L’evolució dels videojocs

 Videojuegos, una nueva forma de cultura.

 Autor: Vincent Montagnana  (Ediciones Robinbook, 2008).

Aquesta traducció al castellà del llibre L’Empire des jeux (Éditions Timée, 2005) és un viatge per la història emocional de tot aquell qui hagi sigut consumidor de videojocs. Molt ben il.lustrat, a dins es poden trobar autèntiques llegendes de tots els temps, des d’els jocs per Atari (Pong, Asteroids…) fins a últims èxits comercials com el Gran Theft Auto. També s’hi pot trobar una cronologia de fets històrics, curiositats, diferents tipus de videoconsoles que han aparegut, i un “the very best” dels jocs amb més èxit dels últims vint anys organitzats per gènere (acció i aventura, jocs de combat, curses, gestió, rol, plataforma, shooters, esports, etc.). En fí, que per només 13,50 eur., podem fer un viatge en el temps virtual i retrobar-nos amb aquells bocins d’oci que han sigut tant importants per alguns de nosaltres.

Zeitgeist (un documental tabú)

Després d’insistir unes trenta vegades, el meu nebot (Joan Arnau) va aconseguir que visionés atentament el documental Zeitgeist (2007)(que es pot trobar íntegrament a internet amb subtítols en espanyol; el link us el passo al final d’aquest post), i ara em toca a mi demanar a tothom que vegeu aquest documental de 2 hores. Sí, 2 hores, però val la pena, de veritat. Poques vegades he vist un documental tant incisiu en continguts historico-politico-socials com aquest. El documental produït per Peter Joseph (per a mí totalment desconegut) analitza en diferents capítols i donant proves constants:

1. Com la religió cristiana no és una religió original tal i com molts creuen , 2. L’autoría real i expressa dels atemptats de Nova York l’any 2001 i altres successos bèlics del segle XX perpetrats per part dels EEUU, i per últim 3. El control sobre la població mundial per part d’unes poques persones amb ambicions de poder total, mitjançant les polítiques econòmiques i el terror.

La meva opinió personal després d’haver visionat el documental és que sense cap simpatia pels detalls sensacionalistes (vegis la sinistre música de fons, les imatges de violència explícita, i la velocitat narrativa que fa impossible la reflexió en temps real per part de l’espectador), aconsegueix donar llum a alguns aspectes que es donen per certs en aquesta societat de la informació que tenim tant saturada. Per tant tot el que sigui reflexionar sobre nosaltres mateixos és positiu. En definitiva, aquest documental és en essència sobre el concepte de VERITAT, on en aquests temps que corren és tant difícil donar per segur una cosa…

http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332

Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris…