Aruitemo, Aruitemo (Still Walking)

Dimecres, 22 de juliol, Cinema Verdi Park (Barcelona)

Aruitemo, Aruitemo / Still Walking / Caminando
Kore-eda Hirokazu, 2008. Int.: Abe Hiroshi, Natsukawa Yui You, Takahashi Kazuya, Tanaka Shohei, Kiki Kirin, Harada Yoshio. Japó, 108′.

Magnífica pel.lícula que relata un drama familiar en un sol dia, mostrant a uns fills adults que retornen a casa per visitar als pares ja d’avançada edat. Fa dècades que els pares viuen a la casa familiar. El seu fill i la seva filla retornen després de molt temps per una reunió familiar portant també als seus fills. Es reuneixen per a commemorar la tràgica mort del fill gran, que es va ofegar fa quinze anys. La casa segueix sent tant còmoda i espaiosa com abans; el menjar que ha preparat la mare, tan bo com abans; però tots han canviat sutilment. Aquesta és una típica familia desestructurada, unida per l’estima, el resentiment i els secrets. Fent gala d’un delicat equilibri entre humor i tristesa, Kore-eda ens mostra com pot arribar a ser de pesada i important la família.

Paranoid Park

Dimecres, 22 de juliol, Cinema Verdi Park (Barcelona)

Paranoid Park
Gus Van Sant, 2007. Int.: Gabe Nevins, Daniel Liu, Jake Miller, Taylor Momsen, Lauren McKinney, Scott Patrick Green, John Michael Burrowes, Grace Carter, Christopher Doyle, Jay ‘Smay’ Williamson. França/EUA, 85′.

El guió està basat en la novel.la homònima de Blake Nelson, i continúa l’estiu narratiu d’altres pel.lícules del director com: Gerry, Elephant, o Last Days, amb la deconstrucció de l’argument convencional mitjançant una estructura no lineal i capaç de dinamitar l’ordre cronològic del relat dels fets. D’aquesta manera, les parts passen a ser més importants que el tot, i cada seqüència adquireix per separat una significació pròpia. El poder visual de les imatges i la perspectiva feta servir per a captar-les guanya sobre el concepte de continuïtat, amb això el cinema torna a la essència fotografic-pictòrica. L’argument relata a un adolescent aficionat al skateboard, que accidentalment mata a un guàrdia de seguretat, però ell decideix no dir res a ningú.

Trekking per Andorra

Dies 17,18 i 19 de Juliol

Des del Refugi del Juclar (Andorra) diverses excursions arribant a territori francès.

Bruno

Divendres, 10 de juliol, Ocine Gavarres (Tarragona)

Bruno / Brüno
Larry Charles, 2009. Int.: Sacha Baron Cohen, Alice Evans, Trishelle Cannatella, Sandra Seeling, Candice Cunningham, Ben Youcef, Emerson Brooks, Todd Christian Hunter, David Hill, Tom Yi, Amy Tiehel, Kea Könneker, Alexander von Roon. EUA, 81′.

Sacha Baron Cohen torna amb Bruno, un reporter austríac gai al qual li fascina la moda, el culte al cos i té com a prioritat vital fer-se un lloc entre el glamurós circ dels star-system. La pel.lícula pretén ser provocadora i politicament incorrectíssima, fotent cullarada a temes diversos com poden ser l’homofòbia, el conflicte palestí-israelià, les adopcions de nens africans per part d’estrelles de hollywood, i el món de la passarel.la d’alta moda. A estones rius i a estones no vols riure ja que no fa gràcia, però com a mínim és una gamberrada amb clara intenció de comèdia directa. Amb l’aparició sorpresa de Bono, Sting, Steve Wonder, i Snoop Dogg.

V.O.S.

Divendres, 10 de juliol, Ocine Gavarres (Tarragona)

V.O.S.
Cesc Gay, 2009. Int.: Àgata Roca, Andrés Herrera, Vicenta N’Dongo, Paul Berrondo. Catalunya, 87′.

Adaptació de l’obra de teatre de Carol López amb els mateixos intèrprets. “Ficció” i sobretot “A la ciutat” em van semblar dues pel.lícules extraordinàries d’aquest director, però aquesta és diferent. La comèdia no acaba de funcionar correctament per culpa d’uns personatges que resulten insultants per l’esnobisme ximplet, pel núvol de fantasia en que respiren constantment, arribant a l’extrem del ridícul. Amb poques escenes que et facin somriure és difícil defensar una comèdia romàntica disfressada de contemporaneïtat. Els actors són bons, llàstima que aqui no ténen el material adequat. Actualment, podem veure al fantàstic Andrés Herrera al Teatre Borràs fent Stokölm per exemple. L’argument explica els afers d’amor i amistat entre les dues parelles protagonistes, amb l’estil (una mica sobadet ja) entre la realitat i la ficció, amb una posada en escena tipus cinema dins cinema degut a la pel.lícula que està rodant com a director un dels protagonistes.

