Vals con Bashir

Diumenge, 22 de febrer, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Vals Im Bashir / Vals con Bashir
Ari Folman, 2008. Animació. Israel/Alemanya/França, 87′.

Documental d’animació sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (El Líban) el 1982. Una nit, en un bar, un vell amic explica al director Ari que té un malson recurrent en el qual el persegueixen 26 gossos. Cada nit, el mateix nombre d’animals. Els dos homes arriben a la conclusió que té a veure amb una missió que van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra al Líban a començaments dels anys vuitanta. Ari se sorprèn davant del fet que no recordi res d’aquell període de la seva vida. Intrigat, decideix veure i parlar amb vells amics i antics companys dispersats pel món sencer. Necessita saber la veritat sobre aquell període i de si mateix. Ari furga cada vegada més i els seus records comencen a reaparèixer mitjançant imatges surrealistes. Amb un estil amb clarobscurs soberbi (ideat pel director d’animació Yoni Goodman) la pel.lícula ens fa reflexionar sobre la monstruositat de la guerra, sobre les conseqüències, i sobre la necessitat moral de realitzar judicis als responsables. En aquest cas, els anys 80 s’enllacen directament amb l’actualitat més recent.
Globus d’Or a la millor pel.lícula de parla no anglesa.
http://www.golem.es/valsconbashir

DVD: American Splendor

American Splendor
Shari Springer Berman & Robert Pulcini, 2003.
Int.: Paul Giamatti, Hope Davis, Harvey Pekar, Shari Springer Berman, Earl Billings, James Urbaniak, Judah Friedlander, Robert Pulcini, Toby Radloff, Joyce Brabner, Donal Loque, Molly Shannon. EUA, 100′.
Harvey Pekar (Paul Giamatti) és un empleat d’un hospital local de Cleveland. L’única escapatòria a la monotonia diària són les discussions amb els seus companys de treball que poden anar des de la música, passant per el declivi de la cultura americana, els nous sabors de caramels o la vida en si mateixa. Casualment coneix a Robert Crumb (James Urbaniak), un dissenyador de postals amant de la música. Quan alguns anys després, Crumb es fa famós gràcies als seus còmics underground, la idea que el còmic pot ser també una expressió artística per a adults porta Harvey a escriure la seva pròpia tira còmica. Així arriba a publicar “American Splendor”, un retrat irònic de l’estil de vida de la classe obrera americana amb totes les seves imperfeccions. Publicat per primera vegada al 1976, el còmic va convertir Harvey Pekar en un autor de culte durant els anys 80. Premi a la millor pel.lícula al Festival de cinema independent de Sundance i Premi FIPRESCI (Premi de la Crítica Internacional) al Festival de Cannes de l’any 2003.

Slumdog Millionaire

Dissabte, 14 de febrer, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Slumdog Millionaire
Danny Boyle, Loveleen Tandan, 2008. Int.: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal, Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drake.
Regne Unit, 120′.

Sobrevalorada pel.lícula on un noi pobre de Bombai que un dia s’apunta al famós concurs de TV “Vols ser milionari?” ho guanya tot. És acusat/torturat pel propi programa i per la policia de fer trampes. No s’expliquen com pot ser que un noi marginat pugui encertar totes les respostes. A la pel.lícula veiem el concurs pregunta a pregunta, i ens endinsa en les vivències del nen, i després adolescent, i per extensió d’algunes de les situacions de la pobresa a l’India (treball infantil, violència, explotació sexual, arbitrarietat policial) i de com el noi recorda les respostes del concurs per l’experiència viscuda. Basada en el llibre “Q and A”, del diplomàtic i escriptor indi Vikas Swarup.
Guanyadora de 8 Oscars de Hollywood.

