Dissabte, 2 de maig, Sala Petita TNC (Barcelona)
Autor: Federico García Lorca
Direcció: Lluís Pasqual
Repartiment: Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Tilda Espluga, Rosa Vila, Marta Marco, Teresa Lozano, Nora Navas, Rebeca Valls, Almudena Lomba, Marta Martorell, Montse Morillo, Bàrbara Mestanza, i 29 veïnes més.
La disposició dels espectadors, un davant dels altres i en el context de l’obra, subtilment ens pot influenciar a pensar en les persones que no ens deixen respirar l’aire que necessiten els nostres pulmons, o en l’efecte mirall òbvi (i no només físic). El més comú és que un cop aconseguim respirar lliurement, es trobin a faltar les arrels necessàries per tirar endavant. Quan Lorca va escriure aquesta obra, la va subtitular amb “El poeta advierte que estos tres actos tienen la intención de un documental fotográfico”. Fotos que reflecteixen realitats contingudes en paraules, en frases escrites amb el blanc i negre del Guernica de Picasso. I és que aquesta és una història de repressió. Les normes estrictes de les costums socials implantades com un mur indestructible (amb la religió catòlica més inflexible com a principal factor) es personalitzen en la figura de Bernarda Alba, la mare de cinc filles que estàn absolutament desesperades per sortir de la casa, per aconseguir una vida lliure i amb emocions. Entre elles sorgiran enveges, sobretot pel nòvi permès a la germana gran. L’escena final tràgica ens deix la sensació de la corda més tibada que mai. Després, gran ovació cap a unes actrius excel.lents, i cap al muntatge en general: direcció, escenografia, vestuari, so i la il.luminació fantàstica de Maria Domènech (aai).
Jordi Olivé 