Winter Sleep

WinterSleep-2-poster-450

Títol original: Kış Uykusu
Director: Nuri Bilge Ceylan
Guió: Ebru Ceylan i Nuri Bilge Ceylan, basat en tres contes d’Anton Txékhov.
Intèrprets: Haluk Bilginer (Aydin), Melisa Sözen (Nihal), Demet Akbag (Necla), Ayberk Pekcan (Hidayet), Serhat Mustafa Kiliç (Hamdi), Nejat Isler (Ismail), Tamer Levent (Suavi).
Idioma: Turc
Durada: 195 min.
Gènere: Drama
Nacionalitat: Turquia
Any: 2014

Un adinerat i pseudo-liberal ex-actor de teatre viu actualment al mig de l’estepa d’Anatòlia central dirigint el seu hotel que porta per nom Othello. Amb ell hi conviu la seva dona i la seva germana. La relació amb elles i amb els habitants del seu entorn és el tema principal d’una història on el paisatge de la Capadòcia, primer rocós ocre i més endavant nevat, hi té una presència important.

Ho impregna tot, ja des de la introducció del relat. És la metàfora de la solitud dels personatges d’un film on la paraula és clau, amb successius diàlegs immòbils del protagonista Aydin (Haluk Bilginer) -dedicat a escriure articles teatrals en un mitjà local i posteriorment a recopilar la història del teatre turc- amb la resta de personatges que apareixen a la pel.lícula. Amb aquests diàlegs l’espectador s’endinsa en un ambient tranquil on cadascú dels personatges mostra feblesa per una part, i energia vital i autocomplaença per l’altra; en aquest sentit, potser aquests escenaris poden fer pensar paral.lelament en el procés creatiu real del guió per part del director i la seva dona, Ebru Ceylan.

Dins d’aquest entorn aïllat, però també natural i no explotat, entrem en la intimitat d’unes converses extenses on la necessitat de comunicar les seves virtuts i incapacitats als altres són vitals per a (con)viure. Els contrastos geològics en l’irregular paisatge esdevenen també en l’espectador contrastos empàtics envers les discussions que es produeixen, i aquí radica la humanització realista del film, cadascú amb la seva part de raó existencial personal o mancança d’ella. Aquí la referència no només és Txékhov, també ho és el cinema de Bergman. No hi ha cap sentència possible. El retrat de les personalitats domina la trama amb situacions o pensaments on es qüestiona l’eficàcia de rebel.lar-se contra la injustícia, retrets d’egoïsme cap al protagonista, o l’etern debat sobre certa hipocresia de l’altruisme amb diverses situacions econòmiques que desestabilitzen una hipotètica (o no) igualtat per a tothom. Tot i el contingut moral, ètic, de classe social o existencialista, la volguda absència de conclusions fa que l’espectador sigui prou lliure per no-jutjar certes situacions o, com a màxim, preguntar-se a sí mateix què faria ell/ella en una situació semblant. El viatge sensorial va més enllà de la geogràfica porta d’orient-occident, amb papers absents de dinàmica veloç o competitiva, sense rutines virtuals ni avassallaments d’actualitat mainstream. Els personatges del film parlen amb llargues i reflexionades converses on cadascú exposa un criteri propi d’una manera gens imposada, amb consciència. Tot i així, paradoxalment, no afecta gens negativament l’extens metratge en el seu conjunt i resultat final.

El director d’ Uzak (Lejano, 2002) i Bir Zamanlar Anadolu’da (Once Upon a Time in Anatolia, 2011), Nuri Bilge Ceylan, ja havia presentat cinc de les set pel.lícules realitzades per ell al prestigiós Festival de Cannes aconseguint premis amb algunes d’elles. Ara, per fi, aconsegueix amb aquesta pel.lícula la desitjada Palma d’Or.

Anuncis
Published in: on 15 Octubre 2014 at 11:19 pm  Comentaris tancats a Winter Sleep  
%d bloggers like this: