La tradició d’afavorir el doblatge perviu a l’estat espanyol d’ençà que al 1.941 el govern de Franco va promulgar una llei de defensa de l’idioma a la producció cinematogràfica, basada en una similar de Mussolini. El propòsit de la llei era, a més d’imposar un sistema lingüístic unificador, propiciar una censura de control de la producció i la projecció. Ara, el conseller Tresserras vol equiparar justament la oferta als cinemes 50% en català i 50% en espanyol, per a que cadascú pugui triar lliurement l’idioma. Aquest gest, encertat i just al meu entendre, s’ha de completar amb el canvi del doblatge per la versió original subtitulada a fí de tractar el setè art d’una manera fidel al contingut dels cineastes. L’arrelada mala costum social i altres aspectes polítics faràn d’aquesta una dura lluita per aconseguir la correcció necessària als cinemes.
Nota de condol per Pepe Rubianes
Gràcies Pepe per ser com eres, un actor còmic formidable i una persona entranyable i humanista.
Zeitgeist (un documental tabú)
Després d’insistir unes trenta vegades, el meu nebot (Joan Arnau) va aconseguir que visionés atentament el documental Zeitgeist (2007)(que es pot trobar íntegrament a internet amb subtítols en espanyol; el link us el passo al final d’aquest post), i ara em toca a mi demanar a tothom que vegeu aquest documental de 2 hores. Sí, 2 hores, però val la pena, de veritat. Poques vegades he vist un documental tant incisiu en continguts historico-politico-socials com aquest. El documental produït per Peter Joseph (per a mí totalment desconegut) analitza en diferents capítols i donant proves constants:
1. Com la religió cristiana no és una religió original tal i com molts creuen , 2. L’autoría real i expressa dels atemptats de Nova York l’any 2001 i altres successos bèlics del segle XX perpetrats per part dels EEUU, i per últim 3. El control sobre la població mundial per part d’unes poques persones amb ambicions de poder total, mitjançant les polítiques econòmiques i el terror.
La meva opinió personal després d’haver visionat el documental és que sense cap simpatia pels detalls sensacionalistes (vegis la sinistre música de fons, les imatges de violència explícita, i la velocitat narrativa que fa impossible la reflexió en temps real per part de l’espectador), aconsegueix donar llum a alguns aspectes que es donen per certs en aquesta societat de la informació que tenim tant saturada. Per tant tot el que sigui reflexionar sobre nosaltres mateixos és positiu. En definitiva, aquest documental és en essència sobre el concepte de VERITAT, on en aquests temps que corren és tant difícil donar per segur una cosa…
http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332
Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris…
Diari electrònic personal
Benvinguts/des al bloc!
Escoltant el programa de ràdio “L’internauta” he descobert WordPress, una eina de creació de blocs i m’he decidit per crear-me el meu.
Aquí trobareu apunts i opinions personals sobre qualsevol cosa: cultura, notícies d’actualitat, arts, història, opinió, crítica, etc…, si voleu també hi podeu dir la vostra.
Avui comença el meu bloc!!
