Ponyo en el acantilado

Dilluns, 27 d’abril, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Gake no ue no Ponyo / Ponyo en el acantilado
Hayao Miyazaki, 2008. Animació. Japó, 100′.

Miyazaki vol dir fantasía, imaginació, tendresa i un punt de realisme, d’aquell que ténen els contes clàssics. Les grans emocions d’un petit nen de cinc anys predominen en una història fantàstica i de mitologia marina en un petit poble de pescadors del Japó. La productora Ghibli ja ens té acostumats a que cada pel.lícula sigui una meravella pels sentits (i no solament pels més petits). Tornant als origens, aquesta vegada ens ofereix un treball absent de tecnologia infogràfica per passar a dibuixar-ho tot a mà (es van fer més de 170.000 dibuixos en total). Amb la música esplèndida de Joe Hisaishi, un referent ja en les bandes sonores. Vista ja en el passat festival de cinema de Sitges.

Alvin Queen Trio

Dissabte, 18 d’abril, Teatre Bartrina (Reus)

Alvin Queen, bateria
Reginald Johnson, contrabaix
Ignasi Terraza, piano

Dins el marc del Festival de Jazz Reus 2009 es va programar aquest concert on vàrem poder gaudir de la qualitat d’aquest trio genial. Aquests músics de nivell ben reconegut ens van oferir un recital farcit de bons moments. Van acabar amb una fantàstica versió lliure del tema “Georgia on My Mind” (Hoagy Carmichael / Stuart Gorrell)

Monstruos contra Alienígenas (3D)

Diumenge, 12 d’abril, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Monsters vs. Aliens / Monstruos contra Alienígenas
Rob Letterman i Conrad Vernon, 2009. Animació 3D. EUA, 94′.

El procés d’adaptació dels cinemes a la restaurada tecnología 3D comença tot just ara, davant l’onada de títols que a poc a poc ens vindràn pròximament, el més sonat el 18 de desembre amb “Avatar“; ens arriba ara la primera de les superproduccions americanes en aquest format. Dreamworks Animation ha produït aquest “Monstruos contra Alienígenas” en que a nivell d’efecte 3D és innovador i interessant, però com sempre l’interès no rau en la tecnología sinó en l’argument, i és aqui on la pel.lícula falla. Cap a la meitat ja es fa avorridota, pesadota, i no acaba d’explotar del tot l’efectivisme 3D que és el major reclam d’aquest film. Un altre tema important a tenir en compte és el tema de la llengua, on el català en 3D i la versió original en 3D, tornen a ser inexistents en els nostres cinemes.

Sweeney Todd: El barbero diabólico de la calle Fleet

Dissabte, 11 d’abril, Teatre Apolo (Barcelona)

Musica i lletra: Stephen Sondheim
Llibret: Hugh Wheeler
Direcció: Mario Gas
Repartiment: Joan Crosas, Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Pedro de los Ríos, Maria del Mar Maestu, Tony Cruz, Xavier Ribera-Vall, Pedro Pomares, Ruth González, Esteve Ferrer, Andrés Navarro.

Segle XIX. Londres. Sweeney Todd -un barber injustament empresonat a l’exili per un jutge lasciu- torna a la seva llar amb una nova identitat i jurant venjança. Però en arribar a la seva antiga casa només troba a la Sra. Lovett, una escabrosa pastissera, que li explica que la seva dona es va enverinar i la seva filla està sota la tutela del mateix jutge que el va condemnar. Sweeney Todd, desencantat de la humanitat, refà la seva vida junt amb l’amoral pastissera i, treballant de nou com a barber, inicia la seva particular venjança a l’espera de retrobar-se amb el jutge. Mentrestant, la Sra. Lovett prepara uns pastissets de carn d’allò més especials amb el resultat de la referida venjança.
Sens dubte, un dels espectacles de l’any. Si encara hi sou a temps, no us el perdeu. Un musical diferent que ens aporta: esplèndida música (12 músics en directe), bones interpretacions (exceptuant, per a mi, Esteve Ferrer que fa un Pirelli absolutament fora de to), ritme àgil, excel.lents veus, i tot dins d’un argument molt atractiu i gens convencional. Un espectacle extraordinàri, provocant que Barcelona recuperi el nivell pel que fa a Teatre Musical.

Els nois d’Història

Dimecres, 8 d’abril, Teatre Fortuny (Reus)

Autor: Alan Bennett (The History Boys)
Direcció: Josep Maria Pou
Adjunt a la direcció: Josep Galindo
Traducció: Joan Sellent
Repartiment: Josep Maria Pou, Josep Minguell, Maife Gil, Jordi Andújar, Nao Albet, Javier Beltrán, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled, Ferran Vilajosana.

L’argument, situat als anys vuitanta, presenta vuit nois d’un College anglès del nord d’Anglaterra que, un cop aprovat l’examen d’accés a la universitat, preparen durant tres mesos la prova d’accés per a estudiar l’especialitat d’història a Oxford i Cambridge. Es tracta d’una proesa que fins ara el College mai ha aconseguit, de manera que el director (Josep Minguell) contracta un nou professor (Jordi Andújar) que confrontarà els mètodes d’ensenyament amb els del professor veterà (Josep Maria Pou): qui creu que l’obligació del mestre és formar homes i qui creu que l’únic que cal és aprovar un examen. Al mig de la discussió està el personatge de la professora veterana (Maife Gil), qui després de tants anys dedicant-s’hi ho veu tot amb un distanciament propi de qui vol acabar amb la feina d’una vegada per totes.
“El professor veterà, Hèctor, té un mètode d’ensenyament més humanista que tècnic. Mentre que l’altre professor els arriba a dir que per aprovar un examen val inclús dir mentides o tergiversar la història”, explica Pou. Això generarà un conflicte fins i tot dintre del grup d’alumnes. Alguns d’ells mantenen una relació molt especial amb el veterà professor, i en aquest punt topem amb un altre aspecte fosc de l’argument. Aquesta vessant agra és el que distancia la peça amb d’altres de plantejament similar, com per exemple el film El Club de los Poetas Muertos. Els nois d’història parla de l’ensenyament, de les relacions entre professors i alumnes en els diferents mètodes d’ensenyament, de les confrontacions entre els professors i de les relacions dels alumnes entre els alumnes. “Tot tractat d’una manera poètica, crítica, àcida, amb molta foscor i intentant provocar la reflexió i el debat”, assegura Pou.