Dissabte, 14 de novembre, Ocine Gavarres (Tarragona)
A la deriva
Ventura Pons, 2009. Int.: María Molins, Roger Coma, Fernando Guillén, Albert Pérez, Marc Cartes, Anna Azcona, Mercè Pons, Oscar Rabadán, Oriol Tramvia, Boris Izaguirre. Catalunya, 95′.
Anna (María Molins) torna a Barcelona després de passar tres anys treballant en una ONG a Àfrica. De nou, a Barcelona, agafa la primera feina que li surt, com a guàrdia de seguretat en un Balneari per a malalts psicològics. Allí coneix a un noi misteriós que no se sap d’on ha sortit (Roger Coma). Estableixen una relació on el punt que els uneix sembla ser la solitud i el desig. Protagonisme absolut per a María Molins en el paper d’una dona amb un gran sentit de la justícia i amb la necessitat d’expressar en tot moment allò que sent.
New York, I Love You
Obra coral (11 directors). Int.: Bradley Cooper, Hayden Christensen, Andy Garcia, Rachel Bilson, Natalie Portman, Orlando Bloom, Christina Ricci, Ethan Hawke, James Caan, Irrfan Khan, John Hurt, Emilie Ohana, Maggie Q, Anton Yelchin, etc…
EUA, 110′.
Una meravella de pel.lícula per a una meravella de ciutat. Original declaració d’amor a la ciutat per part d’onze directors (hi trobem a faltar W. Allen), moltíssims actors i actrius coneguts i per conèixer, i en definitiva, de tot l’equip. Són històries curtes però intenses i la veritat és que m’esperava una pel.lícula amb un to de comèdia romàntica simplona i m’ha sorprès positivament. Aneu a veure-la encara que només sigui per a contemplar una de les millors ciutats del món.
Mentre una plaga de zombis castiga els Estats Units, quatre supervivents fan pinya i travessen junts el país fins a un parc d’atraccions. Si us pensàveu que dins el subgènere de les zomb-com ja ho havíeu vist tot és que no coneixeu les trenta-dues descordades regles d’or que regeixen Zombieland i que permetran als protagonistes sortir-ne il·lesos quan els morts truquin a la seva porta. És clar que, si les regles fallen, sempre se li pot demanar auxili a Woody Harrelson, el cowboy-terminator que no té por ni dels vius ni dels morts, i encara menys dels que no són ni una cosa ni l’altra. Prepareu-vos per passar-vos-ho bé amb aquesta road movie zombiesca. I atents als cameos. S’estrenarà als cinemes el dia de Nadal. Guanyadora del Gran Premi del públic.
———————————————————————————————
Mr. Nobody
Jaco van Dormael, 2009. Int.: Jared Leto, Sarah Polley, Linh Dan Pham, Diane Kruger, Nastasha Little. Bèlgica/França/Canadà/Alemanya, 136′. VOSC.
Interminable pel.lícula on el factor principal és la poètica visual, ja que la història (a priori interessant) no enganxa a l’espectador per la seva excessiva ambició: Un home porta una vida normal amb la seva dona i els seus 3 fills. Un dia, fa un salt en el temps i, com per art de màgia, es converteix en l’home més vell del món, l’any 2.092. En un futur on ningú no mor, s’ha convertit en l’únic mortal. Ara només vol esbrinar què ha passat, i recuperar la seva vida quotidiana amb la seva dona i els seus fills.
———————————————————————————————
Palmarès del festival:
Millor Pel·lícula: Moon de Duncan Jones
Millor Director: Brillante Mendoza per Kinatay
Millor Actor: Sam Rockwell per Moon
Millor Actriu: Ex-aequo: Elena Anaya per Hierro i Kim Ok-vin per Thirst
Premi Especial del Jurat: Enter the Void de Gaspar Noé
Millor Guió: Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones, per Moon
Millor Banda Sonora Original: Teresa Barrozo per Kinatay
Millor Curtmetratge: One of those days d’Hattie Dalton
Millor Llargmetratge d’Animació: Summer Wars de Mamoru Hosoda
Gran Premi del públic: Zombieland de Ruben Fleischer
Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea: The Eclipse de Conor McPherson
Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea: Martyrs de Pascal Laugier (projectada l’any passat)
OceanWorld 3D
Jean-Jacques Mantello, 2009. Documental. Regne Unit, 81′.
