Dj Andròmina: FILM SCORES

Exposició ‘Stanley Kubrick’ al CCCB

Molt bona exposició sobre un dels millors directors de la història del cinema.

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/stanley-kubrick/228237

 

Palmarès i cloenda del Festival de Cinema Fantàstic Sitges 2013

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2013 ha tancat amb èxit una edició marcada per la varietat estilística de la programació i l’assoliment d’un nou rècord pel que fa a nombre d’entrades venudes, un total d’unes 60.000 segons els organitzadors. Aquest dissabte, dia 19, s’han pogut veure els últims reguitzells de la programació. ‘Lessons of the Evil’ de l’aclamat -i present al festival- Takashi Miike ens ha portat a ritme de ‘Mack the Knife’ de K. Weill i B. Brecht cap a un viatge a l’acarnissament d’un professor envers els seus alumnes, també títols tant carismàtics com ‘Dragon Ball Z: Battle of Gods’ i ‘Star Wars: Episode VI – Return of the Jedi’ que enguany commemora el seu 30è aniversari.

Remarcar especialment l’extraordinària bellesa de ‘Kaze tachinu’ (‘The Wind Rises’) anunciada com a última pel.lícula del director de l’Studio Ghibli, Hayao Miyazaki. I per acabar, la gala de cloenda ha ofert la punyent ‘The Sacrament’ de Ti West, un esgarrifós viatge al cor de les tenebres d’una secta on 918 persones van morir en un acte de suïcidi col.lectiu provocat per un reverend, inspirada en els fets ocorreguts l’any 1978 a la comuna de Jonestown, Estats Units.

Finalment, s’ha anunciat el palmarès d’aquesta 46ena. edició amb el premi a millor pel.lícula per ‘Borgman’ d’Alex van Warmerdam, millor direcció: Navot Papushado i Aharon Keshales per ‘Big Bad Wolves’, millor interpretació femenina: Juno Temple per ‘Magic Magic’, millor interpretació masculina: Andy Lau per ‘Blind Detective’, millor guió: James Ward Byrkit per ‘Coherence’, millor fotografia: Larry Smith per ‘Only God Forgives’, millors efectes especials: Cliff Prowse i Derek Lee per ‘Afflicted’, Gran Premi del Públic: ‘Jodorowsky’s Dune’ de Frank Pavich, i pel que fa a la secció Noves Visions el premi a  millor pel.lícula de ficció ha sigut per ‘Halley’ de Sebastián Hofmann, i com a millor pel·lícula de no ficció: ‘Millius’, de Zat Knutson i Joey Figueroa. Les maratons del diumenge han posat el punt i final a l’edició 2013.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 20/10/2013-

_____________________________________________________________________________________

Vist:
Grand Piano - Upstream Color - Magic Magic -
The Green Inferno - Blind Detective -
The World's End - The Call - American Jesus -
Proxy - We Are What We Are - Milius -
Il deserto dei tartari - Only God Forgives -
Real - A Field in England -
L'êtrange couleur des larmes de ton corps - Hooked Up -
Enemy - The Congress - Open Grave - Dark Touch -
Europa Report - Cheap Thrills - Big Bad Wolves -
Only Lovers Left Alive - The Philosophers - 
La danza de la realidad - Insidious: Chapter 2 -
All Cheerleaders Die - New World - Lessons of the Evil -
Dragon Ball Z: Battle of Gods - 
Star Wars VI: Return of the Jedi (sessió sorpresa) -
The Sacrament - The Wind Rises

Takashi Miike rep homenatge a Sitges 2013

· Takashi Miike. (foto: Quentin Carbonell)

En un únic passi al Retiro s’ha pogut veure ‘New World’ del sud-coreà Park Hoon-jung, qui ha presentat la pel.lícula moments abans de la projecció. El guionista de ‘I Saw the Devil’ signa en aquesta ocasió com a director i guionista del film; i com s’ha dit durant la presentació, es podria dir que ‘New World’ és la suma de ‘Infernal Affairs’ -‘Infiltrados’ en la seva versió USA- més la saga ‘The Godfather’, que no és poc.

