Dissabte, 24 d’octubre, MACBA Museu d’art contemporani de BCN

El compositor nordamericà John Cage (1912-1992) va redefinir una pràctica radical de composició musical “experimental” que no sols va canviar el curs de la música i la dansa modernes, sinó que va configurar un nou horitzó per a l’art de la darreria del segle XX. Nascut a Los Angeles, Cage es va traslladar a Nova York a principi dels anys quaranta, va actuar en nombroses ocasions a Europa durant els cinquanta i es va fer un nom internacional a força de qüestionar contínuament les convencions de la música. La carrera de Cage, que es va allargar més de cinquanta anys, va donar lloc a nombroses innovacions formals, estructurals, temporals i tecnològiques que han esdevingut pedres angulars de la consciència contemporània.
A l’exposició, la seva trajectòria es desplega dècada rere dècada: de la música de percussió (anys trenta) a les composicions per a “piano preparat” (anys quaranta), les noves tecnologies (dels seixanta en endavant), fins arribar a la temàtica política que va informar les obres de les últimes dècades de la seva vida.

Si la paraula “música” es considera sagrada (…) la podem substituir per un terme més significatiu: organització del so.
John Cage, El futur de la música: Credo, 1940.

La mostra s’exhibeix des del 23/10/2009 fins el 10/01/2010.
+ info: www.macba.cat

Diumenge, 18 d’octubre, Ocine Gavarres (Tarragona)

New York, I Love You
Obra coral (11 directors). Int.: Bradley Cooper, Hayden Christensen, Andy Garcia, Rachel Bilson, Natalie Portman, Orlando Bloom, Christina Ricci, Ethan Hawke, James Caan, Irrfan Khan, John Hurt, Emilie Ohana, Maggie Q, Anton Yelchin, etc. etc…

Una meravella de pel.lícula per a una meravella de ciutat. Original declaració d’amor a la ciutat per part d’onze directors (hi trobem a faltar W. Allen), moltíssims actors i actrius coneguts i per conèixer, i en definitiva, de tot l’equip. Són històries curtes però intenses i la veritat és que m’esperava una pel.lícula amb un to de comèdia romàntica simplona i m’ha sorprès positivament. Aneu a veure-la encara que només sigui per a contemplar una de les millors ciutats del món.

42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Dilluns, 12 d’octubre, Auditori Melià Sitges

Zombieland / Bienvenidos a Zombieland
Ruben Fleischer, 2009. Int.: Woody Harrelson, Jesse Eisenberg, Emma Stone, Abigail Breslin, Amber Heard. EUA, 88′. VOSC.

Mentre una plaga de zombis castiga els Estats Units, quatre supervivents fan pinya i travessen junts el país fins a un parc d’atraccions. Si us pensàveu que dins el subgènere de les zomb-com ja ho havíeu vist tot és que no coneixeu les trenta-dues descordades regles d’or que regeixen Zombieland i que permetran als protagonistes sortir-ne il·lesos quan els morts truquin a la seva porta. És clar que, si les regles fallen, sempre se li pot demanar auxili a Woody Harrelson, el cowboy-terminator que no té por ni dels vius ni dels morts, i encara menys dels que no són ni una cosa ni l’altra. Prepareu-vos per passar-vos-ho bé amb aquesta road movie zombiesca. I atents als cameos. S’estrenarà als cinemes el dia de Nadal. Guanyadora del Gran Premi del públic.

———————————————————————————————

Mr. Nobody
Jaco van Dormael, 2009. Int.: Jared Leto, Sarah Polley, Linh Dan Pham, Diane Kruger, Nastasha Little. Bèlgica/França/Canadà/Alemanya, 136′. VOSC.

Interminable pel.lícula on el factor principal és la poètica visual, ja que la història (a priori interessant) no enganxa a l’espectador per la seva excessiva ambició: Un home porta una vida normal amb la seva dona i els seus 3 fills. Un dia, fa un salt en el temps i, com per art de màgia, es converteix en l’home més vell del món, l’any 2.092. En un futur on ningú no mor, s’ha convertit en l’únic mortal. Ara només vol esbrinar què ha passat, i recuperar la seva vida quotidiana amb la seva dona i els seus fills.

———————————————————————————————

Palmarès del festival:

Millor Pel·lícula: Moon de Duncan Jones
Millor Director: Brillante Mendoza per Kinatay
Millor Actor: Sam Rockwell per Moon
Millor Actriu: Ex-aequo: Elena Anaya per Hierro i Kim Ok-vin per Thirst
Premi Especial del Jurat: Enter the Void de Gaspar Noé
Millor Guió: Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones, per Moon
Millor Banda Sonora Original: Teresa Barrozo per Kinatay
Millor Curtmetratge: One of those days d’Hattie Dalton
Millor Llargmetratge d’Animació: Summer Wars de Mamoru Hosoda
Gran Premi del públic: Zombieland de Ruben Fleischer
Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea: The Eclipse de Conor McPherson
Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea: Martyrs de Pascal Laugier (projectada l’any passat)

Dissabte, 3 d’octubre, Ocine Gavarres (Tarragona)

OceanWorld 3D
Jean-Jacques Mantello, 2009. Documental. Regne Unit, 81′.

Documental en 3D que ens apropa a les meravelles dels oceans mitjançant el viatge d’una tortuga marina que té com a destí la platja on pondrà els ous. Gaudint d’una visió molt més propera d’aquest ecosistema infinitament ric i alhora fràgil, els espectadors emprenem un emocionant viatge als boscos d’algues marines de Califòrnia, a la gran barrera de corall d’Austràlia, o a la roca partida de Mèxic, hàbitat natural de milers de taurons, entre molts altres llocs. Un món en constant perill d’extinció.

Divendres, 2 d’octubre, Ocine Gavarres (Tarragona)

[•REC]²
Jaume Balagueró & Paco Plaza, 2009. Int.: Jonathan Mellor, Ferran Terraza, Leticia Dolera, Javier Botet, Manuela Velasco, Juli Fàbregas, Óscar Sánchez Zafra, Ariel Casas, Alejandro Casaseca, Pablo Rosso. Espanya, 85′.

Bodri infumable on els hi hagi, la pel.lícula conté el pitjoret de la sèrie B i l’avorriment previsible i poc substancial del gènere, excessiva utilització de càmera domèstica en moviment i interpretacions amateurs per la que serà de ben segur la pel.lícula més sobrevalorada de l’any. Això sí, digníssima campanya de marketing. Pablo, bórralo todo, por tu puta madre…

Divendres, 2 d’octubre, Ocine Gavarres (Tarragona)

Whatever Works / Si la cosa funciona
Woody Allen, 2009. Int.: Larry David, Evan Rachel Wood, Henry Cavill, Patricia Clarkson, Michael McKean, Kristen Johnston, Ed Begley Jr., Cassidy Gard, Yolonda Ross. EUA, 92′.

Woody Allen torna a Nova York amb una comèdia moderna sobre un estrany misantrop (Larry David) i una ingènua i impressionable jove del sud (Evan Rachel Wood) que se’n va de casa seva. Quan els seus estrictes pares vénen a per ella, es veuen ràpidament immersos en sorprenents i confuses situacions romàntiques. Tots descobreixen que trobar l’amor és només una combinació de trobades afortunades i d’apreciar el valor de si la cosa funciona. Resulten especialment divertides les estones en que el protagonista ens parla directament a nosaltres, els espectadors, amb un pragmatisme contundent. Recomanable sobretot per a fans del director.

Dijous, 1 d’octubre, Ocine Gavarres (Tarragona)

El secreto de sus ojos
Juan José Campanella, 2009. Int.: Ricardo Darín, Soledad Villamil, Guillermo Francella, Pablo Rago, Javier Godino, José Luis Gioia, Mario Alarcón, Mariano Argento, Ricardo Cerone, David Di Nápoli.
Argentina, 126′.