Documental en 3D que ens apropa a les meravelles dels oceans mitjançant el viatge d’una tortuga marina que té com a destí la platja on pondrà els ous. Gaudint d’una visió molt més propera d’aquest ecosistema infinitament ric i alhora fràgil, els espectadors emprenem un emocionant viatge als boscos d’algues marines de Califòrnia, a la gran barrera de corall d’Austràlia, o a la roca partida de Mèxic, hàbitat natural de milers de taurons, entre molts altres llocs. Un món en constant perill d’extinció.
[•REC]²
Jaume Balagueró & Paco Plaza, 2009. Int.: Jonathan Mellor, Ferran Terraza, Leticia Dolera, Javier Botet, Manuela Velasco, Juli Fàbregas, Óscar Sánchez Zafra, Ariel Casas, Alejandro Casaseca, Pablo Rosso. Espanya, 85′.
Bodri infumable on els hi hagi, la pel.lícula conté el pitjoret de la sèrie B i l’avorriment previsible i poc substancial del gènere, excessiva utilització de càmera domèstica en moviment i interpretacions amateurs per la que serà de ben segur la pel.lícula més sobrevalorada de l’any. Això sí, digníssima campanya de marketing. Pablo, bórralo todo, por tu puta madre…
Whatever Works / Si la cosa funciona
Woody Allen, 2009. Int.: Larry David, Evan Rachel Wood, Henry Cavill, Patricia Clarkson, Michael McKean, Kristen Johnston, Ed Begley Jr., Cassidy Gard, Yolonda Ross. EUA, 92′.
Woody Allen torna a Nova York amb una comèdia moderna sobre un estrany misantrop (Larry David) i una ingènua i impressionable jove del sud (Evan Rachel Wood) que se’n va de casa seva. Quan els seus estrictes pares vénen a per ella, es veuen ràpidament immersos en sorprenents i confuses situacions romàntiques. Tots descobreixen que trobar l’amor és només una combinació de trobades afortunades i d’apreciar el valor de si la cosa funciona. Resulten especialment divertides les estones en que el protagonista ens parla directament a nosaltres, els espectadors, amb un pragmatisme contundent. Recomanable sobretot per a fans del director.
El secreto de sus ojos
Juan José Campanella, 2009. Int.: Ricardo Darín, Soledad Villamil, Guillermo Francella, Pablo Rago, Javier Godino, José Luis Gioia, Mario Alarcón, Mariano Argento, Ricardo Cerone, David Di Nápoli.
Argentina, 126′.
Excel.lent pel.lícula argentina. J. J. Campanella (El hijo de la novia, Luna de Avellaneda) aconsegueix un treball superb, amb interpretacions dignes de premi, prodigi visual de tall retro i un guió excepcional (elaborat magníficament) i escrit per ell mateix i per Eduardo Sacheri, escriptor també de la novel.la “La pregunta de sus ojos” en la que es basa la pel.lícula. Amb l’encertada música de Federico Jusid, la pel.lícula, que gira al voltant del thriller d’investigació, ens atrapa lentament fins a trobar aquell punt on (re)coneixem la idiosincràsia d’uns personatges que lluiten per donar sentit a les seves vides. Brillant.
Dissabte, 26 de setembre, Ocine Gavarres (Tarragona)
District 9 / Distrito 9
Neill Blomkamp, 2009. Int.: Sharlto Copley, Jason Cope, David James, Vanessa Haywood, Mandla Gaduka, Kenneth Nkosi, Eugene Khumbanyiwa, Louis Minnaar, William Allen Young.