L’animació també ha tingut el seu espai a secció oficial amb la pel.lícula de superherois ‘009: RE:Cyborg 3D’ del director de la sèrie de culte ‘Ghost in the Shell’ Kenji Kamiyama. En ella uns cyborgs actualment oblidats per tothom després de la gesta pacificadora que van realitzar en temps passats, lluitaràn contra l’amenaça terrorista amb encara l’eterna ombra permanent de l’11S com a teló de fons, ara també a l’anime i en 3D. Per la seva part, ‘Afflicted’ ens endinsa en el calvari d’un parell d’amics, un dels quals patirà una estranya mutació al seu cos després de tenir una relació esporàdica amb una noia a Paris. Cliff Prowse i Derek Lee signen aquest film amb l’estil cinematogràfic del found footage o metratge trobat, cada cop més vist en produccions del cinema actual i amb ‘El projecte de la bruixa de Blair’ com un dels títols pioners d’aquest estil narratiu.

El públic del cinema Retiro ha sortit gratament impressionat amb ‘The Machine’, una mena d”A.I. Artificial Intelligence’ però amb un to més seriós i un final tipus ‘Terminator’ per donar més contundència al seu desenllaç. Aquest és el segon treball del director Caradog James després de debutar l’any 2006 amb ‘Little White Lies’. En canvi, la comèdia de terror adolescent ‘All Cheerleaders Die’ no ha quallat gens ni mica i ha fracassat en l’intent d’aferrar-se als tòpics més vistos de l’horror slasher.

Un dels punts més importants d’aquesta edició 2013 també ha estat la presència del cineasta japonès Takashi Miike -director emblemàtic del festival- que aquests dies està rebent un sentit homenatge amb diversos actes programats per diferents espais del festival, entre els quals destaquen: la mirada retrospectiva a la seva cinematografia on es repassen alguns dels títols més representatius com: ‘Audition’, ‘Shangri-La’, o ‘The City of Lost Souls’. A més, cal afegir la presentació de les dues noves produccions estrenades aquest 2013: ‘Lesson of the Evil’ i ‘Shield of Straw’, l’exitosa Màster Class del director que ha esdevingut un autèntic reconeixement per part dels seus seguidors, i la presentació d’un nou llibre dedicat al seu recorregut artístic, coordinat pel director del festival Àngel Sala i la crítica cinematogràfica Desirée de Fez: ‘Takashi Miike: La provocación que llegó de Oriente’ (Calamar ediciones).

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 19/10/2013-

Alejandro Jodorowsky i Jim Jarmusch, destacats d’aquest dijous a Sitges

· Alejandro Jodorowsky presentant la seva nova pel·lícula ‘La danza de la realidad’.  (foto: Jordi Olivé)

El polifacètic artista Alejandro Jodorowsky ha presentat aquest dijous la seva darrera pel.lícula ‘La danza de la realidad’. Feia vint-i-tres anys que no en dirigia cap, des de la llunyana ‘El ladrón del arcoiris’ amb Peter O’Toole i Omar Sharif. L’any 2006, i també a Sitges, se li va fer entrega de la Màquina del Temps en reconeixement a tota la seva trajectòria. Des de llavors, s’ha dedicat a altres disciplines com la d’escriptor, actor, o sobretot guionista de còmics. ‘La danza de la realidad’ està basada en el seu llibre homònim de caràcter autobiogràfic. Es tracta d’un retorn a la seva infantesa, a les arrels de Tocopilla -el poble xilè on va néixer- en forma d’assaig metafòric i vitalista, interpretat en part per alguns dels seus fills; precisament Brontis Jodorowsky hi fa un paper destacat, el del pare del director. La pel.lícula ha tingut una bona acollida entre el públic de l’Auditori. En la sessió anterior s’hi ha projectat el documental ‘Jodorowsky’s Dune’, sobre el fallit projecte del xilè per dirigir la sci-fi ‘Dune’ i que David Lynch va fer posteriorment.

Algunes de les pel.lícules que també s’han presentat a competició durant aquest dijous són: La misteriosa i atmosfèrica ‘Gallows Hill’ del director barceloní Victor García; ‘Big Bad Wolves’ el thriller violent, no absent d’ironia i recomanat per Tarantino, on un pare d’una nena assassinada es pren la justícia pel seu compte; i la decepcionant ‘The Philosophers’, sobre un professor de filosofia exposant un dilema que han de resoldre els seus alumnes: hi ha un atac atòmic i un refugi per només 10 persones, quins dels 21 alumnes de la classe han d’entrar-hi?.