Excel.lent pel.lícula argentina. J. J. Campanella (El hijo de la novia, Luna de Avellaneda) aconsegueix un treball superb, amb interpretacions dignes de premi, prodigi visual de tall retro i un guió excepcional (elaborat magníficament) i escrit per ell mateix i per Eduardo Sacheri, escriptor també de la novel.la “La pregunta de sus ojos” en la que es basa la pel.lícula. Amb l’encertada música de Federico Jusid, la pel.lícula, que gira al voltant del thriller d’investigació, ens atrapa lentament fins a trobar aquell punt on (re)coneixem la idiosincràsia d’uns personatges que lluiten per donar sentit a les seves vides. Brillant.

Dissabte, 26 de setembre, Plaça Mercadal (Reus)

Whiskyn’s decideix tancar la paradeta definitivament i ho fa acomiadant-se a Reus amb un directe especial, amb artistes i amics convidats: Lluís Gavaldà, Cris Juanico, Jofre Bardagí, Miquel Abras, Titot, etc… Bé, personalment he de dir que la meva opinió sobre el grup va canviar quan van editar el disc “On“. A partir de llavors ja no els vaig veure com un grupet de cançons senzilles i amb poca substància. A partir de llavors em van començar a agradar. És per això que en part penso que és una llàstima que decideixin plegar ara, quan tot just estàn treient al mercat els millors discs. En fí, què hi farem. La qüestió és el concert d’acomiadament, i he de dir que la qualitat de so va ser francament dolenta. No sé quin va ser el motiu, però és una llàstima que li passin aquestes coses a la música en directe. Després de començar amb un retard de 45 minuts, la gent ja estava entregada del tot al començar, però com ja he dit, la qualitat de so va fer que la gent patís una mena de coitus interruptus bastant molest. Les dues guitarres elèctriques van ser d’un eixordador metàl.lic tant abismal que van arribar a ser desagradables, o sigui que fatal. Pel que fa al repertori va ser complet (tot i que pel meu gust hi van faltar bones cançons com “Del sud” o “Isabel“). Al final, traca de cançons ballables i agraïments al públic pel suport rebut durant els 17 anys d’existència. Fins sempre, Whiskyn’s!

Dissabte, 26 de setembre, Ocine Gavarres (Tarragona)

District 9 / Distrito 9
Neill Blomkamp, 2009. Int.: Sharlto Copley, Jason Cope, David James, Vanessa Haywood, Mandla Gaduka, Kenneth Nkosi, Eugene Khumbanyiwa, Louis Minnaar, William Allen Young.
Nova Zelanda, 111′.

Pel.lícula de ciencia ficció i acció que combina un guió molt digne juntament amb uns excel.lents efectes especials que en tot moment estàn al servei del fil argumental volgudament realista, tant en l’estil com en el contingut. Dins la ciència ficció, barreja gèneres com: el fals documental, el cinema d’acció militar, i el cinema subversiu o de denúncia més incisiu. No en va, es poden extreure molts paral.lelismes reals amb la manca de drets humans i de foscos interessos econòmics per part d’empreses multinacionals i governs còmplices. Produïda per Peter Jackson, ens descobreix a un director novell que caldrà seguir de ben aprop.

Títol: Por cuatro duros: cómo (no) apañárselas en Estados Unidos.
Autora: Barbara Ehrenreich
Editorial: RBA
Núm. pàgines: 239

Milions de nord-americans treballen a temps complet cada dia de l’any per salaris miserables. El 1998, la periodista Barbara Ehrenreich va decidir unir-se a ells per a realitzar periodisme d’investigació. Ehrenreich va deixar casa seva, va llogar les habitacions més barates i va acceptar qualsevol treball. Així va començar una odissea penosa, carregada d’humor negre, en el sofert terreny laboral dels Estats Units. La provocativa claredat de Ehrenreich i l’estrany panorama que ofereix la prosperitat vista des de baix posen al descobert els salaris baixos que existeixen també als Estats Units.

* Setembre 2009 *

Bé, només puc dir meravelles de Manhattan i Boston.

Un viatge inoblidable…
I’ll be back!!

Dissabte, 22 d’agost, Ocine Gavarres (Tarragona)

Antichrist / Anticristo
Lars Von Trier, 2009. Int.: Willem Dafoe, Charlotte Gainsbourg. Dinamarca, 104′.