Tres dies amb la família

Dilluns, 6 de juliol, Ocine Gavarres (Tarragona)

Tres dies amb la família
Mar Coll, 2009. Int.: Nausicaa Bonnín, Eduard Fernández, Philippine Leroy-Beaulieu, Ramón Fontserè, Francesc Orella, Amàlia Sancho, Aida Oset, Artur Busquets, Isabel Rocatti, Maria Ribera, Cristina Gàmiz, Greta Fernández, Abel Zamora, David Verdaguer, Mercè Compte, David Vert. Catalunya, 86′.

Léa ha hagut de fer un viatge a corre cuita a Girona on el seu avi patern acaba de morir. Allà l’espera tota la família a la qual gairebé no ha vist des que, anys enrere, se’n va anar a viure a l’estranger. La mort del patriarca dels Vich i Carbó és l’excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que dura el velatori, la missa i l’enterrament són un bon moment per observar aquest joc d’aparences d’una burgesia conservadora en què tots els problemes són evidents però mai explícits. Léa rebutja aquest món hipòcrita, que se li adhereix, però, a la pell com un vestit fet a mida.
Primera pel.lícula de Mar Coll, decantant-se pel cinema de gestos, mirades, detalls, i hiperrealista.

Stokölm

Dissabte, 4 de juliol, Teatre Borràs (Barcelona)

Autor: John Osborne “Look Back in Anger”
Una adaptació de Miguel Casamayor i Marc Martínez
Direcció: Marc Martínez
Repartiment: Andrés Herrera, Rosa Boladeras, Cristina Gàmiz, Juan Carlos Vellido.

Stokölm és una fantàstica adaptació de Miguel Casamayor i Marc Martinez sobre l’obra del dramaturg anglès John Osborne “Look Back In Anger” del 1956 (es va fer també una versió cinematogràfica al 1958 protagonitzada per Richard Burton). Mirant la cartellera teatral de la ciutat vaig topar amb aquesta obra de teatre i em vaig decidir a anar-la a veure. Que si va valer la pena? i tant!. Hi destaco dues coses: primer, el magistral treball interpretatiu de tots, sobretot l’incansable Andrés Herrera, on poques vegades he vist un actor on s’hi deixi la pell així per extreure en pròpia persona totes les explosions/sensacions/emocions HUMANES que pateix i ha patit com a conseqüència del seu caràcter incomformista. I, sobretot, també en destacaria els temes parlats. El joc/necessitat de la comunicació humana és a vegades realment difícil, això barrejat amb l’entorn politico/social ple d’hipocresies i banalitats on els/ens ha tocat viure ho fa més difícil. Crisi? sí, però no només econòmica, sinó de valors, d’uns valors que serveixin per implantar la decència al món. Una decència que ha de servir per a combatre les oligarquies i per recuperar l’esperit de societat menys individualista. Aquesta obra és un crit de ràbia i autoreflexió sobre si volem ser així o canviar alguna cosa potser. Teniu de temps fins el 26 d’aquest mes, hi seràn benviguts els vostres comentaris.

U2

Dijous, 2 de juliol, Camp Nou (Barcelona)

U2 comença la gira mundial a Barcelona i ho fa amb dos concerts al Camp Nou (aquest va ser el segon). La gira anomenada 360º Tour fa referència a l’escenari rodó visible des de qualsevol punt de l’estadi. Un escenari majestuós inspirat en l’obra de Gaudí (La Sagrada Familia). El grup convidat van ser els escocesos Snow Patrol, un bon grup, però com tots els teloners, amb un relatiu protagonisme. A l’hora prevista van començar els U2 amb l’espectacularitat de llum i color impressionants, un so a estones estrident, però en conjunt un concert fantàstic, sobretot gràcies al setlist, amb una bateria de cançons que ja formen part de l’univers sonor de molta gent:
01. Intro
02. Breathe
03. No line on the horizon
04. Get on your boots
05. Magnificent
06. Beautiful day + Here comes the sun
07. I still haven´t found what I´m looking for
08. Desire + Billie Jean + 
Don’t stop til you get enough (Michael Jackson)
09. Party Girl
10. Electrical storm
11. Unknown caller (Barcelona, I know your name)
12. The unforgettable fire
13. City of blinding ligths
14. Vertigo
15. I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight (remix)
16. Sunday bloody sunday
17. Pride
18. MLK
19. Walk on +
You´ll never walk alone (dedicada a Aung San Suu Kyi)
20. Desmond Tutu speech
21. Where the streets have no name
22. One
23. Ultraviolet
24. With or without you
25. I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight
26. Moment of surrender