film, que segons els directors es va plantejar inicialment com una “figura mutant amb certes deformacions”, va acabar esdevenint Klarence, un personatge amb una transformació més subtil amb el qual pot empatitzar el públic: “és pàlid i amb alguns trets invertits, com el membre viril disminuit”, ha explicat Maury. Bustillo ha subratllat les “escenes dures i violentes” de la pel·lícula, que toquen temes tabú i “freguen moltes vegades el límit amb el gore”. Els directors d’Aux yeux des vivants, han ofert també una taula rodona a l’Es pai Fnac, conjuntament amb el productor del film Fabrice Lambot, en la qual han analitzat el cinema de gènere que s’està produint actualment a França.
El contrast humorístic l’ha posat Zeta Cinema, que ha ofert un acte de presentació de les seves últimes produccions cinematogràfiques, de les quals el seu productor, Francisco Ramos, ha destacat Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, pel·lícula d’animació en 3D dirigida per Javier Fesser (que ja va dirigir La Gran aventura de Mortadelo y Filemón l’any 2003). Fesser ha assegurat que li ha resyltta més fàcil amb l’animació i el 3D per ser fidel als personatges originals de Francisco Ibáñez. El film, del qual el públic n’ha pogut veure algunes escenes, compta amb la direcció artística del dibuixant Victor Monigote, que també ha estat present a l’acte.
L’altra producció de Zeta Cinema destacada ha estat el film Anacleto: Agente secreto, dirigida per Javier Ruiz Caldera i protagonitzada per Imanol Arias, Berto Romero, Quim Gutiérrez, Carlos Areces i Alexandra Jiménez. Durant la presentació, Ruiz Caldera ha explicat que el film mostra “el que li hauria passat a Anacleto aquests últims 30 anys, des que el còmic es va deixar de fer” i posiciona el protagonista, interpretat per Imanol Arias, en el context actual de crisi econòmica. Per la seva banda, Zeta Cinema ha aprofitat l’acte per anunciar que una de les seves properes produccions serà Super López, que serà dirigida per Ruiz Caldera amb guió de Borja Cobeaga i Diego San José.
La festa del dia l’ha portat la Casa Bacardí, que ha celebrat l’entrega de la primera edició del Premi Bacardí Sitges a l’Esperit Indomable, atorgat a l’actriu Úrsula Corberó. La festa ha dut una llarga llista de cares conegudes a l’antic Mercat Vell de Sitges.
Per altra banda, l’Espai Fnac ha acollit avui la presentació del llibre Sin claquetas, 40 Historias de cine, escrit per Javier Vasallo i Eva Losada i prologat per l’humorista, escriptor i director de cinema Luís Piedrahita.
– Nota premsa –
Els lladrucs de gos ensordeixen Sitges amb la presentació de l’esperada experimentació en 3D del mestre Jean-Luc Godard: Adieu au langage. Ha estat una jornada d’inqüestionable toc francès (també s’ha exhibit Aux yeux des vivants, de Julien Maury i Alexandre Bustillo) i català, ja que s’ha estrenat Asmodexia, de Marc Carreté, i s’ha presentat L’altra frontera, d’André Cruz Shiraiwa i protagonitzada per Ariadna Gil.
La sofisticada obra de Godard arriba avui plena de metàfores i suggeriments per situar el Festival en els límits del gènere. En aquest treball, Godard fa una investigació d’alguns dels temes i exploracions estètiques de la seva filmografia a través del 3D, en un film on un home i una dona deambulen per una casa i un gos en el que recau tot el pes simbòlic i intel·lectual de l’obra.
Les instal·lacions del Festival ha estat l’escenari on la nina d’Annabelle s’ha passejat per acompanyar la nova pel·lícula de John Leonetti. La preqüela d’Expediente Warren: The Conjuring, dirigida per James Wan i en la que Leonetti va treballar com a director de fotografia, ha arribat per explicar la història de la nina que sortia en el pròleg del film de Wan, que ha estat un dels fenòmens sobrenaturals més documentats del segle XX.
Però avui també ha estat un dia de protagonisme per a les produccions catalanes. A més de REC4 i La distancia, Sitges 2014 ha programat L’altra frontera, d’André Cruz Shiraiwa, que ha definit el seu treball com “un drama intimista en un context totalment distòpic” que explora el concepte de la frontera com a límit definitori del “què és bo i el què és dolent” o com el lloc “on acaba la bogeria d’uns i comença la d’altres”. En aquesta pel·lícula, Cruz ha volgut exposar el seu punt de vista disconforme amb una societat “d’aparences on tot el que ens rodeja està pervertit pel capital” i on els valors estan “bastant perjudicats”.
L’altra frontera ha estat rodada a Lituània i ha fet servir moviments de càmera dissenyats per a donar llibertat a l’actor, amb accentuades dosis d’improvisació. “Hi ha parts de la pel·lícula com és en l’escena de les sales de confidències que han estat totalment improvisades” afirma el director. Aquest mètode ha satisfet l’actriu Ariadna Gil, que encarna el paper de mare, i ha estat avui a Sitges amb bona part dels intèrprets per a presentar la pel·lícula.
L’altre títol català de la jornada és Asmodexia, l’òpera prima de Marc Carreté, una proposta de possessions diabòliques amb una tonalitat molt personal que narra la història del sacerdot Eloy de Palma i la seva néta Alba, que recorren els afores de Barcelona per tal de trobar els posseïts per un mal que assetja la ciutat i que només l’Alba té el poder d’expulsar.
Sergi Caballero, director de La distancia, ha ofert avui una Master class a partir de la projecció de la seva pel·lícula de terror Ancha es Castilla / N’importe quoi, un migmetratge que parla també de possessions i d’una nena amb capacitats per a practicar exorcismes.
El guionatge ha tingut un relleu important avui al Festival. La sala Tramuntana ha acollit dins el cicle Sitges Fòrum la primera edició del Pitching Fòrum, organitzat per Guionistes Associats de Catalunya (GAC) amb la col·laboració de PROA i la Fundació SGAE, on diversos guionistes han pogut presentar els seus projectes davant de productors catalans. Paral·lelament, el GAC i el Mercat Audiovisual de Catalunya han presentat avui els preseleccionats del II Concurs de Guió transmèdia.
El cicle Sitges Fòrum també ha acollit una taula rodona al voltant de la nova secció Blood Window, que, conjuntament amb el mercat Ventana Sur abraça el cinema de terror llationamericà. La sessió ha repassat l’actualitat del gènere que es produeix a Llatinoamèrica, així com les ajudes estatals i les possibilitats de coproducció amb Catalunya i altres territoris.
Una altra iniciativa de treball ha estat la sessió entorn les empreses creatives, que ha presentat avui l’Ajuntament de Sitges també a la sala Tramuntana i que ha reunit diferents professionals de la indústria audiovisual.
– Nota premsa –
El Festival ha estat el marc del lliurament del Premi Minotauro de literatura fantàstica, en una jornada on els aficionats han pogut veure l’esperat film de David Cronenberg, Maps to the Stars, i la britànica How I live Now, de Kevin McDonald, director d’El último rey de Escocia.
Al Festival hi ha fonamentalment cinema. Però el gènere fantàstic hi és present també amb les sèries de TV, l’art o la literatura. Avui el Festival ha estat l’escenari on Minotauro ha lliurat el principal premi de literatura fantàstica en llengua castellana, que ha guanyat el guionista Carlos Molinero amb la seva primera novel·la, Verano de miedo. L’autor ha definit l’obra com un intent de tornar a la novel·la epistolar de Drácula, basant la història partir de “notes, cartes i missatges”. Molinero ha volgut retratar “el vampir autèntic: un ésser malvat i fotodegradable, no fotosensible com els de la saga Crepúsculo”.
Marcela Sierra, directora editorial de Minotauro, ha mostrat la seva satisfacció per la vinculació del premi amb Sitges: “el Festival és com una casa per a nosaltres; moltes de les novel·les que hem publicat s’han acabat convertint en pel·lícula”.
La porta oberta a la literatura fantàstica ha portat la presentació de diferents llibres en la programació de les activitats paral·leles. Subway placebo, de Rosario Curiel; Nadie desaparece del todo, de Lázaro Covadlo, Muertos vivientes, d’Alberto Bemúdez; Dios y otra al diablo, de Guillermo Zapata; La escuela nocturna, de Noel Ceballos, Diario de un zombi, de Sergi Llauger; El huerto del espantapájaros, d’Allan J. Arcal; o l’antologia Todos son sospechosos són altres de les novel·les i relats de gènere que han circulat pels fòrums del Festival. A aquestes presentacions s’hi han sumat altres treballs, com el llibre oficial del Festival: Pantalla rasgada de Desirée de Fez i Jordi Sánchez Navarro.
