Després d’haver llegit el llibre, m’agradaria subratllar alguns aspectes interessants seguint la voluntat d’ampliar el debat tal i com proposa l’autor. Primer de tot, apuntar que aquest llibre està dividit en dues parts diferenciades.
La primera part és una síntesi dels principals esdeveniments succeïts fins la data de publicació del llibre que ens serveix per posar-nos en el context actual, i la segona part remarca, d’una banda, la rellevància històrica de l’existència dels CDR en el marc del fet democratitzador i de sobirania popular, i per altra banda, aprofundeix en alguns dels requisits necessaris per a un millor funcionament intern.
Agraeixo a l’autor el fet d’haver repassat cronològicament les diferents etapes i moments viscuts d’uns anys ençà a la primera part del llibre, com a lector és molt gratificant rememorar uns fets recents que, per bé que alguns d’ells els tenim presents en la memòria, n’hi pot haver d’altres que no recordem prou bé o senzillament faci temps que no en sentíem a parlar d’ells, i a més, des d’una perspectiva cronològica, cosa que ens ajuda a entendre el desenvolupament històric.
Certament, hi ha gent que té -tenim- molt assumida la idea que l’immobilisme dels poders establerts esdevé còmplice de voluntats poc regeneradores pel què fa a la intenció d’un apoderament popular real; o dit d’una altra manera, des de fa molt temps existeixen els focus de poder -digues-li institució, digues-li grans lobbys empresarials- que s’han dedicat a no permetre que les decisions importants en molts aspectes socials -polítics, econòmics, ecològics, etc.- que ens afecten a les nostres vides, es decideixin d’una manera realment democràtica i pensant sempre en el benefici col·lectiu de la majoria de població. Així doncs, i en relació a això, és estrictament necessari assumir una posició de clara consciència i de lluita constant en defensa dels nostres interessos com a poble, com a classe treballadora, i com a persones que estimem la llibertat per damunt de tot, centrant-nos sempre en allò nuclear de les problemàtiques. Un exemple: cada vegada hi ha més gent que té clara l’estafa de la creació i el desenvolupament del Règim del 78 o Règim de restauració borbònica, tal i com s’explica en el llibre. Existeix, doncs, un punt vertebrador en tot això: el fet de voler construir una República Catalana -com a primer pas per acabar constituint el marc complet dels Països Catalans- capaç de trencar amb tot allò -extern i intern- que ens lliga a decisions que no hàgim pres les classes populars. L’U i el 3 d’octubre de 2017, a Catalunya es van viure uns dies clau en aquest aspecte i és dins d’aquest marc on neix la raó de ser i el camí a seguir dels CDR. Una nova llavor de lluita en la consciència col·lectiva que de ben segur persistirà, ja sigui amb aquestes sigles o amb altres formes d’organització necessàries.
Jordi Olivé 