La sorpresa agradable del dia ha sigut la meravellosa i elegant aproximació al vampirisme modern que és ‘Only Lovers Left Alive’, de la mà del sempre genial director Jim Jarmusch, i interpretada per Tilda Swinton, Tom Hiddlestson, Mia Wasikowska i John Hurt. La pel.lícula hipnotitza a l’espectador amb escenes tant suggerents com l’actuació de la cantant libanesa Yasmine Hamdan, i ens mostra uns vampirs interessats en la cultura, el coneixement i que prefereixen volar amb primera classe des de la decadent Detroit fins la misteriosa Tànger.

Anomenar també, dins la secció ‘Noves Visions’, l’experimental ‘White Epilepsy’ apropant-se a la representació en pantalla de cossos sinistres, cadavèrics, com si fós una pintura de Francis Bacon; o la comèdia paranormal ‘Faraday’, del director espanyol Norberto Ramos del Val.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 18/10/2013-

El Festival de Sitges arriba al seu equador

· Sebastian Cordero (director) i Philip Gelatt (guionista) del film ‘Europa Report’.  (foto: Jordi Olivé)

Dia rere dia, el públic encuriosit i àvid de cinema fantàstic s’organitza l’agenda personal programa en mà. Moltes vegades deixant-se emportar per la intuïció es descobreixen petites joies inèdites al nostre país. Us passo a anomenar algunes de les programades aquest dimecres dia 16, ja a l’equador del festival. Comencem amb ‘The Congress’, l’última i extraordinària pel.lícula del director de ‘Vals amb Bashir’, Ari Folman; és una adaptació lliure de la novel.la d’Stanislaw Lem ‘Congrés de futurologia’. Folman alterna el format de pel.lícula d’actors reals amb l’animació més ingeniosa per ensenyar-nos una visió deshumanitzadora de l’era digital, concretament pel que fa a la indústria cinematogràfica. Robin Wright i Harvey Keitel són dos dels protagonistes.

A l’Auditori del Melià, el públic matinal de la pel.lícula ‘Open Grave’, del madrileny Gonzalo López-Gallego, s’ha trobat amb reiteratius problemes tècnics amb el DCP ó Digital Cinema Package (arxiu digital) durant el seu visionat, fins al punt que no s’han pogut veure els últims cinc minuts de pel.lícula; cal dir però que l’organització del festival els ha emès a la Sala Tramuntana més tard. Al meu entendre, el film és excessivament reiteratiu en l’acció argumental -error comès en moltes pel.lícules del gènere-, però té un fort impacte visual ja que hi engloba el terror apocalíptic zombi amb la lluita per recuperar la memòria dels seus protagonistes.
Per altra banda, el passi matinal de ‘Mala’, pel.lícula argentina d’Israel Adrián Caetano, s’ha cancel.lat a causa dels problemes tècnics abans esmentats. També, Marina de Van -habitual de Sitges- ha presentat personalment la seva pel.lícula com a directora ‘Dark Touch’ amb un gran nombre de públic assistent. En ella s’hi relata una història a l’estil ‘Carrie’ (Brian de Palma) amb nena amb poders telequinètics i traumes infantils no del tot resolts.
L’extraordinària odisea espacial ‘Europa Report’ -‘Europa One’ a l’Estat espanyol- del director equatorià Sebastián Cordero, ha narrat l’experiència tècnica, científica i fallida d’una expedició amb destí Europa, una de les llunes de Júpiter. Ara que hem pogut gaudir també de l’experiència ‘Gravity’ als nostres cinemes, els aficionats a la ciència ficció espacial estan o estem d’enhorabona.
Per últim, i no per això menys important, destacar el debut com a director d’E.L. Katz amb la comèdia negra ‘Cheap Thrills’. Un retrobament de dos amics en un bar els portarà a fer petites juguesques a canvi de diners, la cosa es complica quan les sumes de diners cada cop són més altes, acceptant humiliacions i actes que sobrepassen els límits. La pel.lícula es pot entendre també com un retrat actual de la societat neoliberal, de com necessitem guanyar diners a qualsevol preu, tot per sobreviure i tirar la família endavant. Triomfadora al passat South by Southwest d’Austin, EUA.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 17/10/2013-

Diversitat d’opinions sobre el cinema abstracte

· La màster class d’Álex de la Iglésia ha estat un dels actes de la cinquena jornada del festival.  (foto: Jordi Olivé)