La màgia de Cronenberg ha planejat avui per Sitges, amb Maps to the Stars, que explica la història del declivi dels excèntrics habitants de Hollywood, un dels quals interpretat per Julianne Moore, que es va endur el premi a la millor actriu a Cannes, i un altre per Robert Pattinson, que deixa el seient de darrera de la limusina de Comsópolis per fer ara de xofer. L’encarregada d’interpretar el paper de l’enigmàtica noia que es tapa el cos per ocultar les seves ferides, és l’actriu Mia Wasikowska, que agitarà les vides dels habitants de Hollywood amb la seva arribada a la ciutat.
Cold in July, que es va estrenar ahir a Sitges, ha estat presentada avui pel seu director, Jim Mickle. L’adaptació de la novel·la del mateix nom de l’escriptor Joe R .Lansdal ha rebut, segons Mickle, influències que van del film noir al cinemà coreà, el qual aconsegueix una barreja de gèneres molt efectiva que no es fa als Estats Units. Aquest film, que trasllada al Texas dels anys 80, no va ser rodat en localitzacions texanes “la idea que tenim de Texas en general és la de l’Oest que retraten films com No es país para viejos dels germans Cohen, però l’est de Texas és molt similar a Louisana i a certs llocs de Nova York, per tant vam decidir fer les localitzacions a Nova York”, ha explicat la productora del film, Linda Moran.
Una altra presentació d’avui ha estat la de la britànica How I live now, del director Kevin McDonald, que va guanyar un Oscar l’any 2000 al millor documental amb el seu primer film One Day in September i que va fer al salt a la ficció amb El último rey de Escocia. Amb el seu darrer film, McDonald explica la història dels conflictes interns d’una jove adolescent enmig d’un escenari catastròfic com el de l’esclat de la III Guerra Mundial. Segons el director, el que intenta mostrar amb aquesta història és “una imatge real de l’adolescent”, ja que personalment la considera com “una etapa molt més fosca que la imatge que presenta Hollywood en les pel·lícules per adolescents”. El director qualifica d’”estrany” que es faci una distinció entre el “cinema europeu” i el “cinema mainstream” en les pel·lícules per a adults, però que no es faci aque sta distinció en el cinema per adolescents, que només ofereix pel·lícules comercials: “jo he fet la pel·lícula que m’hagués agradat veure als 17 anys”, ha dit. Kevin McDonald ha destacat la feina de Saoirse Ronan, la protagonista del film, que ha descrit com una “actriu brillant” i una “mena de geni de la interpretació”, ja que tot i ser molt jove, “és molt bona per entendre la psicologia humana”.
El Festival i Zeta Cinema ja tenen a punt la presentació dels seus últims projectes cinematogràfics, que farà dijous a les 15.30 h a l’Auditori en un acte amb entrada lliure. La sessió exhibirà imatges de Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, dirigida per Javier Fesser, i d’Anacleto, Agente secreto, de Javier Ruiz Caldera, i protagonitzada per Imanol Arias, Quim Gutiérrez, Alexandra Jiménez, Carlos Areces i Berto Romero. Aquests dos últims seranpresents a l’acte, conjuntament amb els directors de les dues pel·lícules.
Charles de Lauzirika, premiat realitzador i guionista de documentals i membre del jurat de Sitges 2014, ha estat l’encarregat d’oferir la Master class d’avui a la Sala Tramuntana. Lauzirika és conegut també per produir les versions restaurades en bluray i dvd de Blade Runner i Alien.
– Nota premsa –
Jim Mickle presenta a Sitges l’esperada Cold in July, ambientada al Texas dels anys 80, Amirpour porta una reinterpretació del mite del vampir amb A Girl Walks Home Alone at Night i la reconeguda autora de còmics, Marjane Satrapi, presenta la seva tercera pel·lícula The Voices, en un dia marcat per la celebració dels 10 anys del Jurat Carnet Jove i la Master Class del gurú dels efectes especials, Pablo Helman.
La “generació Sitges” ha trepitjat avui amb força el Festival representada en la figura de Jim Mickle i la seva Cold in July. El realitzador nord-americà, que va impactar a l’edició de Sitges 2010 amb Stake Land i el 2013 amb We are what we are (2013), ha presentat aquesta tarda a l’Auditori el seu nou treball. A Cold in July, l’espectador viatja al Texas profund dels anys 80 a través d’una càmera que registra colors saturats, per viure la trama de violència i corrupció que haurà d’enfrontar Richard, un pare de família que, fet un manat de nervis, no dubta en disparar un home que irromp a casa seva en plena nit.
Avui també ha estat el dia d’A Girl Walks Home Alone at Night, d’Ana Lily Amirpour, que transcorre en una indeterminada ciutat iraniana de mala mort. Es tracta d’una pel·lícula en monocrome rodada en llengua farsi que va triomfar a Cannes. Produïda per Elijah Wood, la cinta reflexteix cinta una interessant reinterpretació del mite del vampir a partir d’una història d’amor entre dos éssers solitaris, un dels quals amb moltes ganes de sang.
La iraniana Marjane Satrapi, reconeguda autora de còmics sobretot gràcies a la seva obra Persépolis, ha presentat avui la seva tercera pel·lícula: The Voices, una comèdia negra on Ryan Reynolds intenta ocultar un cadàver, que va obtenir una bona acollida a Sundance. Amb The Voices, l’espectador descobreix un microcosmos on l’ordinari és converteix en extraordinari i en la qual Satrapi demostra mantenir el seu poder suggestiu i creatiu.
Un dels moment de la jornada que ha generat més expectació ha estat la masterclass de Pablo Helman, supervisor dels efectes visuals d’Industrial & Magic i mà dreta d’Steven Spielberg i George Lucas. Helman, que està considerat com un dels millors del món en la seva especialitat, ha treballat en produccions com Salvar al soldado Ryan, El mundo perdido, La guerra de los mundos, Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal o El ataque de los clones. L’especialista argentí ha ofert una sessió plena d’exemples tècnics per tal de captar digitalment l’actuació dels actors o les expressions facials a partir de la pel·lícula Las Tortugas Ninja. “Et planteges la qüestió de què és el que ens fa humans, quins són els canvis subtils que un rostre fa quan passa de ser sarcàs tic a estar pensatiu, per exemple” ha explicat. Helman ha assegurat que “el digital mai reemplaçarà els actors perquè “sempre necessitarem una actuació, que haurà de venir d’algun ésser humà”.
Per altra banda, l’exposició de Taller de Còmic d’Il·lustraciència ha celebrat avui la seva inauguració a la Llibreria La Malvasia de Sitges. La mostra recull les il·lustracions sobre ciència-ficció que alumnes dels tallers d’iI·lustraSciFi van fer el passat setembre recreant el món fantàstic dels somnis. També s’ha presentat l’obra gràfica dels formadors del taller Jordi Pastor i Damián Campanario, Khalid: Crònica d’una realitat.
La resta de mostres que ofereix el Festival han estat molt concorregudes durant aquets primers dies de certamen. Els fans de REC han pogut passar per la Casa Bacardí i visitar REC: Una saga indomable, l’exposició que repassa la saga i la trajectòria del seu director,l Jaume Balgueró. Bacardí i Filmax són els responsables d’oferir un exhaustiu recorregut visual, auditiu i tàctil a una de les sagues més famoses del gènere a través de fotografies, dibuixos, esbossos, vestuari, atrezzo i imatges inèdites, a més d’una peça audiovisual realitzada pel mateix Balagueró, que repassa la “quatrilogia” REC.
El Saló Blau del Palau de Maricel presenta dues exposicions. Per una banda, Ferro: una exposició visual sobre Tetsuo, un recull de serigrafies en tinta negra que ha comissariat la discogràfica Bestiarie i que aplega il·lustracions dels artistes Liqen, Alonso Urbanos, Nando Vázquez o Miguel Sueiro, en homenatge a Tetsuo, film dirigit per Shinya Tsukamoto i considerat com a fundacional del moviment cinematogràfic ciberpunk. I per altra banda, Fantàstic & Terror, on l’il·lustrador Carles Ganyarul (Ganya) presenta la seva col·lecció de dibuixos basada en escenes de pel·lícules del gènere fantàstic i de terror que han deixat una empremta en la memòria cinèfila. Les il·lustracions reviuen clàssics del cinema com Nosferatu (1922) o La novia de Frankenstein (1935) i títols m&eacu te;s actuals com Alien vs Predator (2004), King Kong (2005) o Matrix Reloaded (2003), entre d’altres.
La Fundació Stämpfli exhibeix l’exposició Power Pixels 2014, que presenta una selecció d’obres del reconegut Miguel Chevalier, artista referent de l’art digital. La recopilació exhibeix les darreres recerques artístiques de Chevalier, mitjançant diverses instal·lacions de realitat virtual i una sèrie d’obres fixes.
Als diferents espais de l’Auditori s’hi pot veure també un mostra de cartells de pel·lícules de la mítica Cannon Films. El mateix recinte també mostra un recull de peces originals de prestigioses produccions de la distribuïdora PROPside.com, així com el projecte Cinergía de Gas Natural Fenosa, una original iniciativa per apropar l’eficiència energètica al gran públic a través del setè art i que projecta 1:58, el curtmetratge de Rodrigo Cortés que es va presentar a Sitges divendres passat.
