Traïció

Dissabte, 23 de maig, Teatre Bartrina (Reus)

Autor: Harold Pinter
Direcció: Carles Alfaro
Intèrprets: Francesc Garrido (Jerry), Vicenta Ndongo (Emma), Francesc Orella (Robert)

Betrayal es va estrenar a Londres l’any 1978. Ara ens ha arribat a la nostra ciutat la versió de Carles Alfaro on se’ns mostra la cronologia actualitzada, del 2007 al 1998. Dos íntims amics, Jerry i Robert, són editors. L’un va estudiar a Oxford i l’altre a Cambridge. Emma, la dona de Robert, dirigeix una galeria d’art, i Judith, l’altra muller, és metge i sabrem que de tant en tant s’entén amb algun col.lega. La peça és un retrocés per diverses etapes, des de 2007, quan l’Emma acaba de deixar al Robert i es troba amb en Jerry, el seu antic amant, fins a 1998, quan aquest, en una furtiva maniobra de seducció, declara la seva passió a la muller de l’amic. Entre totes dues dates passen nou anys de relacions clandestines en els quals la mentida, la simulació i el cinisme s’instauren entre tots tres.
Escenari sobri i minimal però enrevessat, en forma de laberint, com les relacions entre ells. El text de la nova versió fa que els actors deixin anar algunes frases en anglès, volent fer el paralel.lisme entre Londres i Barcelona, gens encertades al meu entendre, sonen postisses. Però, en general, el muntatge convenç per la seva força dramàtica i el treball interpretatiu.

Girona, temps de flors

del 9 al 17 de maig del 2009
54a. exposició de flors als jardins, patis i monuments de la ciutat.

Un espectacle primaveral que vesteix Girona amb flors, art, i cultura. Cada racó de la ciutat ens ofereix sorpreses florals en forma de propostes molt originals i d’una bellesa inqüestionable. Si encara no coneixeu la ciutat (com era el meu cas), sens dubte, aquesta setmana és una ocasió perfecte per fer-ho.
Quan el vent s’adormia s’encenien les flors
i les pedres parlaven amb l’ombra del silenci.
(Rosa Font)

La casa de Bernarda Alba

Dissabte, 2 de maig, Sala Petita TNC (Barcelona)

Autor: Federico García Lorca
Direcció: Lluís Pasqual
Repartiment: Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Tilda Espluga, Rosa Vila, Marta Marco, Teresa Lozano, Nora Navas, Rebeca Valls, Almudena Lomba, Marta Martorell, Montse Morillo, Bàrbara Mestanza, i 29 veïnes més.

La disposició dels espectadors, un davant dels altres i en el context de l’obra, subtilment ens pot influenciar a pensar en les persones que no ens deixen respirar l’aire que necessiten els nostres pulmons, o en l’efecte mirall òbvi (i no només físic). El més comú és que un cop aconseguim respirar lliurement, es trobin a faltar les arrels necessàries per tirar endavant. Quan Lorca va escriure aquesta obra, la va subtitular amb “El poeta advierte que estos tres actos tienen la intención de un documental fotográfico”. Fotos que reflecteixen realitats contingudes en paraules, en frases escrites amb el blanc i negre del Guernica de Picasso. I és que aquesta és una història de repressió. Les normes estrictes de les costums socials implantades com un mur indestructible (amb la religió catòlica més inflexible com a principal factor) es personalitzen en la figura de Bernarda Alba, la mare de cinc filles que estàn absolutament desesperades per sortir de la casa, per aconseguir una vida lliure i amb emocions. Entre elles sorgiran enveges, sobretot pel nòvi permès a la germana gran. L’escena final tràgica ens deix la sensació de la corda més tibada que mai. Després, gran ovació cap a unes actrius excel.lents, i cap al muntatge en general: direcció, escenografia, vestuari, so i la il.luminació fantàstica de Maria Domènech (aai).

Sicko

Divendres, 1 de maig, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Sicko
Michael Moore, 2007. Rep.: Michael Moore, Tony Benn, George W. Bush, Reggie Cervantes, Hillary Rodham Clinton, John Graham, Aleida Guevara, William Maher, Richard Nixon, Linda Peeno.
EUA, 120′.

Sicko [títol que fa un joc de paraules entre "sick" (malalt) i "pshyco" (psicòpata)] és un excel.lent documental que ens ensenya la cara fosca dels Estats Units d’Amèrica pel que fa al sistema sanitari actual. Michael Moore explica amb el seu estil directe, irònic i contundent, la injusticia social que representa viure en un país que no ofereix assistència sanitaria a tothom. Si als EUA no téns diners per pagar-te l’assistència, els medicaments i tot el necessari per curar-te, et mors. Així de trist, dur i injust. La demonització de la “sanitat socialitzada” (terme que es fa servir al documental per anomenar el que nosaltres coneixem com a Seguretat Social) la va establir al país el govern de Nixon. Després es va prolongar gràcies als suborns de les grans empreses farmacèutiques i companyies asseguradores de salut cap als poders habituals, el major dels quals va ser la Casablanca. Aquestes últimes, les companyies d’assegurànces de salut (Blue Shield, Humana, o Aetna) són unes corporacions absolutament corruptes a l’hora de manipular les situacions de necessitat d’intervencions cap al seu client (el malalt). Fan tot el possible per no pagar intervencions, medicaments, etc., i si finalment no poden, acaben reclamant els diners al client amb justificacions surrealistes de tota mena. Es mostren casos realment esfereïdors i amb un desenllaç dramàtic. Repeteixo, això no és cap pel.lícula de ficció, és un documental real sobre una problemàtica real. Molts anomenen manipulador al director però per a mi és ben al contrari, demostra valentia i una voluntat constructiva envers el seu país. La recomano a tothom que vulgui conèixer l’autèntica realitat actual del somni americà.