Nova Zelanda, 111′.
Pel.lícula de ciencia ficció i acció que combina un guió molt digne juntament amb uns excel.lents efectes especials que en tot moment estàn al servei del fil argumental volgudament realista, tant en l’estil com en el contingut. Dins la ciència ficció, barreja gèneres com: el fals documental, el cinema d’acció militar, i el cinema subversiu o de denúncia més incisiu. No en va, es poden extreure molts paral.lelismes reals amb la manca de drets humans i de foscos interessos econòmics per part d’empreses multinacionals i governs còmplices. Produïda per Peter Jackson, ens descobreix a un director novell que caldrà seguir de ben aprop.
Antichrist / Anticristo
Lars Von Trier, 2009. Int.: Willem Dafoe, Charlotte Gainsbourg. Dinamarca, 104′.
Per ajudar a la seva dona a superar la mort accidental del seu fill, el seu marit, psicòleg, decideix portar-la a una cabana perduda enmig d’un bosc, el lloc on ella va passar l’últim estiu amb el seu petit. Però la teràpia no sembla funcionar, ella comença a comportar-se de manera estranya, i la natura també.
Amb un pròleg en slow motion juntament amb una aria de l’òpera Rinaldo de Händel comença aquest viatge cap al dolor, la desesperació i la tristesa més caòtica. Brillant treball interpretatiu dels dos intèrprets i dirigida de manera molt artística, en el bon sentit de la paraula.
Drag Me To Hell / Arrástrame al infierno
Sam Raimi, 2009. Int.: Alison Lohman, Justin Long, Lorna Raver, David Paymer, Dileep Rao, Reggie Lee, Adriana Barraza. EUA, 96′.
Els amants del gènere estem d’enhorabona. Si us agraden aquelles pel.lícules de terror de tall clàssic, amb un cert regust de sèrie B i tocada per l’autoparòdia més divertida, no ho dubteu i aneu a veure el retorn de Sam Raimi als seus excel.lents inicis (Evil Dead, 1982). Una jove que treballa en un banc concedint préstecs hipotecaris és victima d’una maledicció llançada per una anciana que està a punt de patir l’embargament de casa seva. La noia es nega a concedir-li un allargament de la hipoteca per quedar bé amb el seu cap i així fer-se amb un càrrec més important dins de la sucursal. Les conseqüències seràn del tot desagradables per a ella.
Up
Pete Docter & Bob Peterson, 2009. Animació.
Pixar Animation Studios & Walt Disney Pictures. EUA, 96′.
Nou lliurament dels estudis Pixar, convertint-se en la pel.lícula més comercial de l’estiu. Aquest cop explicant la història d’un vell entranyable que decideix embarcar-se en el somni de la seva vida, enganxar casa seva a milers de globus i volar rumb a sudamèrica a la recerca de les cataractes on plantar definitivament la casa. Però, al poc temps de partir, se n’adona que l’acompanya un nen amb aspiracions d’aventurer. A nivell tècnic és realment extraordinària, amb una línia clara, sobretot en les expressions humanes; també les personalitzacions dels animals resulten gracioses (jugant la carta que assegura el divertiment al públic més jove); però el que fa que aquesta pel.lícula sigui més interessant és el protagonisme d’una persona d’edat avançada junt amb un autèntic esperit de pel.lícula d’aventures. Quan aquest ancià decideix marxar a l’aventura ja coneixem la història de la seva vida i això fa que coneixem millor les seves reaccions humanes.
Pel que fa al 3D, continuo pensant que les ulleres molesten bastant (sobretot per a la gent que portem ulleres sempre i ens les hem de col.locar una darrera l’altra) i si ara tornés a veure-la possiblement hi aniria en la versió normal, tot i que reconec que alguns dels efectes produïts són divertits.