SD Toys, l’empresa dedicada a la producció de marxandatge i figures de col·lecció, també exhibeix una mostra de peces i personatges de sèries de gènere fantàstic com Game of Thrones, The Big Bang Theory i els seus nous productes d’Star Wars.
Pel que fa a celebracions, l’Edifici Miramar acull avui un acte de reconeixement amb motiu del desè aniversari de la creació del Jurat Carnet Jove de Sitges. Aquest Jurat, en el qual hi participen cada any cinc nois i noies titulars del Carnet Jove, permet que els joves interessats en la crítica cinematogràfica s’integrin en un jurat oficial i es projectin professionalment. A l’acte de commemoració hi assisteixen joves que han format part del Jurat al llarg d’aquests deu anys, cinc dels quals recordaran la seva experiència i explicaran els avantatges i l’impuls professional que els ha donat el fet de formar-ne part. També hi tindran presència el subdirector del Festival, Mike Hostench, el director general de Joventut, Toni Reig, l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, el director del Festival, Àngel Sala, i altres personalitats del món cinematogràfic.
– Nota premsa –
La pel·lícula més onírica de la jornada i potser de Sitges 2014, La distancia, de Sergi Caballero, s’ha vestit de llarg avui en la seva presentació i ha estat un dels atractius del Festival, el dia que s’han estrenat també I Origins, The Guest i The Midnight After.
La distancia és el segon film de Sergi Caballero, després del multipremiat Finisterrae, que Sitges va programar el 2010 i que es va presentar a més de seixanta festivals d’arreu. Ara, amb La distancia, firma una pel·lícula fascinant on barreja suspens i ciència ficció. Protagonitzada per un trio de nans russos amb poders sobrenaturals que han de portar a terme un robatori a una central tèrmica de Sibèria, Caballero ha reunit un equip d’actors no professionals, alguns dels quals han estat avui a Sitges, com Alberto Martínez, Roland Olbeter, Miguel Lagostz i l’estrella internacional de porno Sophie Evans.
Segons el mateix director, la pel·lícula és un “espai visual i sonor” on el so és especialment important. Caballero ha destacat la feina del compositor Pedro Alcalde, que ha desmuntat el concepte lògic de banda sonora per a proporcionar una atmosfera que quadra amb les realitats que visualment mostra la cinta, com la comunicació telemàtica entre els nans.
Caballero ha subratllat el fet que ell vingui del món de la música i ha explicat que el seu mètode de treball parteix sempre d’una “imatge mental que serveix d’excusa”. Amb Finisterrae la idea era “el camí de la road movie” i amb La distancia la idea és “el robatori”. La localització de la pel·lícula també ha estat un element rellevant per al director: “el lloc es converteix en un actor més” i és a partir d’aquí on “la història evoluciona”.
La jornada d’avui diumenge ha tingut un altre protagonista descatat: Mike Cahill, que va guanyar el Mèlies d’Or en l’edició del 2011 amb Another Earth, i que ha presentat el drama de ciència ficció I Origins. La pel·lícula explora temes sobre la identitat i l’essència de l’ésser humà a partir de dues visions: per una banda, la científica, amb la identificació biomètrica de l’iris ocular i, per l’altra, a partir la creença, que “els ulls són la porta de l’ànima”, segons ho ha definit Cahill. El director ha explicat que la idea de la pel·lícula va sorgir durant una època en que es va endinsar en l’estudi de la biomètrica de l’iris i de l’admiració que li va generar al descobrir que els ulls són “l’única part del cos que no canvia des de la seva formació a l’úter matern”.
Però I Origins, no és només tecnologia, el film és també una història d’amor entre Sophie i Ian, que representen aquests dos punts de vista aparentment oposats però que acaben en un mateix lloc. Segons l’actriu Astrid Berges-Frisbey, que interpreta el paper de Sophie, gràcies a aquesta part emocional el film aconsegueix que “la història l’interessi”.
La sala de rodes de premsa també ha rebut avui a l’equip de Pos eso, encapçalat pel seu director, Sam, que ha presentat aquest treball d’animació projectat ahir al Festival. Sam ha estat presentat pel subdirector del Festival, Mike Hostench, que ha qualificat Pos eso com un “exemplar stop motion, fet al nostre país i del qual podem mostrar-nos molt orgullosos”, segons l’ha definit del director del Festival. Sam, que ha vingut acompanyat de l’actor Josema Yuste i l’actriu Esperanza Felipe, ha assegurat que la història de la bailaora Trini que explica en el film no és partir d’idees originals, sinó que és “una còpia” del que veu a la seva quotidianitat, com la seva veïna o el que apareix a la televisió.
Sitges 2014 ha incorporat enguany una nova secció dins l’ampli arbre del Fantàstic: la Secció Oficial Fantàstic Òrbita, que ahir es va obrir amb In Order of Disapearance, de Hans Peter Moland, i que avui ha presentat la britànica Montana, de Mo Ali. La Secció Òrbita reuneix tretze thrillers, amb especials elements propers als gèneres fantàstic, policíac i d’acció. La major part d’aquests films estan programats per als propers tres dies.
La sala Tramuntana ha acollit avui la presentació de Pantalla rasgada, el llibre oficial del Festival escrit per Desriée de Fez i Jordi Sánchez Navarro i que recull 15 entrevistes a directors, productors i guionistes que parlen de pel·lícules relacionades amb el món dels somnis. El mateix espai ha estat la pantalla d’una nova sessió de la secció Serial Sitges, dedicada a les sèrie de TV i que ha estat dedicada avui a l’exitosa Juego de tronos.
– Nota premsa –
Zombies atractius, zombies lletjos, zombies simpàtics, zombies agressius… la humanitat zombie ha aterrat avui a Sitges i ha transformat la plàcida però intensa vida de la localitat en la invasió dels no vius. La Sitges Zombie Walk i la projecció d’altres cintes de zombies ha compartit protagonisme avui al Festival amb la presentació de l’esperada producció d’Àlex de la Iglesia, Musarañas, dirigida per Juanfer Andrés i Esteban Roel. El western en clau de ciència-ficció Young Ones, de Jack Paltrow, i el lliurament dels premis SGAE Nova Autoria, entre moltes altres propostes, han format part també del cartell de la segona jornada de Sitges 2014.
A les 12 del migdia estava programat l’inici de la sessió de maquillatge dels participants a la Sitges Zombie Walk, que hi havia instal·lada a la platja de Sant Sebastià. Però des de ben d’hora, els aspirants a no vius ja hi feien cua. Hi havia ganes de sang. La Sitges Zombie Walk ha arrencat al vespre amb el tret de sortida de Jaume Balagueró des de l’edifici Miramar. Paral·lelament, la programació d’avui ha ofert una col·lecció de títols a joc, com la projecció de Zombeavers, de Jordan Rubin, o la marató La nit + zombi, que projecta aquesta matinada a l’Auditori títols com Goal of the Dead, Wyrmwood, Life after Beth o The Best of HollyBrut, a més Zombie 3, de Lucio Fulci i Bruno Matei, dins la programació #cinebasura de Canal + Xtra. El cartell d’activitat s paral·leles ha inclòs la taula rodona al voltant de la subcultura zombie amb els directors Thierry Poraud, Alexandre O.Philippe i Kiah Roache-Turner o la presentació de la novel·laSubway placebo, de Rosario Curiel, totes dues a l’espai Fnac.
L’altra gran protagonista del dia ha estat Musarañas, la producció d’Àlex de la Iglesia, dirigida per Juanfer Andrés i Esteban Roel, que han mostrat el seu entusiasme per treballar amb el director d’El día de la bestia: “com a director sap perfectament què ha de fer un productor”. Per la seva banda, de la Iglesia ha subratllat que Musarañas “és una pel·lícula totalment de Juanfer i Esteban” i que el seu paper i el de Carolina Bang ha estat exclusivament el de produir-la.
Musarañas ha portat al Festival figures com Macarena Gómez, Hugo Silva o Nadia de Santiago. Macarena, que en el film interpreta a Montse, una dona agorafòbica víctima d’una època i d’una educació, s’ha emocionat recordant la bona connexió que va tenir com a professional amb l’actriu Nàdia de Santiago. Per la seva part, Hugo Silva ha destacat la facilitat d’interpretar el seu paper gràcies a la “magnífica” feina dels seus companys. De la Iglesia ha expressat que el cinema “és afortunadament una mentida que pot ser més real que la vida mateixa” i ha destacat que Sitges ha estat la seva escola on s’ha format com a persona i on s’ha sentit com a “part d’una família”.
Per la seva banda el director americà Jake Paltrow ha presentat Young Ones, un film postapocalíptic on l’aigua es converteix en el recurs més preuat i que aborda una problemàtica molt concreta entorn les restrictives polítiques de l’aigua d’aklguns llocs dels Estats Units. L’autor ha parlat de la seva preferència a recórrer a referències literàries més que no pas cinematogràfiques i a ofert un enfoc molt personal en la barreja els gèneres.