Per ajudar a la seva dona a superar la mort accidental del seu fill, el seu marit, psicòleg, decideix portar-la a una cabana perduda enmig d’un bosc, el lloc on ella va passar l’últim estiu amb el seu petit. Però la teràpia no sembla funcionar, ella comença a comportar-se de manera estranya, i la natura també.
Amb un pròleg en slow motion juntament amb una aria de l’òpera Rinaldo de Händel comença aquest viatge cap al dolor, la desesperació i la tristesa més caòtica. Brillant treball interpretatiu dels dos intèrprets i dirigida de manera molt artística, en el bon sentit de la paraula.

Diumenge, 16 d’agost, Ocine Gavarres (Tarragona)

Drag Me To Hell / Arrástrame al infierno
Sam Raimi, 2009. Int.: Alison Lohman, Justin Long, Lorna Raver, David Paymer, Dileep Rao, Reggie Lee, Adriana Barraza. EUA, 96′.

Els amants del gènere estem d’enhorabona. Si us agraden aquelles pel.lícules de terror de tall clàssic, amb un cert regust de sèrie B i tocada per l’autoparòdia més divertida, no ho dubteu i aneu a veure el retorn de Sam Raimi als seus excel.lents inicis (Evil Dead, 1982). Una jove que treballa en un banc concedint préstecs hipotecaris és victima d’una maledicció llançada per una anciana que està a punt de patir l’embargament de casa seva. La noia es nega a concedir-li un allargament de la hipoteca per quedar bé amb el seu cap i així fer-se amb un càrrec més important dins de la sucursal. Les conseqüències seràn del tot desagradables per a ella.

Divendres, 14 d’agost, Ocine Gavarres (Tarragona)

Up
Pete Docter & Bob Peterson, 2009. Animació.
Pixar Animation Studios & Walt Disney Pictures. EUA, 96′.

Nou lliurament dels estudis Pixar, convertint-se en la pel.lícula més comercial de l’estiu. Aquest cop explicant la història d’un vell entranyable que decideix embarcar-se en el somni de la seva vida, enganxar casa seva a milers de globus i volar rumb a sudamèrica a la recerca de les cataractes on plantar definitivament la casa. Però, al poc temps de partir, se n’adona que l’acompanya un nen amb aspiracions d’aventurer. A nivell tècnic és realment extraordinària, amb una línia clara, sobretot en les expressions humanes; també les personalitzacions dels animals resulten gracioses (jugant la carta que assegura el divertiment al públic més jove); però el que fa que aquesta pel.lícula sigui més interessant és el protagonisme d’una persona d’edat avançada junt amb un autèntic esperit de pel.lícula d’aventures. Quan aquest ancià decideix marxar a l’aventura ja coneixem la història de la seva vida i això fa que coneixem millor les seves reaccions humanes.
Pel que fa al 3D, continuo pensant que les ulleres molesten bastant (sobretot per a la gent que portem ulleres sempre i ens les hem de col.locar una darrera l’altra) i si ara tornés a veure-la possiblement hi aniria en la versió normal, tot i que reconec que alguns dels efectes produïts són divertits.

Dimecres, 22 de juliol, Cinema Verdi Park (Barcelona)

Aruitemo, Aruitemo / Still Walking / Caminando
Kore-eda Hirokazu, 2008. Int.: Abe Hiroshi, Natsukawa Yui You, Takahashi Kazuya, Tanaka Shohei, Kiki Kirin, Harada Yoshio. Japó, 108′.

Magnífica pel.lícula que relata un drama familiar en un sol dia, mostrant a uns fills adults que retornen a casa per visitar als pares ja d’avançada edat. Fa dècades que els pares viuen a la casa familiar. El seu fill i la seva filla retornen després de molt temps per una reunió familiar portant també als seus fills. Es reuneixen per a commemorar la tràgica mort del fill gran, que es va ofegar fa quinze anys. La casa segueix sent tant còmoda i espaiosa com abans; el menjar que ha preparat la mare, tan bo com abans; però tots han canviat sutilment. Aquesta és una típica familia desestructurada, unida per l’estima, el resentiment i els secrets. Fent gala d’un delicat equilibri entre humor i tristesa, Kore-eda ens mostra com pot arribar a ser de pesada i important la família.