Magnífica pel.lícula que relata un drama familiar en un sol dia, mostrant a uns fills adults que retornen a casa per visitar als pares ja d’avançada edat. Fa dècades que els pares viuen a la casa familiar. El seu fill i la seva filla retornen després de molt temps per una reunió familiar portant també als seus fills. Es reuneixen per a commemorar la tràgica mort del fill gran, que es va ofegar fa quinze anys. La casa segueix sent tant còmoda i espaiosa com abans; el menjar que ha preparat la mare, tan bo com abans; però tots han canviat sutilment. Aquesta és una típica familia desestructurada, unida per l’estima, el resentiment i els secrets. Fent gala d’un delicat equilibri entre humor i tristesa, Kore-eda ens mostra com pot arribar a ser de pesada i important la família.
Dimecres, 22 de juliol, Cinema Verdi Park (Barcelona)
Paranoid Park
Gus Van Sant, 2007. Int.: Gabe Nevins, Daniel Liu, Jake Miller, Taylor Momsen, Lauren McKinney, Scott Patrick Green, John Michael Burrowes, Grace Carter, Christopher Doyle, Jay ‘Smay’ Williamson. França/EUA, 85′.
El guió està basat en la novel.la homònima de Blake Nelson, i continúa l’estiu narratiu d’altres pel.lícules del director com: Gerry, Elephant, o Last Days, amb la deconstrucció de l’argument convencional mitjançant una estructura no lineal i capaç de dinamitar l’ordre cronològic del relat dels fets. D’aquesta manera, les parts passen a ser més importants que el tot, i cada seqüència adquireix per separat una significació pròpia. El poder visual de les imatges i la perspectiva feta servir per a captar-les guanya sobre el concepte de continuïtat, amb això el cinema torna a la essència fotografic-pictòrica. L’argument relata a un adolescent aficionat al skateboard, que accidentalment mata a un guàrdia de seguretat, però ell decideix no dir res a ningú.
Divendres, 10 de juliol, Ocine Gavarres (Tarragona)
Bruno / Brüno
Larry Charles, 2009. Int.: Sacha Baron Cohen, Alice Evans, Trishelle Cannatella, Sandra Seeling, Candice Cunningham, Ben Youcef, Emerson Brooks, Todd Christian Hunter, David Hill, Tom Yi, Amy Tiehel, Kea Könneker, Alexander von Roon. EUA, 81′.
Sacha Baron Cohen torna amb Bruno, un reporter austríac gai al qual li fascina la moda, el culte al cos i té com a prioritat vital fer-se un lloc entre el glamurós circ dels star-system. La pel.lícula pretén ser provocadora i politicament incorrectíssima, fotent cullarada a temes diversos com poden ser l’homofòbia, el conflicte palestí-israelià, les adopcions de nens africans per part d’estrelles de hollywood, i el món de la passarel.la d’alta moda. A estones rius i a estones no vols riure ja que no fa gràcia, però com a mínim és una gamberrada amb clara intenció de comèdia directa. Amb l’aparició sorpresa de Bono, Sting, Steve Wonder, i Snoop Dogg.
Adaptació de l’obra de teatre de Carol López amb els mateixos intèrprets. “Ficció” i sobretot “A la ciutat” em van semblar dues pel.lícules extraordinàries d’aquest director, però aquesta és diferent. La comèdia no acaba de funcionar correctament per culpa d’uns personatges que resulten insultants per l’esnobisme ximplet, pel núvol de fantasia en que respiren constantment, arribant a l’extrem del ridícul. Amb poques escenes que et facin somriure és difícil defensar una comèdia romàntica disfressada de contemporaneïtat. Els actors són bons, llàstima que aqui no ténen el material adequat. Actualment, podem veure al fantàstic Andrés Herrera al Teatre Borràs fent Stokölm per exemple. L’argument explica els afers d’amor i amistat entre les dues parelles protagonistes, amb l’estil (una mica sobadet ja) entre la realitat i la ficció, amb una posada en escena tipus cinema dins cinema degut a la pel.lícula que està rodant com a director un dels protagonistes.