L’autoria emergent també ha estat present en la jornada d’avui. El lliurament dels Premis SGAE Nova Autoria, celebrat als jardins del Cinema Prado, ha permés ressaltar els nous talents catalans. El Premi SGAE Nova Autoria al Millor Guió ha estat per al curt Dinosaurios, de Joaquim Barceló (Universitat Ramon Llull-Blanquerna Comunicació) i el de Millor Direcció ha estat per el curt documental Puño i metal de Victor Alonso Berbel (Universitat Pompeu Fabra).
Roland Emmerich, que va rebre ahir el Gran Premi Honorífic del Festival, ha ofert avui una Master Class entorn diferents dels seus films, com Stargate, Anonymous o El Patriota, entre d’altres. I pel que fa a premiats encara, avui és el torn de l’actriu Maria Kosty que recull un Premi Nosferatu per la seva trajectòria cinematogràfica.
Serial Sitges, va iniciar ahir les seves projeccions a la Sala Tramuntana amb el primer episodi de la vuitena temporada de la sèrieBig Bang Theory, que va reunir un bon seguici de fans de la sèrie, i avui ha continuat amb dos capítols de dues sèries d’animació: un especial dedicat a Star Wars de la sèrie Robot Chicken i la projecció d’un episodi de Rick and Morty.
L’espai Fnac ha estat l’encarregat d’acollir la presentació del llibre de REC. El libro oficial, que un minuciós recorregut pels rodatges de les quatre pel·lícules i recull testimonis de l’equip tècnic que les va idear i protagonitzar. La presentació ha comptat amb la presència de Jaume Balagueró, Paco Plaza i l’actriu Manuela Velasco.
– Nota premsa –
Sitges 2014 arrenca amb REC 4 i el guardonat Roland Emmerich
Sitges 2014 ha donat avui el tret de sortida amb l’esperada presència de l’elenc de REC4, format per Jaume Balagueró, Manuela Velasco, Paco Manzanedo i Ismael Fritschi que han trepitjat la catifa vermella a la sessió inaugural. Roland Emmerich –que ha rebut el Gran Premi Honorífic– i el mític actor italià Franco Nero –que ha rebut la Màquina del Temps per la seva trajectòria cinematogràfica– han compartit protagonisme amb el fil de Jaume Balagueró. REC 4 ha protagonitzat la jornada també amb l’obertura de l’exposició REC: Una saga indomable, que ret tribut a la saga.
La 47a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya ha engegat avui amb la inauguració de REC 4, l’última pel·lícula de la saga del director català Jaume Balagueró, i ha guarnit la catifa vermella amb rostres tan esperats com el del mateix director o l’actriu Manuela Velasco, junt amb els actors Paco Manzanedo i Ismael Fritschi. Durant la presentació de REC 4, Balagueró ha apuntat que el projecte s’ha adaptat als canvis que ha fet el gènere fantàstic i s’ha reinventat, com és en el cas tècnica de rodatge, que ha deixat l’estil found footage perquè ja no és un “mètode original”. Per la seva banda, Manuela Velasco ha destacat que el retrobament amb Sitges ha estat “meravellós” i que li ha portat molts bons records de l’inici del projecte, quan no tenien cap tipus d’expectativa ni pressió, ja que ara considera que li genera més exigència “estar a l’altura d’Ángela Vidal”.
La gala d’inauguració ha estat el moment d’entregar el Mèliés d’Or a la millor pel·lícula europea de gènere fantàstic que ha estat per Alleluia, del belga Fabrice du Welz, i el Mèliés d’Or al millor curt europeu de gènere fantàstic ha recaigut en el britànic Paul Davis per The Body. El Festival ha lliurat el Gran Premi Honorífic al conegut director, productor i guionista alemany Roland Emmerich, gran representant del cinema d’acció i autor de títols com Independence Day, Godzilla, Stargate o Asalto al Poder. Emmerich, que ha creat catàstrofes mundials en registres inoblidables, ha assegurat que el que és difícil no és destruir el món, sinó “trobar una manera fàcil de fer-ho” i ha donat la seva opinió crítica sobre els avenços de la tecnologia i els efectes especi als, dels quals considera que no tenen perquè ser una cosa positiva, ja que aporten falsedat al film. Emmerich ha expressat la seva inclinació al repte que suposa utilitzar maquetes com es feia abans. L’altre guardonat de la jornada ha estat el veterà Franco Nero, que ha rebut el Premi Màquina del Temps per la seva sòlida i nodrida trajectòria com actor.
Gas Natural Fenosa ha aprofitat la inauguració de Sitges 2014 per a presentar el curt 1:58, del conegut director Rodrigo Cortés i que ha produït la companyia dins del seu innovador projecte Cinergía. El curt és una creació amb aires de thriller i terror protagonitzada per Manuela Vellés, amb la col·laboració especial de Gabino Diego que també han estat presents al certamen i que ofereix a l’espectador diferents claus sobre una conducció eficient. Cortés ha assegurat que ha fet el curt a partir del que ell s’ha anat nutrint durant molts anys de venir a veure cinema a Sitges i que li va semblar una proposta “irrefutable”. Vellés ha declarat que considera que la peça funcionarà molt bé i que “farà riure molt a la gent”.
Coincidint amb l’obertura del Festival s’ha inaugurat també avui l’exposició REC: Una saga indomable, que repassa l’evolució de la saga de terror més famosa del nostre país i la trajectòria del seu director, Jaume Balagueró. A aquesta mostra se li han sumat la resta d’exposicions que ofereix el Festival dins de les seves activitats paral·leles i que estaran obertes al públic fins l’últim dia.
Amb l’inici del Festival, els carrers de Sitges s’han omplert del seu públic i els comerços i els negocis de restauració s’han sumat a la festa decorant els seus aparadors per construir un ambient adequat al leitmotiv del festival; el món fantàstic dels somnis. A través de la pàgina de Facebook els seguidors podran votar els aparadors que més els agradin fins al 8 d’octubre i el que finalment rebi més “m’agrada” s’endurà el premi.
– Nota premsa –
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2013 ha tancat amb èxit una edició marcada per la varietat estilística de la programació i l’assoliment d’un nou rècord pel que fa a nombre d’entrades venudes, un total d’unes 60.000 segons els organitzadors. Aquest dissabte, dia 19, s’han pogut veure els últims reguitzells de la programació. ‘Lessons of the Evil’ de l’aclamat -i present al festival- Takashi Miike ens ha portat a ritme de ‘Mack the Knife’ de K. Weill i B. Brecht cap a un viatge a l’acarnissament d’un professor envers els seus alumnes, també títols tant carismàtics com ‘Dragon Ball Z: Battle of Gods’ i ‘Star Wars: Episode VI – Return of the Jedi’ que enguany commemora el seu 30è aniversari.
Remarcar especialment l’extraordinària bellesa de ‘Kaze tachinu’ (‘The Wind Rises’) anunciada com a última pel.lícula del director de l’Studio Ghibli, Hayao Miyazaki. I per acabar, la gala de cloenda ha ofert la punyent ‘The Sacrament’ de Ti West, un esgarrifós viatge al cor de les tenebres d’una secta on 918 persones van morir en un acte de suïcidi col.lectiu provocat per un reverend, inspirada en els fets ocorreguts l’any 1978 a la comuna de Jonestown, Estats Units.
Finalment, s’ha anunciat el palmarès d’aquesta 46ena. edició amb el premi a millor pel.lícula per ‘Borgman’ d’Alex van Warmerdam, millor direcció: Navot Papushado i Aharon Keshales per ‘Big Bad Wolves’, millor interpretació femenina: Juno Temple per ‘Magic Magic’, millor interpretació masculina: Andy Lau per ‘Blind Detective’, millor guió: James Ward Byrkit per ‘Coherence’, millor fotografia: Larry Smith per ‘Only God Forgives’, millors efectes especials: Cliff Prowse i Derek Lee per ‘Afflicted’, Gran Premi del Públic: ‘Jodorowsky’s Dune’ de Frank Pavich, i pel que fa a la secció Noves Visions el premi a millor pel.lícula de ficció ha sigut per ‘Halley’ de Sebastián Hofmann, i com a millor pel·lícula de no ficció: ‘Millius’, de Zat Knutson i Joey Figueroa. Les maratons del diumenge han posat el punt i final a l’edició 2013.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 20/10/2013-
_____________________________________________________________________________________
Vist: Grand Piano - Upstream Color - Magic Magic - The Green Inferno - Blind Detective - The World's End - The Call - American Jesus - Proxy - We Are What We Are - Milius - Il deserto dei tartari - Only God Forgives - Real - A Field in England - L'êtrange couleur des larmes de ton corps - Hooked Up - Enemy - The Congress - Open Grave - Dark Touch - Europa Report - Cheap Thrills - Big Bad Wolves - Only Lovers Left Alive - The Philosophers - La danza de la realidad - Insidious: Chapter 2 - All Cheerleaders Die - New World - Lessons of the Evil - Dragon Ball Z: Battle of Gods - Star Wars VI: Return of the Jedi (sessió sorpresa) - The Sacrament - The Wind Rises
En un únic passi al Retiro s’ha pogut veure ‘New World’ del sud-coreà Park Hoon-jung, qui ha presentat la pel.lícula moments abans de la projecció. El guionista de ‘I Saw the Devil’ signa en aquesta ocasió com a director i guionista del film; i com s’ha dit durant la presentació, es podria dir que ‘New World’ és la suma de ‘Infernal Affairs’ -‘Infiltrados’ en la seva versió USA- més la saga ‘The Godfather’, que no és poc.
