Diumenge, 31 de maig, Sala Gran TNC (Barcelona)
Autor: Bernard Shaw
Direcció: Josep Maria Mestres
Int.: Sílvia Bel, Pep Cruz, Carme Elias, Abel Folk, Carme Fortuny, Pep Anton Muñoz, Santi Ricart, Carles Sales, Artur Trias, Anna Ycobalzeta.
Fragments del Prefaci a l’obra (juny de 1919) :
La casa dels cors trencats és l’Europa de la cultura i del lleure d’abans de la guerra. Quan vaig començar a escriure aquesta obra encara no s’havia disparat cap tret, i tan sols els diplomàtics professionals i un petit grup d’aficionats a la política exterior sabien que les armes ja estaven carregades. Txèkhov, el dramaturg rus, va escriure quatre estudis dramàtics fascinants sobre La casa dels cors trencats, tres dels quals, L’hort dels cirerers, L’oncle Vània i La gavina, ja han estat representats a Anglaterra. Tosltoi, a Els fruits de la il·lustració, va retratar la casa en les seves formes més ferotgement despectives. Tolstoi no hi va posar ni un xic de simpatia: per a ell, aquella era la casa que representava una Europa amb l’ànima ofegada. [...]
L’alternativa a La casa dels cors trencats era Horseback Hall, un estable per a cavalls amb un annex per a les senyoretes i els senyors que els muntaven, els cercaven, en parlaven, els compraven i els venien, els hi dedicaven nou desenes parts del seu temps lliure, tot dividint la desena part restant en bones obres, en anar a l’església (una activitat que utilitzaven per substituir la pràctica religiosa), i participar en campanyes electorals (una activitat que utilitzaven per substituir la pràctica política). [...]
Al llarg del mig segle que va precedir la guerra, la civilització se n’ha anat en orris molt ràpidament sota la influència del pseudocientifisme, que ha resultat tan nefast com el calvinisme més obscur. [...]
La gent de la casa dels cors trencats, amb Butler i Bergson i Scott Haldane al costat de Blake i dels altres grans poetes a les seves prestatgeries (per no parlar de Wagner i dels altres poetes de la música), no estava tan encegada pel materialisme absurd de laboratori com la resta del món, mancat de cultura. Ara bé, com a lloc on s’hi duia una vida ociosa, la casa dels cors trencats era una casa que patia d’hipocondria, i sempre estava a la recerca de remeis. [...]
Tenien por dels despietats, però entenien que la crueltat era, com a mínim, eficaç. Mitjançant la crueltat es podien fer diners, mentre que l’amor l’única cosa que aconseguia era ratificar aquell refrany tan eufònic de Larochefoucauld: que molt poca gent s’enamoraria si no hagués llegit textos sobre l’amor. Els habitants de la casa dels cors trencats, així doncs, no sabien com viure, de manera que l’únic que els restava era vanagloriar-se, que si més no, sabien morir: una fita ben melancòlica.
Bernard Shaw