La programació d’aquest dimarts del Festival de Sitges ha destacat sobretot pel vessant abstracte estilísticament parlant. Originals i interessants per alguns, inaguantables i pedants per a d’altres, s’han vist pel.lícules com ‘Only God Forgives’, ‘A Field in England’ o la més abstracte de totes ‘L’êtrange couleur des larmes de ton corps’ (L’estrany color de les llàgrimes del teu cos) de la parella de directors belgues Hélène Cattet i Bruno Forzani (Amer). La pel.lícula ha causat defensors i detractors -no sé si a parts iguals- però, en qualsevol cas, indiferència segur que no. El cert és que durant la projecció el degoteig d’espectadors sortint de la sala ha sigut constant i in crescendo. Personalment, també se m’ha fet farragosa i confusa, però no he volgut marxar perquè reconec que, com a mínim, no era convencional i això ja és un punt a favor de la pel.lícula; però compte, quedeu avisats.  Podriem dir que la trama es basa en un home que al tornar a casa després d’un viatge, descobreix que la seva dona ha desaparegut, a partir d’aqui la investigació se centra en els veïns de l’edifici i les seves vides. Tot plegat en forma de seqüències molt coloristes que destil.len un aire ‘giallo’, però sense arribar mai a formalitzar l’essència terrorífica del subgènere d’origen italià.

‘Only God Forgives’ -dirigida per Nicolas Winding- té punts en comú; tot i que en aquesta ocasió utilitza diversos factors com la respiració pausada dels personatges, el suspens de l’acció evocadora de pel.lícules de samurais -amb katana inclosa- i també l’slow motion per anar desgranant -a foc lent i en càmera fixa- el contingut dramàtic de la història. L’actor Ryan Gosling torna a participar amb el director danès (Drive) interpretant al germà d’un delinqüent americà resident a Bangkok implicat en tota mena d’assumptes il.legals i perillosos.  La mare dels germans, interpretada per l’estupenda Kristin Scott Thomas, també hi apareixerà involucrada en els assumptes tèrbols per controlar la venda de droga a la zona. A tot això, un tinent de policia, interpretat per l’actor tailandès Vithaya Pansringarm, implantarà la costum de prendre’s la justícia pel seu compte. Tot plegat en un exercici d’estilització de la violència en mans d’un autor considerat ja de culte.

També la japonesa ‘Real’, de Kyioshi Kurosawa, ha sorprès gratament al públic present a l’Auditori. És una història de pura ciència ficció on el jove Koichi (Takeru Satoh) es connecta mitjançant la tècnica de la realitat virtual o ‘sensing’ amb la seva estimada Atsumi (Haruka Ayase), una dibuixant compulsiva de manga que està en estat de coma. Dins el ‘sensing’, ella li diu que la manera de sortir del seu coma és trobant el dibuix d’un plesiosaure que va fer quan eren petits. La doctora del ‘sensing’ li adverteix, però, que fer això pot comportar complicacions. A partir d’aquest moment, Koichi començarà a tenir al.lucinacions que el portaran a un estat de confusió, entre realitat i somni, apareixent constantment a la seva illa natal, la qual es troba en estat de degradació i abandonament, i on hi apareixerà un nen misteriós. La concepció laberíntica i el viatge dins la ment poden recordar a ‘Inception’ de Christopher Nolan, però en aquest cas l’efectisme manga n’és una diferència substancial.

Per últim, anomenar la primera pel.lícula feta íntegrament amb un smartphone ‘Hooked Up’ amb resultats més que dignes; ‘Enemy’, protagonitzada per l’actor Jake Gyllenhaal i basada en la novel.la de José Saramago ‘L’home duplicat’, i mencionar també la visita al festival del director bilbaí Álex de la Iglésia que, en una sala Tramuntana plena a vessar, ha ofert una Màster Class on ha exposat diversos punts de vista sobre la seva visió de les produccions low cost i la indústria cinematogràfica, amb torn de preguntes per part dels assistents.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 16/10/2013-

El Fantàstic enceta la setmana

· Imatge de ‘We Are What We Are’, de Jim Mickle

El mexicà Jorge Michel Grau, director de ‘Somos lo que hay’ programada a Sitges 2010, dirigirà la seqüela de ‘We Are What We Are’ de Jim Mickle, vista avui al festival i també remake nord-americà de ‘Somos…’. A més, els productors també han anunciat una preqüela de ‘We Are…’, que serà escrita i dirigida pel cineasta finlandès A.J. Annila, responsable de la també perturbadora ‘Sauna’ (2008).