L’animació també ha tingut el seu espai a secció oficial amb la pel.lícula de superherois ‘009: RE:Cyborg 3D’ del director de la sèrie de culte ‘Ghost in the Shell’ Kenji Kamiyama. En ella uns cyborgs actualment oblidats per tothom després de la gesta pacificadora que van realitzar en temps passats, lluitaràn contra l’amenaça terrorista amb encara l’eterna ombra permanent de l’11S com a teló de fons, ara també a l’anime i en 3D. Per la seva part, ‘Afflicted’ ens endinsa en el calvari d’un parell d’amics, un dels quals patirà una estranya mutació al seu cos després de tenir una relació esporàdica amb una noia a Paris. Cliff Prowse i Derek Lee signen aquest film amb l’estil cinematogràfic del found footage o metratge trobat, cada cop més vist en produccions del cinema actual i amb ‘El projecte de la bruixa de Blair’ com un dels títols pioners d’aquest estil narratiu.
El públic del cinema Retiro ha sortit gratament impressionat amb ‘The Machine’, una mena d”A.I. Artificial Intelligence’ però amb un to més seriós i un final tipus ‘Terminator’ per donar més contundència al seu desenllaç. Aquest és el segon treball del director Caradog James després de debutar l’any 2006 amb ‘Little White Lies’. En canvi, la comèdia de terror adolescent ‘All Cheerleaders Die’ no ha quallat gens ni mica i ha fracassat en l’intent d’aferrar-se als tòpics més vistos de l’horror slasher.
Un dels punts més importants d’aquesta edició 2013 també ha estat la presència del cineasta japonès Takashi Miike -director emblemàtic del festival- que aquests dies està rebent un sentit homenatge amb diversos actes programats per diferents espais del festival, entre els quals destaquen: la mirada retrospectiva a la seva cinematografia on es repassen alguns dels títols més representatius com: ‘Audition’, ‘Shangri-La’, o ‘The City of Lost Souls’. A més, cal afegir la presentació de les dues noves produccions estrenades aquest 2013: ‘Lesson of the Evil’ i ‘Shield of Straw’, l’exitosa Màster Class del director que ha esdevingut un autèntic reconeixement per part dels seus seguidors, i la presentació d’un nou llibre dedicat al seu recorregut artístic, coordinat pel director del festival Àngel Sala i la crítica cinematogràfica Desirée de Fez: ‘Takashi Miike: La provocación que llegó de Oriente’ (Calamar ediciones).
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 19/10/2013-
El polifacètic artista Alejandro Jodorowsky ha presentat aquest dijous la seva darrera pel.lícula ‘La danza de la realidad’. Feia vint-i-tres anys que no en dirigia cap, des de la llunyana ‘El ladrón del arcoiris’ amb Peter O’Toole i Omar Sharif. L’any 2006, i també a Sitges, se li va fer entrega de la Màquina del Temps en reconeixement a tota la seva trajectòria. Des de llavors, s’ha dedicat a altres disciplines com la d’escriptor, actor, o sobretot guionista de còmics. ‘La danza de la realidad’ està basada en el seu llibre homònim de caràcter autobiogràfic. Es tracta d’un retorn a la seva infantesa, a les arrels de Tocopilla -el poble xilè on va néixer- en forma d’assaig metafòric i vitalista, interpretat en part per alguns dels seus fills; precisament Brontis Jodorowsky hi fa un paper destacat, el del pare del director. La pel.lícula ha tingut una bona acollida entre el públic de l’Auditori. En la sessió anterior s’hi ha projectat el documental ‘Jodorowsky’s Dune’, sobre el fallit projecte del xilè per dirigir la sci-fi ‘Dune’ i que David Lynch va fer posteriorment.
Algunes de les pel.lícules que també s’han presentat a competició durant aquest dijous són: La misteriosa i atmosfèrica ‘Gallows Hill’ del director barceloní Victor García; ‘Big Bad Wolves’ el thriller violent, no absent d’ironia i recomanat per Tarantino, on un pare d’una nena assassinada es pren la justícia pel seu compte; i la decepcionant ‘The Philosophers’, sobre un professor de filosofia exposant un dilema que han de resoldre els seus alumnes: hi ha un atac atòmic i un refugi per només 10 persones, quins dels 21 alumnes de la classe han d’entrar-hi?.
La sorpresa agradable del dia ha sigut la meravellosa i elegant aproximació al vampirisme modern que és ‘Only Lovers Left Alive’, de la mà del sempre genial director Jim Jarmusch, i interpretada per Tilda Swinton, Tom Hiddlestson, Mia Wasikowska i John Hurt. La pel.lícula hipnotitza a l’espectador amb escenes tant suggerents com l’actuació de la cantant libanesa Yasmine Hamdan, i ens mostra uns vampirs interessats en la cultura, el coneixement i que prefereixen volar amb primera classe des de la decadent Detroit fins la misteriosa Tànger.
Anomenar també, dins la secció ‘Noves Visions’, l’experimental ‘White Epilepsy’ apropant-se a la representació en pantalla de cossos sinistres, cadavèrics, com si fós una pintura de Francis Bacon; o la comèdia paranormal ‘Faraday’, del director espanyol Norberto Ramos del Val.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 18/10/2013-
Dia rere dia, el públic encuriosit i àvid de cinema fantàstic s’organitza l’agenda personal programa en mà. Moltes vegades deixant-se emportar per la intuïció es descobreixen petites joies inèdites al nostre país. Us passo a anomenar algunes de les programades aquest dimecres dia 16, ja a l’equador del festival. Comencem amb ‘The Congress’, l’última i extraordinària pel.lícula del director de ‘Vals amb Bashir’, Ari Folman; és una adaptació lliure de la novel.la d’Stanislaw Lem ‘Congrés de futurologia’. Folman alterna el format de pel.lícula d’actors reals amb l’animació més ingeniosa per ensenyar-nos una visió deshumanitzadora de l’era digital, concretament pel que fa a la indústria cinematogràfica. Robin Wright i Harvey Keitel són dos dels protagonistes.
A l’Auditori del Melià, el públic matinal de la pel.lícula ‘Open Grave’, del madrileny Gonzalo López-Gallego, s’ha trobat amb reiteratius problemes tècnics amb el DCP ó Digital Cinema Package (arxiu digital) durant el seu visionat, fins al punt que no s’han pogut veure els últims cinc minuts de pel.lícula; cal dir però que l’organització del festival els ha emès a la Sala Tramuntana més tard. Al meu entendre, el film és excessivament reiteratiu en l’acció argumental -error comès en moltes pel.lícules del gènere-, però té un fort impacte visual ja que hi engloba el terror apocalíptic zombi amb la lluita per recuperar la memòria dels seus protagonistes.
Per altra banda, el passi matinal de ‘Mala’, pel.lícula argentina d’Israel Adrián Caetano, s’ha cancel.lat a causa dels problemes tècnics abans esmentats. També, Marina de Van -habitual de Sitges- ha presentat personalment la seva pel.lícula com a directora ‘Dark Touch’ amb un gran nombre de públic assistent. En ella s’hi relata una història a l’estil ‘Carrie’ (Brian de Palma) amb nena amb poders telequinètics i traumes infantils no del tot resolts.
L’extraordinària odisea espacial ‘Europa Report’ -‘Europa One’ a l’Estat espanyol- del director equatorià Sebastián Cordero, ha narrat l’experiència tècnica, científica i fallida d’una expedició amb destí Europa, una de les llunes de Júpiter. Ara que hem pogut gaudir també de l’experiència ‘Gravity’ als nostres cinemes, els aficionats a la ciència ficció espacial estan o estem d’enhorabona.
Per últim, i no per això menys important, destacar el debut com a director d’E.L. Katz amb la comèdia negra ‘Cheap Thrills’. Un retrobament de dos amics en un bar els portarà a fer petites juguesques a canvi de diners, la cosa es complica quan les sumes de diners cada cop són més altes, acceptant humiliacions i actes que sobrepassen els límits. La pel.lícula es pot entendre també com un retrat actual de la societat neoliberal, de com necessitem guanyar diners a qualsevol preu, tot per sobreviure i tirar la família endavant. Triomfadora al passat South by Southwest d’Austin, EUA.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 17/10/2013-
La programació d’aquest dimarts del Festival de Sitges ha destacat sobretot pel vessant abstracte estilísticament parlant. Originals i interessants per alguns, inaguantables i pedants per a d’altres, s’han vist pel.lícules com ‘Only God Forgives’, ‘A Field in England’ o la més abstracte de totes ‘L’êtrange couleur des larmes de ton corps’ (L’estrany color de les llàgrimes del teu cos) de la parella de directors belgues Hélène Cattet i Bruno Forzani (Amer). La pel.lícula ha causat defensors i detractors -no sé si a parts iguals- però, en qualsevol cas, indiferència segur que no. El cert és que durant la projecció el degoteig d’espectadors sortint de la sala ha sigut constant i in crescendo. Personalment, també se m’ha fet farragosa i confusa, però no he volgut marxar perquè reconec que, com a mínim, no era convencional i això ja és un punt a favor de la pel.lícula; però compte, quedeu avisats. Podriem dir que la trama es basa en un home que al tornar a casa després d’un viatge, descobreix que la seva dona ha desaparegut, a partir d’aqui la investigació se centra en els veïns de l’edifici i les seves vides. Tot plegat en forma de seqüències molt coloristes que destil.len un aire ‘giallo’, però sense arribar mai a formalitzar l’essència terrorífica del subgènere d’origen italià.
‘Only God Forgives’ -dirigida per Nicolas Winding- té punts en comú; tot i que en aquesta ocasió utilitza diversos factors com la respiració pausada dels personatges, el suspens de l’acció evocadora de pel.lícules de samurais -amb katana inclosa- i també l’slow motion per anar desgranant -a foc lent i en càmera fixa- el contingut dramàtic de la història. L’actor Ryan Gosling torna a participar amb el director danès (Drive) interpretant al germà d’un delinqüent americà resident a Bangkok implicat en tota mena d’assumptes il.legals i perillosos. La mare dels germans, interpretada per l’estupenda Kristin Scott Thomas, també hi apareixerà involucrada en els assumptes tèrbols per controlar la venda de droga a la zona. A tot això, un tinent de policia, interpretat per l’actor tailandès Vithaya Pansringarm, implantarà la costum de prendre’s la justícia pel seu compte. Tot plegat en un exercici d’estilització de la violència en mans d’un autor considerat ja de culte.
També la japonesa ‘Real’, de Kyioshi Kurosawa, ha sorprès gratament al públic present a l’Auditori. És una història de pura ciència ficció on el jove Koichi (Takeru Satoh) es connecta mitjançant la tècnica de la realitat virtual o ‘sensing’ amb la seva estimada Atsumi (Haruka Ayase), una dibuixant compulsiva de manga que està en estat de coma. Dins el ‘sensing’, ella li diu que la manera de sortir del seu coma és trobant el dibuix d’un plesiosaure que va fer quan eren petits. La doctora del ‘sensing’ li adverteix, però, que fer això pot comportar complicacions. A partir d’aquest moment, Koichi començarà a tenir al.lucinacions que el portaran a un estat de confusió, entre realitat i somni, apareixent constantment a la seva illa natal, la qual es troba en estat de degradació i abandonament, i on hi apareixerà un nen misteriós. La concepció laberíntica i el viatge dins la ment poden recordar a ‘Inception’ de Christopher Nolan, però en aquest cas l’efectisme manga n’és una diferència substancial.
Per últim, anomenar la primera pel.lícula feta íntegrament amb un smartphone ‘Hooked Up’ amb resultats més que dignes; ‘Enemy’, protagonitzada per l’actor Jake Gyllenhaal i basada en la novel.la de José Saramago ‘L’home duplicat’, i mencionar també la visita al festival del director bilbaí Álex de la Iglésia que, en una sala Tramuntana plena a vessar, ha ofert una Màster Class on ha exposat diversos punts de vista sobre la seva visió de les produccions low cost i la indústria cinematogràfica, amb torn de preguntes per part dels assistents.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 16/10/2013-
El mexicà Jorge Michel Grau, director de ‘Somos lo que hay’ programada a Sitges 2010, dirigirà la seqüela de ‘We Are What We Are’ de Jim Mickle, vista avui al festival i també remake nord-americà de ‘Somos…’. A més, els productors també han anunciat una preqüela de ‘We Are…’, que serà escrita i dirigida pel cineasta finlandès A.J. Annila, responsable de la també perturbadora ‘Sauna’ (2008).
Pel que es veu la història dóna molt de sí, i parlant pròpiament de la projectada avui, direm que ‘We Are What We Are’ aprova amb bona nota si us agraden els contes foscos. Ja des de bon començament veiem una dona que li comença a sortir sang per la boca, es colpeja accidentalment contra un pal metàl.lic i cau sota les aigües de la pluja torrencial, tot això a una petita ciutat de l’estat de Nova York. La dona formava part d’una família de dues filles, un fill més petit, i el patriarca, interpretat per Bill Sage. Les filles aspiraràn a fugir algún dia de l’esgarrifosa llar i dels macabres rituals caníbals que tradicionalment ja realitzaven els seus avantpassats.
Dins la secció Noves Visions s’ha presentat ‘Milius’, un documental on figures de la talla de Francis Ford Coppola, Steven Spielberg, George Lucas o Martin Scorsese parlen de la figura de John Milius, cineasta i guionista d”Apocalypse Now’, director també de ‘Conan el Bàrbar’ i, més recentment, creador de la sèrie ‘Roma’. ‘Milius’ és un retrat exhaustiu d’una personalitat controvertida i alhora fascinant que ens endinsa en els moments crucials del naixement del New Hollywood, que va significar el despertar de nous directors redirigint el curs de la història del cinema, remant contracorrent i guanyant-se les antipaties dels poderosos executius de la indústria.
Ja en la secció Seven Chances s’ha pogut veure una excel.lent versió restaurada de ‘Il deserto dei Tartari’ (El desert dels tàrtars), l’última pel.lícula del director italià Valerio Zurlini, interpretada per Jacques Perrin, Vittorio Gassman, Jean-Louis Trintignant, Fernando Rey i Paco Rabal. Explica la història d’uns membres d’una divisió militar de l’imperi austrohongarès que s’atrinxeren en una recòndita fortalesa del desert a l’espera de l’atac de l’enemic. Allà, soldats i oficials sobreviuen amb honor, intentant respectar les regles. L’eix central del relat és el jove tinent Drogo, qui poc després de ser destinat a la fortalesa, intenta aconseguir un certificat mèdic que l’eximeixi de la seva nova posició. En molts moments, l’absurditat de la situació recorda al clàssic de Samuel Becket ‘Tot esperant Godot’, en el que, enmig del buit, l’espera eterna esdevé una manifestació del sensesentit de la vida.
També cal destacar l’última pel.lícula del director filipí Brillante Mendoza ‘Possession’ (‘Sapi’), una cinta de terror amb especial crítica cap als mitjans de comunicació; ‘Borgman’, la darrera pel.lícula del guanyador d’una altra Máquina del temps, Alex Van Warmerdam, on també hi interpreta un paper i n’és el productor; i finalment, la primera tanda de curtmetratges a competició oficial.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 15/10/2013-
La nova pel.lícula de Brian de Palma ‘Passion’ -un thriller eròtic basat en el film ‘Crime d’amour’ d’Alain Corneau i estrenat l’any passat a la Mostra de Venècia- ha sigut un dels plats forts de la tercera jornada del Festival de Sitges. També el thriller vertiginós ‘The Call’, amb Halle Berry i Abigail Breslin com a protagonistes, ha fet posar els pèls de punta a un Auditori totalment entregat.
Per la seva banda, la britànica ‘The World’s End’ de Zack Parker, ha posat la nota més divertida i pop de la programació; en ella s’hi narra un retrobament d’amics disposats a assolir un repte inacabat i començat fa anys que acabarà amb tot el planeta en perill d’alienació.
Finalment, la terrorífica producció catalana ‘American Jesus’, del director Aram Garriga i emès al febrer d’enguany a TV3 dins l’espai Sense ficció, reflexiona sobre els diferents aspectes del fonamentalisme cristià als Estats Units. Cal destacar també el lliurament de la Màquina del temps a l’actor Charles Dance (Joc de trons) pel reconeixement a la seva trajectòria artística, el qual interpreta un paper al remake de ‘Patrick’ estrenat també al festival durant el dia d’avui.
