OBC: Héctor Parra + Gustav Mahler

Sala 1 Pau Casals, L’Auditori (Barcelona)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

Lothar Zagrosek, director

Obres:

PARRA: Karst-Chroma II (2007)

PARRA: InFALL-Chroma III. (Obra encàrrec OBC)

MAHLER: Simfonia núm. 5

L’obra de Gustav Mahler va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic, a causa de la seva gosadia creativa i del seu caràcter innovador, que trencaven els motlles d’un simfonisme deutor del Romanticisme. Actualment ja és un clàssic i la seva Simfonia núm. 5 és una de les seves obres més conegudes, amb un cèlebre Adagietto immortalitzat per Visconti en el seu film Mort a Venècia. Héctor Parra és un dels més grans exponents catalans de la composició actual. Prova d’això és l’extraordinària feina que està fent, amb diversos reconeixements públics a l’IRCAM de París: l’institut de recerca acústica fundat per Pierre Boulez, qui, alhora, és un dels defensors més acèrrims de l’obra de Mahler. L’OBC estrenarà aquesta obra de Parra, un dels músics del present i, potser, del futur que convé descobrir.

www.auditori.cat

Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat

Palau Robert (Barcelona)

del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013

Nada Surf + Waters

Diumenge, 19 de febrer, Sala Apolo (Barcelona)

Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema

Diumenge, 19 de febrer,
Nova seu de la Filmoteca de Catalunya
(Plaça de Salvador Seguí, Barcelona)

75 anys després de l’esclat de la guerra civil i sense que s’hagin deixat de rodar pel.lícules sobre aquells fets, és el moment d’abordar des de la Filmoteca de Catalunya les relacions que el cinema va establir amb aquell conflicte a través d’un cicle de pel.lícules (Memòries de la guerra civil) i de l’exposició Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema. La seva presentació permet posar en evidència les paradoxes que han afectat el cinema relacionat amb la guerra civil en les seves diverses etapes i manifestacions. A l’esmentada polifonia de punts de vista que donen fe de la complexitat del conflicte, s’afegeix un altre element de particular interès: la sensibilitat i immediatesa d’unes imatges que, en molts casos, s’han vist superades pel curs de la Història. Fotogrames rodats en defensa d’uns determinats interessos canvien després de sentit o es tornen en contra dels seus autors, una paradoxa que ha provocat no poques censures i manipulacions, fins i tot dins d’un mateix bàndol.
L’exposició s’articula en tres grans blocs -el cinema en estat de guerra (al front i la rereguarda), la reconstrucció de la història (des del punt de vista de vencedors i vençuts) i la memòria documental-, l’exposició posa un especial èmfasi en la repercussió sobre Catalunya i en els sis films que Jaime Camino ha rodat sobre diversos aspectes de la guerra civil.
La imatge resultant és la d’un conflicte que, a més del front, també es va lliurar a les pantalles amb excessos propagandístics d’un i l’altre bàndol, llacunes imperdonables a l’hora d’incidir sobre l’inconscient col.lectiu de l’espectador i batalles que es van guanyar en el terreny artístic quan ja eren inútils des del punt de vista militar. Institucions públiques i col.leccionistes privats ens han cedit generosament valuosos materials imprescindibles per construir aquest discurs que encara és viu i, des del present, ens ajuda a entendre el passat per afrontar el futur.

- programa de ma -

Fins al 30 de juny 2012