Primavera Sound 2009

Dissabte, 30 de maig, Parc del Fòrum (Barcelona)

Michael Nyman (Auditori Fòrum)
Va aparèixer acompanyat per 11 músics de vent i corda, entre aquests un vistós baix elèctric. Va seure al piano de cua i va entrar en matèria amb un dels seus vaixells insígnia: “Chasing sheep is best left to shepherds“, la peça bandera de la pel·lícula El contrato del dibujante. Pompa repetitiva i barroquitzant segons els cànons del músic londinenc. Les aliances amb Peter Greenaway van marcar la pauta amb cites a Conspiración de mujeres i l’inquietant Fish beach. Nyman es va quedar sol al teclat i va recórrer a la partitura més comercial, El piano.
- J.B. d’El Periodico -

Neil Young (Escenari Estrella Damm)
El canadenc va retocar el repertori de la seva gira americana i va potenciar l’obra clàssica, potser com a deferència a una ciutat en la qual ha actuat amb comptagotes. La principal sorpresa va ser “Cortez the killer“, que va suplir la llarga i poderosa “Change your mind” i va portar amb ella la seva èpica i la seva denúncia de les aventures d’Hernán Cortés. Hi va haver rock rugós i de garatge (l’arrencada amb “Mansion on the hill“; “Cinnamon girl“), material que va airejar el seu costat dramàtic (un “Down by the river” per al record), vinyetes folk-rock amb la seva excel·lent banda de suport (“Unknown legend“, “Heart of gold“), un afinat préstec (“A day in the life“, dels Beatles, com a bis) i seqüències intimistes al piano, l’orgue i la guitarra. Entre aquests, un “Mother earth” en diàleg amb les forces de la creació i els calfreds de “The needle and the damage done“, homenatge als caiguts per l’altre cavall boig. El nou disc, Fork in the road, va quedar limitat a “Get behind the wheel“. Dos discs van marcar territori: Everybody knows this is nowhere (1969; tres cançons) i Harvest (1972; quatre). Però dues peces més van desviar la mirada cap a moments clau: “Hey hey, my my (Into the black)“, el ferotge himne de Rust never sleeps; el disc pont amb la generació punk, i “Rockin’ in the free world“, la proa de Freedom i manifest de l’etapa madura beneïda per la quinta del grunge i el rock alternatiu.
- J.B. d’El Periodico -

Sonic Youth (Escenari Estrella Damm)
El setlist va ser:
Brother James
Sacred Trickster
Hey Joni
No Way
Calming The Snake
Antenna
The Sprawl
Cross The Breeze
Anti-Orgasm
Leaky Lifeboat
What We Know
Tom Violence
Pink Steam

Bull In The Heather
Expressway To Yr Skull

Publicat en: on 2 Juny, 2009 at 12:31 pm Comentaris (2)

La URI per a retornar aquesta entrada és: http://jordiolive.wordpress.com/2009/06/02/primavera-sound-2009/trackback/

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada.

2 Comentaris Leave a comment.

  1. Quin repertori més avorrit el de Sonic Youth no?

  2. Alguna cosa han de tenir per haver-los vist en festivals unes 3 vegades, però la veritat és que aquest últim concert no em va acabar de fer el pes del tot. Una vegada vaig descobrir el “Dirty”, després el “Daydream Nation”, també el “Murray Street” un dels millors, però cada cop que els he vist en directe no m’han arribat tant com en el disc. Estrany cas el d’aquest grup…


Leave a Comment