Per acabar, el debat obert ‘De Bram Stoker a Glam Stalkers, el paper de les dones als films de terror’, a càrrec de diverses expertes, i l’estrena documental ‘Llámale Jess’ dedicat al prolífic director Jesús Franco, han tancat la jornada d’aquest diumenge.e 2013 –
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 14/10/2013-
Un dels plats forts del segon dia del festival -mai millor dit- ha sigut la presència del director nord-americà Eli Roth (‘Hostel’, ‘Cabin Fever’), acompanyat de l’actriu Lorenza Izzo i del productor Nicolás López, per presentar en primícia europea ‘The Green Inferno’, una esgarrifosa història sobre uns activistes ingenus que decideixen emprendre un viatge a les profunditats de la selva amazònica per defensar un poblat indígena del seu extermini i del desballestament de les seves terres. L’entramat empresarial al qual s’hauràn d’enfrontar no serà ni de bon tros el principal problema. Després d’un fet imprevist, tindràn la mala fortuna de caure en mans de la tribu, les conseqüències seràn dramàtiques pel grup i apetitoses pel poblat. La pel.lícula, marcada per l’estil àcid del seu director, té com a clara influència la italiana ‘Holocausto caníbal’ (Ruggero Deodato, 1980) tot i que en aquest cas no utilitza la narrativa del metratge trobat. E. Roth realitza una llaminadura pels amants de les emocions fortes, amb una tècnica solvent i aprofitant l’ocasió per reflexionar sobre diversos temes, actuals o no, com poden ser: el xoc de civilitzacions, les noves tecnologies i el fals victimisme de certes societats de l’hemisferi nord en forma -com diu el propi director- d’activisme gandul. També ha aprofitat per a presentar el pilot de la sèrie ‘Hemlock Grove’, dirigida per ell mateix, dins la secció Sitges View dedicada a sèries, i que avui també ha projectat ‘Bates Hotel’.
També s’ha pogut veure la co-producció xilena/nord-americana ‘Magic Magic’, del xilè Sebastián Silva (‘La vida me mata’, ‘La nana’). Es tracta d’un drama psicològic on es narra la història d’Alicia, una noia nord-americana que emprèn un viatge al sud de Xile amb la seva cosina i tres amics seus. La sensació que té d’estar envoltada per estranys li provoca una progressiva situació d’estrès que deriva cap a una crisi de percepció de la realitat. És evident que un tema com aquest no es pot jutjar, és el que és i punt. Però a nivell de funcionalitat dramàtica diria que potser durant massa estona resulta monòtona i reiterativa, com si no acabés d’arrencar; afortunadament, l’últim terç de pel.lícula canvia la velocitat narrativa i es fa més interessant. El polifacètic director, que també figura als crèdits com a guionista del film, és alhora pintor, il.lustrador i músic; actualment està preparant una sèrie pel canal HBO.
Altres pel.lícules també projectades avui han sigut: ‘Blind Detective’ i ‘Drug War’ ambdues del prestigiós director de Hong-Kong, Johnnie To. ‘Blackfish‘ un documental que reflexiona sobre la relació entre natura i ésser humà a través d’uns testimonis que van desgranant la història real d’una orca capturada al nord de l’Oceà Atlàntic quan tenia dos anys, protagonista de shows aquàtics, i que va matar a dos entrenadors i a un visitant. Mencionar també la catalana ‘Los inocentes’ dirigida per 12 talents emergents de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).
Pel que fa a l’espai Brigadoon, situat a l’antic escorxador, cal destacar el lliurament del Premi Nosferatu a l’actor mallorquí Simon Andreu pel reconeixement a una extensa trajectòria de més de cinquanta anys dedicats al cinema i que inclou pel.lícules com: ‘Viaje a ninguna parte’ dirigida per Fernando Fernán Gómez, ‘Los placeres ocultos’ i ‘El sacerdote’, totes dues d’Eloy de la Iglesia; o ‘Beyond Re-animator’, de Brian Yuzna, entre moltes altres. Ja per la tarda, el crit esgarrifós de l’actriu Lorenza Izzo va servir per donar el tret de sortida a la nombrosa Sitges Zombie Walk.
Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 13/10/2013-
L’octubre ja és aquí i amb ell una de les cites més esperades pels cinèfils i en especial pels amants del gènere fantàstic i de terror. Sitges es vesteix de gala per oferir-nos deu dies intesos i inabastables. Malgrat els temps de crisi que corren, les entrades per les diferents sessions s’han venut a una velocitat de vertigen i l’extensa varietat temàtica dels films posa de manifest la bona salut del gènere. Les sèries televisives, la literatura i les oportunitats que genera la telefonia mòbil també són presents en la programació. El Festival, que se celebra entre l’11 i el 20 octubre, ha dissenyat un cartell en el qual hi conviuen els títols de cinema fantàstic més reconeguts i premiats als darrers festivals internacionals, amb sorprenents treballs arribats de mercats emergents i produccions low cost, a més, la imatge del cartell d’enguany està dedicat a ‘Rosemary’s Baby’ (Roman Polanski,1968) com una al.legoria sobre la llavor del mal.
Sitges 2013 serà l’any del prolífic Takashi Miike, que és motiu d’un merescut homenatge. El realitzador japonès serà present a Sitges amb sis pel·lícules, recollirà el Gran Premi Honorífic del Festival i protagonitzarà una esperada classe magistral. I Sitges 2013 també serà l’escenari on es veuran algunes de les grans i arriscades propostes del gènere, firmades per Eli Roth, Nicolas Winding Refn, Johnnie To, Jim Jarmusch, Brillante Mendoza o Jorge Dorado. Són alguns dels realitzadors que integren la Secció Oficial Fantàstic Sitges 46, on competeixen 28 pel·lícules. El jurat d’enguany està conformat pel realitzador Fede Álvarez (Posesión infernal); l’actriu catalana Aina Clotet; Franck Ribière (La Ferme Productions); el director i guionista Miguel Ángel Vivas (Secuestrados), i el director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Lund (Suècia), Christian Hallman. Les altres seccions que configuren la programació del festival són: Noves Visions, Anima’t, Seven Chances, Midnight X-Treme, Focus Àsia, Brigadoon, Sitges Clàssics i Sitges Family. Podeu trobar informació més detallada sobre cada una d’aquestes seccions al web del festival: http://www.sitgesfilmfestival.com
Pel que fa a la programació d’avui cal destacar la pel.lícula inauguració ‘Grand Piano’ del director alacantí Eugenio Mira, amb Elijah Wood, John Cusack, Kerry Bishé com a protagonistes. Es tracta d’un thriller a l’ús on el gran pianista Tom Selznick (Elijah Wood) retorna als escenaris després de cinc anys, un cop començat el concert se’n adona que hi ha un missatge a la partitura, hi diu: ‘si falles una sola nota, moriràs’. Sense apartar les mans del seu piano, el protagonista haurà de emmanegar-se-les per sortir viu d’aquesta situació enmig d’un auditori ple -ple com l’Auditori a Sitges-. Com ha dit el propi director, es pot trobar una clara referència a Hitchcock amb pel.lícules com ‘La soga’ i ‘L’home que sabia massa’.
També, en secció oficial, s’ha pogut veure l’americana ‘Upstream Color’ del director Shane Carruth on ell també hi interpreta a un dels protagonistes. És la història d’un viatge d’al.lucinògens o millor dit, d’un mal viatge emprès a la força. Kris (Amy Seimetz) i Jeff (Shane Carruth) han sigut víctimes del mateix experiment: algú ha introduït un paràsit als seus cossos, una droga que els somet a estranys comportaments i que els allunya de les seves vides corrents. El fil narratiu resulta massa confús degut a l’abús d’una pretesa poètica visual que va succeïnt-se rapidíssimament; tot plegat resulta difícil de digerir.
Altres pel.lícules programades avui han sigut: la vampírica ‘Rigor Mortis’ del director i estrella musical de Hong-Kong, Juno Mak; i els esperats retorns de Terry Gilliam amb ‘The Zero Theorem’; o Neil Jordan amb ‘Byzantium’ per dir-ne tres entre la multitud.
La petita exposició sobre ‘La Guerra dels Móns’ d’H.G. Wells, que va fer l’Orson Wells també ha estat presentada avui. Commemora el 75è aniversari de la retransmissió radiofònica de l’adaptació de la novel·la La Guerra dels Móns, Està comissariada per Jordi Ojeda, professor associat de la Universitat de Barcelona, que des del 1996 ha realitzat diversos projectes de divulgació de la ciència i de la tècnica.
Jordi Olivé -publicat a reusdigital.cat, el 12/10/2013-
Títol original: Soul Surfer
Direcció: Sean McNamara
País: Estats Units
Any: 2011
Data d’estrena: 20/04/2012
Durada: 106 min.
Repartiment extès: Sonya Balmores, Chris Brochu, Christie Brooke, David Chokachi, Kelly Crean, Yasmin Dar, Irie Driscoll, Faith Fay, John Mitchell Fultz, Cody Gomes, Kim Morgan Greene, Dutch Hofstetter, Tifanny Hofstetter, Helen Hunt, Mark Kubr, Troy Manandic, Wesley Mann, Joshua Margulies, Sean McNamara, Craig T. Nelson, Arlene Newman-Van Asperen, Lorraine Nicholson, John Philbin, Dennis Quaid, Kaleo Relator, Branscombe Richmond, Patrick Richwood, AnnaSophia Robb, Edward Seid, Kevin Sorbo, David Stanfield, Jeremy Sumpter, Ross Thomas, Joe Toro, Shelley Trotter, Carrie Underwood, Kimberly-Rose Wolter, Lauren Beach, Davo Coria, Christian Franklin, Jordan Kirkwood, Stephen Meyers, Ingrid Seid, George Simms, Roy Vongtama, Joseph Wilson.
Guió: Sean McNamara, Deborah Schwartz, Douglas Schwartz, Michael Berk, Sean McNamara, Deborah Schwartz, Douglas Schwartz, Michael Berk, Matt R. Allen, Caleb Wilson, Brad Gann.
Web: www.sonypictures.com/homevideo/soulsurfer
Distribuïdora: Walt Disney Pictures
Productora: Mandalay Vision, Brookwell-McNamara Entertainment, Enticing Entertainment, Island Film Group.
Bethany Hamilton (AnnaSophia Robb) és recordada entre els amants del surf per haver-se convertir en l’única supervivent durant l’atac d’un tauró en un campionat de surf juvenil femení. Basant-se en la seva història, la pel·lícula repassa la vida d’aquesta jove que va perdre el braç amb només 13 anys, però que mai va abandonar la passió per aquest esport… Bastant insofrible tot plegat.
MARTHA MARCY MAY MARLENE és un potent thriller psicològic protagonitzat per Elizabeth Olsen, que interpreta a Martha, una jove amb la vida sobtadament destrossada que està intentant recuperar la normalitat després d’escapar d’una secta i del seu carismàtic lider (John Hawkes).
Quan demana ajuda a la seva germana Lucy (Sarah Paulson), de la qual estava distanciada, i al seu cunyat (Hugh Dancy), Martha no pot i no vol revelar la veritat sobre la seva desaparició. Quan els seus records desencadenen l’aterridora paranoia que la seva antiga secta podria encara podría perseguir-la, la línia entre la il·lusió i la realitat de Martha comença a difuminar-se.
22/04/2012
Mishima va presentar al Teatre Bartrina de Reus el seu últim disc: “L’amor feliç” (Sones, 2012)
Videoclip de “L’última ressaca” (el primer single de “L’amor feliç”)
“Miquel a l’accés 14” (versió de Miqui Puig)
Títol original: [REC]³ Génesis
Direcció: Paco Plaza
País: Catalunya/Espanya
Any: 2012
Data d’estrena: 30/03/2012
Durada: 80 min.
Género: Drama, Thriller, Terror
Repartiment: Leticia Dolera, Javier Botet, Diego Martin, Àlex Monner, Mireia Ros, Ismael Martínez, Ana Isabel Velásquez, Blai Llopis, Itziar Castro, Emilio Mencheta.
Guió: Paco Plaza, Luis Berdejo
Distribuidora: FilmaxProductora: Filmax
Tercera entrega de la saga REC. Un bodri total.
Espai Cultural Caja Madrid
(Plaça de Catalunya, 9 – Barcelona)
del 8 de febrer al 8 d’abril de 2012
https://www.obrasocialcajamadrid.es/os_cruce/0,0,98455_420313_98538$P1%3D823,00.html
Títol original: Hugo
Direcció: Martin Scorsese
País: Estats Units
Any: 2011
Data d’estrena: 24/02/2012
Durada: 126 min.
Repartiment extès: Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Asa Butterfield, Chloe Moretz, Ray Winstone, Emily Mortimer, Christopher Lee, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Frances de la Tour, Richard Griffiths, Jude Law, Kevin Eldon, Gulliver McGrath, Shaun Aylward, Angus Barnett, Emil Lager, Max Wrottesley, Marco Aponte, Ben Addis, Robert Gill, Ed Sanders, Terence Frisch, Max Cane, Frank Bourke, Stephen Box, Mihai Arsene, Hugo Malpeyre
Guió: John Logan
Web: www.hugomovie.com
Distribuïdora: Paramount Pictures
Productora: GK Films, Infinitum Nihil
Pel·lícula dirigida per Martin Scorsese i basada en l’obra de Brian Selznick ‘La invenció de l’Hugo Cabret’, publicada amb gran èxit el gener del 2007. El seu protagonista és un nen orfe de 12 anys que sobreviu com pot enmig de la gentada de l’estació central de París, el 1930. L’Hugo (interpretat per Asa Butterfield) té molta imaginació i la fa servir per evadir-se de la tristesa que l’envolta, sobretot després de la mort del seu pare. Un robot creat per ell mateix es convertirà en la seva nova font d’alegria i aventures.
Títol original: War Horse
Direcció: Steven Spielberg
País: Estats Units, Índia
Any: 2011
Data d’estrena: 10/02/2012
Durada: 146 min.
Repartiment extès: Tom Hiddleston, Benedict Cumberbatch, David Thewlis, Emily Watson, Toby Kebbell, Eddie Marsan, Peter Mullan, David Kross, Jeremy Irvine, Niels Arestrup, Johnny Harris, Robert Emms, David Dencik, Geoff Bell, Pip Torrens, Patrick Kennedy, Rainer Bock, Nicolas Bro, Sarah Jane O’Neill, Celine Buckens, Mark Shrimpton, Michael Koltes, Michael Archer, James Currie, Michael Kranz, Hannes Wegener, Irfan Hussein, Peter Benedict, Christian Black, Chris Bowe, Pauline Stone, Leonhard Carow, Eliot Farmer, Harry Lacey, Elliot Holroyd, Josh Johnson, Justin Brett, Stephen Brocklehurst, Sam Creed, Graham Curry, Elliott Daniels, Dan Darby, Robert de Hoog, Philip Harvey, Russell Honeywell, Jean-Claude Lecas, Jadran Maljkovic, Alan Mandel, Gerard McSorley, Stephen Molloy, Alex Moore, Philippe Nahon, David Orpheus, Jimmy Pethrus, Gino Picciano, Robert Roman Ratajczak, Ryan Stuart
Guió: Lee Hall, Richard Curtis
Web: www.warhorsemovie.com
Distribuïdora: Walt Disney Pictures
Productora: Amblin Entertainment, Touchstone Pictures, DreamWorks SKG, Kennedy/Marshall Company, The, Reliance Entertainment
Steven Spielberg dirigeix una pel·lícula d’aventures ambientada a la Primera Guerra Mundial que segueix l’amistat entre un noi anomenat Albert (Jeremy Irvine) i el seu cavall, en Joey. Quan el conflicte bèl·lic els separi, en Joey es convertirà en l’inspiració d’homes de diferents bàndols: cavallers britànics, soldats alemanys i, fins i tot, camperols francesos. Però en Joey mai oblidarà tot allò que l’Albert va fer per ell i sempre tindrà en ment l’esperança de retrobar-se amb el seu amo… tot i les tenebroses zones de guerra que haurà de travessar.
-Temporada al Barcelona Teatre Musical-
Stage Entertainment España
“LOS MISERABLES, MÁS QUE UN MUSICAL, UNA LEYENDA”
Fitxa tècnica i artística:
Novel.la original: Víctor Hugo (1802-1885) / Música: Claude-Michel Shönberg / Lletra: Herbert Kretzmer / Text: Alain Boublil i Jean-Marc Natel / Material addicional: James Fenton / Traducció espanyola: Albert Mas Griera / Producció original adaptada: Trevor Nunn i John Caird / Orquestació original: Jhon Cameron / Nova orquestació: Chris Jahnke / Orquestació addicional: Stephen Brooker / Coreògraf: Michael Ashcroft / Projeccions: Fifty-Nine Productions / Vestuari addicional: Christine Rowland / So: Mick Potter / Il.luminació: Paule Constable / Diseny de vestuari: Andreane Neofitou / Diseny d’escenografia: Matt Kinley / Direcció: Laurence Connor i James Powell / Productors Estat Espanyol: Joop Van Den Ende i Julia Gómez Cora.
Repartiment:
Jean Valjean: Gerónimo Rauch / Javert: Ignasi Vidal /Thenardier: Enrique del Portal / Marius: Guido Balzaretti /Eponine: Lydia Fairen / Fantine: Virginia Carmona / Mne Thenardier: Eva Diago / Enjolras: Daniel Diges / Cosette:Talia del Val / Capataz, Brujón: Víctor Díaz / Montparnasse, Bamatabois: Paco Arrojo / Obispo, Combeferre: David Ordinas / Grantaire: Carlos Solano / Claquesosus: Álvaro Puertas / Babet: Alberto Aliaga / Feuilly: Guillermo Sabariegos / Joly: Edgar Martínez / Prouvaire: Diego Rodríguez / Legles: Marcos Pérez / Courfreyac: David Velardo / Trabajadora: Ruth Calvo / Madame: Adriana Vaquero / Señoras mayores: Malia Conde, Silvia Luchetti /Prostitutas: Elena Medina, Raquel Arcos, Xenia García, Ana San Martín / Capitán de baile: Ángel Saavedra / Swings:Lourdes Fabres, María José Lucas, Gonzalo Alcain, Santiago Cano / Gavroche: Blas Valverde, Manuel Ríos, Gaby del Castillo / Cosette niña: Catalina Smith, Naima Barroso, Noa Bodelo / Eponine niña: Elisa Komar, Chiruca Báez, Paula Coria.