Pel que es veu la història dóna molt de sí, i parlant pròpiament de la projectada avui, direm que ‘We Are What We Are’ aprova amb bona nota si us agraden els contes foscos. Ja des de bon començament veiem una dona que li comença a sortir sang per la boca, es colpeja accidentalment contra un pal metàl.lic i cau sota les aigües de la pluja torrencial, tot això a una petita ciutat de l’estat de Nova York. La dona formava part d’una família de dues filles, un fill més petit, i el patriarca, interpretat per Bill Sage. Les filles aspiraràn a fugir algún dia de l’esgarrifosa llar i dels macabres rituals caníbals que tradicionalment ja realitzaven els seus avantpassats.

Dins la secció Noves Visions s’ha presentat ‘Milius’, un documental on figures de la talla de Francis Ford Coppola, Steven Spielberg, George Lucas o Martin Scorsese parlen de la figura de John Milius, cineasta i guionista d”Apocalypse Now’, director també de ‘Conan el Bàrbar’ i, més recentment, creador de la sèrie ‘Roma’. ‘Milius’ és un retrat exhaustiu d’una personalitat controvertida i alhora fascinant que ens endinsa en els moments crucials del naixement del New Hollywood, que va significar el despertar de nous directors redirigint el curs de la història del cinema, remant contracorrent i guanyant-se les antipaties dels poderosos executius de la indústria.

Ja en la secció Seven Chances s’ha pogut veure una excel.lent versió restaurada de ‘Il deserto dei Tartari’ (El desert dels tàrtars), l’última pel.lícula del director italià Valerio Zurlini, interpretada per Jacques Perrin, Vittorio Gassman, Jean-Louis Trintignant, Fernando Rey i Paco Rabal. Explica la història d’uns membres d’una divisió militar de l’imperi austrohongarès que s’atrinxeren en una recòndita fortalesa del desert a l’espera de l’atac de l’enemic. Allà, soldats i oficials sobreviuen amb honor, intentant respectar les regles.  L’eix central del relat és el jove tinent Drogo, qui poc després de ser destinat a la fortalesa, intenta aconseguir un certificat mèdic que l’eximeixi de la seva nova posició. En molts moments, l’absurditat de la situació recorda al clàssic de Samuel Becket ‘Tot esperant Godot’, en el que, enmig del buit, l’espera eterna esdevé una manifestació del sensesentit de la vida.

També cal destacar l’última pel.lícula del director filipí Brillante Mendoza ‘Possession’ (‘Sapi’), una cinta de terror amb especial crítica cap als mitjans de comunicació; ‘Borgman’, la darrera pel.lícula del guanyador d’una altra Máquina del temps, Alex Van Warmerdam, on també hi interpreta un paper i n’és el productor; i finalment, la primera tanda de curtmetratges a competició oficial.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 15/10/2013-

De Palma, Zack Parker i Aram Garriga, protagonistes d’aquest diumenge a Sitges

· Imatge de ‘Passion’, de Brian de Palma

La nova pel.lícula de Brian de Palma ‘Passion’ -un thriller eròtic basat en el film ‘Crime d’amour’ d’Alain Corneau i estrenat l’any passat a la Mostra de Venècia- ha sigut un dels plats forts de la tercera jornada del Festival de Sitges. També el thriller vertiginós ‘The Call’, amb Halle Berry i Abigail Breslin com a protagonistes, ha fet posar els pèls de punta a un Auditori totalment entregat.

Per la seva banda, la britànica ‘The World’s End’ de Zack Parker, ha posat la nota més divertida i pop de la programació; en ella s’hi narra un retrobament d’amics disposats a assolir un repte inacabat i començat fa anys que acabarà amb tot el planeta en perill d’alienació.

Finalment, la terrorífica producció catalana ‘American Jesus’, del director Aram Garriga i emès al febrer d’enguany a TV3 dins l’espai Sense ficció, reflexiona sobre els diferents aspectes del fonamentalisme cristià als Estats Units. Cal destacar també el lliurament de la Màquina del temps a l’actor Charles Dance (Joc de trons) pel reconeixement a la seva trajectòria artística, el qual interpreta un paper al remake de ‘Patrick’ estrenat també al festival durant el dia d’avui.

Per acabar, el debat obert ‘De Bram Stoker a Glam Stalkers, el paper de les dones als films de terror’, a càrrec de diverses expertes, i l’estrena documental ‘Llámale Jess’ dedicat al prolífic director Jesús Franco, han tancat la jornada d’aquest diumenge.e 2013 –

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 14/10/2013-

Cinema i carn crua

· Roda de premsa de ‘The Green Inferno’.  (foto: Jordi Olivé)

Un dels plats forts del segon dia del festival -mai millor dit- ha sigut la presència del director nord-americà Eli Roth (‘Hostel’, ‘Cabin Fever’), acompanyat de l’actriu Lorenza Izzo i del productor Nicolás López, per presentar en primícia europea ‘The Green Inferno’, una esgarrifosa història sobre uns activistes ingenus que decideixen emprendre un viatge a les profunditats de la selva amazònica per defensar un poblat indígena del seu extermini i del desballestament de les seves terres. L’entramat empresarial al qual s’hauràn d’enfrontar no serà ni de bon tros el principal problema. Després d’un fet imprevist, tindràn la mala fortuna de caure en mans de la tribu, les conseqüències seràn dramàtiques pel grup i apetitoses pel poblat. La pel.lícula, marcada per l’estil àcid del seu director, té com a clara influència la italiana ‘Holocausto caníbal’ (Ruggero Deodato, 1980) tot i que en aquest cas no utilitza la narrativa del metratge trobat. E. Roth realitza una llaminadura pels amants de les emocions fortes, amb una tècnica solvent i aprofitant l’ocasió per reflexionar sobre diversos temes, actuals o no, com poden ser: el xoc de civilitzacions, les noves tecnologies i el fals victimisme de certes societats de l’hemisferi nord en forma -com diu el propi director- d’activisme gandul. També ha aprofitat per a presentar el pilot de la sèrie ‘Hemlock Grove’, dirigida per ell mateix, dins la secció Sitges View dedicada a sèries, i que avui també ha projectat ‘Bates Hotel’.

També s’ha pogut veure la co-producció xilena/nord-americana ‘Magic Magic’, del xilè Sebastián Silva (‘La vida me mata’, ‘La nana’). Es tracta d’un drama psicològic on es narra la història d’Alicia, una noia nord-americana que emprèn un viatge al sud de Xile amb la seva cosina i tres amics seus. La sensació que té d’estar envoltada per estranys li provoca una progressiva situació d’estrès que deriva cap a una crisi de percepció de la realitat. És evident que un tema com aquest no es pot jutjar, és el que és i punt. Però a nivell de funcionalitat dramàtica diria que potser durant massa estona resulta monòtona i reiterativa, com si no acabés d’arrencar; afortunadament, l’últim terç de pel.lícula canvia la velocitat narrativa i es fa més interessant. El polifacètic director, que també figura als crèdits com a guionista del film, és alhora pintor, il.lustrador i músic; actualment està preparant una sèrie pel canal HBO.

Altres pel.lícules també projectades avui han sigut: ‘Blind Detective’ i ‘Drug War’ ambdues del prestigiós director de Hong-Kong, Johnnie To. ‘Blackfish‘ un documental que reflexiona sobre la relació entre natura i ésser humà a través d’uns testimonis que van desgranant la història real d’una orca capturada al nord de l’Oceà Atlàntic quan tenia dos anys, protagonista de shows aquàtics, i que va matar a dos entrenadors i a un visitant. Mencionar també la catalana ‘Los inocentes’ dirigida per 12 talents emergents de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

Pel que fa a l’espai Brigadoon, situat a l’antic escorxador, cal destacar el lliurament del Premi Nosferatu a l’actor mallorquí Simon Andreu pel reconeixement a una extensa trajectòria de més de cinquanta anys dedicats al cinema i que inclou pel.lícules com: ‘Viaje a ninguna parte’ dirigida per Fernando Fernán Gómez, ‘Los placeres ocultos’ i ‘El sacerdote’, totes dues d’Eloy de la Iglesia; o ‘Beyond Re-animator’, de Brian Yuzna, entre moltes altres. Ja per la tarda, el crit esgarrifós de l’actriu Lorenza Izzo va servir per donar el tret de sortida a la nombrosa Sitges Zombie Walk.

Jordi Olivé, -publicat a reusdigital.cat, el 13/10/2013-