The Descendants / Los descendientes
Alexander Payne, 2011. Int.: George Clooney, Shailene Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Patricia Hastie, Matthew Lillard, Judy Greer, Beau Bridges, Robert Forster, Mary Birdsong, Rob Huebel, Michael Ontkean, Troy Manandicm, Scott Morgan, Milt Kogan. EUA, 110′.

Matt King (George Clooney), casat i pare de dues noies, es veu obligat a replantejar-se la vida quan la seva dona pateix un accident terrible deixant-la en estat de coma. Intenta reparar la relació amb les seves filles problemàtiques, ha de prendre la decisió difícil de vendre les propietats de la família de valor incalculable, i amb el descobriment de la infidelitat de la seva dona. En fí, sobrevalorada pel.lícula plena de tòpics mal resolts.

El cuadro o el principio del fin
Text i direcció: Àlex Mañas
Repartiment: Victòria Boixadera, Olga Bernardo, Zaida Crespo, Mireia Farré, Marta Ossó, Mise Prados, Meritxell Termes, Joan Vall, Maria Viñas, Sara Ytchart. (Companyia: 9 flores y un capullo)

Més info a:

http://batecdecultura.wordpress.com/tag/el-cuadro-o-el-principio-del-fin/

Jûsan-nin no shikaku / 13 assassins

Takashi Miike, 2010. Int.: Kôji Yashuko, Takayuki Yamada, Yûsuke Iseya, Gorô Inagaki, Masachika Ichimura, Mikijiro Hira, Hiroki Matsukata, Ikki Sawamura. Japó, 141′. V.O.S.E.

13 assassins -remake del film homònim dirigit per Eiichi Kudo l’any 1963- ens trasllada als últims anys del Japó feudal, a l’última generació de guerrers samurais. És una pel.lícula d’estil sobri, amb uns personatges anacrònics filmats amb una impecable economia de gestos i paraules. Però també es pot definir com un conte d’acció trepidant que entusiasma als afeccionats al cinema més passat de voltes.(…)

Possiblement som davant de la proposta japonesa més extravagant de l’any passat. Funciona com a cinema minimalista de silencis i mirades, com a retrat impecable del codi d’honor samurai i com a trama d’espionatge. I tot i això, el Miike de sempre apareix al segon tram de la història, on s’imposa la comèdia negra i el thriller de lluites impossibles. Dues realitats que enriqueixen la narrativa de 13 assassins i que ens apropen el Miike més seriós, però també el més festiu.

- Xavier Vidal de las Heras -

Le Havre / El Havre
Aki Kaurismäki, 2011. Int.: André Wilms, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, Blondin Miguel, Elina Salo, Evelyne Didi, Quoc-Dung Nguyen, Laika, François Monnié, Roberto Piazza, Pierre Étaix, Jean-Pierre Léaud. Finlàndia/França/Alemanya, 93′.

És una pel.lícula essencial per estar al dia del millor cinema actual.

http://www.golem.es/elhavre/

Bon Any Nou 2012 !!!

El documental de la Plataforma Proseleccions “Fora de Joc”, que mostra les maniobres de les institucions espanyoles per evitar que les Seleccions Catalanes competeixin internacionalment arriba a la televisió. Concretament el proper dijous a les 22:30 al canal Esport3 de Televisió de Catalunya.

Serà el dia anterior al Catalunya – Tunísia de futbol i ajudarà a donar a conèixer les maniobres i pressions espanyoles contra les Federacions Catalanes i el seu reconeixement internacional. En el documental, dirigit per Jordi Finestres i produït per Bat a bat, es parla de diferents casos: el patinatge, bowling, rugbi, futvòlei, etc.

I ho fan els mateixos protagonistes tant del costat català com de l’espanyol. També compta amb les paraules d’Ivan Tibau, actual Secretari General de l’Esport, i de Joan Laporta. I testimonis de presidents de federacions de patinatge sud-americanes que van rebre pressions en tot el procés de reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge a la FIRS.

En definitiva, una obra imprescindible per conèixer la realitat del nostre esport i veure com l’Estat Espanyol utilitza tota la seva capacitat per lluitar-hi en contra.

En rodatge. Estrena 2012.

Fleet Foxes :  Montezuma / He Doesn’t Know Why
( Live at Salle Pleyel, Festival Days Off 2011, Paris )

Fa tres anys, Fleet Foxes van convertir el seu primer disc en alguna cosa més que un èxit de vendes: va ser un fenomen. La rellevància mediàtica d’aquell àlbum de mateix nom que la banda i que recollia la pintura de ‘Els proverbis flamencs’ de Pieter Brueghel el Vell en la seva portada va ser tremenda. A banda i banda de l’Atlàntic, revistes especialitzades com Mojo, Uncut, Pitchfork o Rolling Stone els alternaven entre el primer i segon lloc del millor de l’any o els anomenaven la gran revelació de la temporada. Mitjans generalistes com el diari britànic The Guardian es referien a ells com a “clàssic instantani”. Aquells joves de Seattle amb camises de franel.la i barba esfilagarsada eren el nou hype, com diuen els anglosaxons per referir-se a l’última tendència musical. Fleet Foxes havien de confirmar el pes de la seva transcendència demostrant no ser passatgera. Aquesta preocupació, es va convertir en una obsessió per Robin Pecknold, líder de la banda, que va trigar bastant més del compte en acabar el seu esperat segon àlbum ‘Helplessness Blues’. Previst per a principis de 2010, es va anunciar la seva sortida pel novembre i es va acabar traient l’abril d’aquest any després que acabés d’enllestir els arranjaments i la composició de diverses cançons. Les seves influències les trobem en grups com The Beach Boys, Simon & Garfunkel, Crosby, Stills & Nash, o Bob Dylan.

Vetiver va ser seleccionat per Fleet Foxes per ser el grup teloner que els acompanya en la seva gira per Europa. L’ombra de Devendra Banhart és allargada i no li serà fàcil a Andy Cabic, líder de la banda, deslliurar-se’n, sent un col.laborador habitual del neo-hippie veneçolà des dels seus inicis. També ha col.laborat amb artistes de cert renom com Joanna Newsom. No obstant això, aquest músic de San Francisco no ha deixat mai de crear amb el seu projecte personal, Vetiver, sempre emmarcat en la música tradicional nord-americana. Ara presenten ‘The Errant Charm’, el seu cinquè disc d’estudi. Un àlbum on demostra dominar d’allò més bé el llenguatge folk-rock des de la seva vessant més clàssica fins als corrents més innovadors i actuals.

www.jazzcartagena.com