Trueta

Dissabte, 7 de febrer, Sala Tallers TNC (Barcelona)

Direcció: Àngels Aymar
Interpretació:
Pep Munné (Pep, doctor Trueta)
Elena Fortuny (Amèlia, la seva dona)
Roser Batalla (Monja / Miss (inspirat en la cirurgiana miss Collier)
Pep Planas (Noi (pacient) / Metge / Soldat ferit / Revolucionari / Fotògraf)
Josep Costa (Infermer / Revolucionari de la barba / Salvador (inspirat en Salvador de Madariaga)

Repàs biogràfic del metge i cirurgià català Josep Trueta i Raspall (Barcelona 1897 – 1977) durant la guerra civil i posterior exili primer a Perpinyà i més tard a Anglaterra on va exercir durant 30 anys i va ocupar càtedres a la Universitat d’Oxford. El seu avi patern, universitari de grans inquietuds i destacat militar del moviment progressista de l’època, va esdevenir el personatge més important de la seva infantesa. El nét sentia per l’avi una admiració sense límits. Aquest li va fer saber que el progrés de la humanitat no podia dependre d’actes violents locals, sinó de la implantació universal de grans ideals que enaltissin el gènere humà i que l’exercici físic era font de joventut per a la humanitat. Li va transmetre el gust per les llargues caminades, per la política i per l’esport. El setembre de 1921 es llicencia en Medicina i ingressa immediatament al departament de cirugia de l’Hospital de la Santa Creu. Al 1923 es casa amb Amèlia Llacuna amb la qual va tenir quatre fills. A mesura que investiga va configurant el que més tard es coneixeria com el “mètode Trueta”, que s’estructurava en:
1. Tractament quirúrgic immediat
2. Neteja de la ferida
3. Excisió de la ferida
4. Drenatge
5. Immobilització amb l’embenat de guix.
A Catalunya molt aviat va ser molt coneguda la notícia que un metge barcelonès salvava gairebé miraculosament de l’horrible mutilació als ferits, víctimes dels bombargejos. L’aplicació correcta dels cinc punts del “mètode Trueta” va permetre combatre, durant el temps de guerra, el pitjor enemic: la gangrena.
La directora de l’obra, Àngels Aymar, volent retre homenatge a una catalana o un català universal, tot revisant alguns noms, va trobar el seu, i ha muntat aquest espectacle on a mesura que avança l’obra hi guanya, sobretot pel fet dramàtic amb alguns silencis perturbadors i també pel que s’hi diu; amb un planter d’actors i actrius limitat però aconseguit, malgrat la gestualitat excessiva de l’actriu Elena Fortuny i, la normalitzada ja, sobreactuació de Pep Munné.

Mort de dama

Dissabte, 7 de febrer, Sala Petita TNC (Barcelona)

Autor: Llorenç Villalonga
Adaptació teatral de: Marc Rosich i Rafel Duran
Direcció: Rafel Duran
Interpretació: Mercè Arànega, Eva Barceló, Llum Barrera, Miquel Bordoy, Jaume Comas, Aina Frau, Rodo Gener, Sàskia Giró, Margalida Grimalt Reynés, Nies Jaume, Àurea Márquez, Pedro Mas, Margarida Minguillon, Assun Planas, Laura Pons, Santi Pons, Pep Sais, Miquel Àngel Torrens, Jordi Vila.

Decadència i corrupció.
Una galeria satírica de personatges pobla Mort de dama, adaptació teatral de la novel.la homònima de Llorenç Villalonga, escrita l’any 1.931, que caricaturitzava la societat mallorquina del seu temps. Arxiducs, artistes, capellans i minyones són els satèl.lits que giren al voltant del llit de mort de Dona Obdúlia Montcada per treure profit de la seva herència, en una comèdia de ritme trepidant on Mercè Arànega n’és la protagonista. Dona Obdúlia, una gran dama que s’obstina a morir i que, sobre el paper, va créixer fins erigir-se en símbol de la decadència d’una classe social, l’aristocràcia de Mallorca, ancorada en un món de privilegis a punt d’esvanir-se. La superficialitat i la ignorància eren trets del seu caràcter. En l’essència som iguals, continua el director, no manen els aristòcrates perquè vivim en una democràcia, però Mallorca no va tenir revolució industrial, va passar de l’època medieval caciquista, amb els terratinents aristòcrates, a la dictadura, que també subratllava el caciquisme. I quan als anys 60 va arribar el turisme de masses, l’illa es va tornar un paradís per a nous rics amb molt mal gust, com els de Mort de dama. Una de les peculiaritats d’aquest muntatge és el perfecte mallorquí en què dialoguen els seus personatges. “Per a nosaltres hauria estat una aberració reproduir la veu sense l’article salat i la resta de marques dialectals del català de Mallorca”. La imatge més tragicòmica de la novel.la és la poetessa nacional, glòria local, l’Aina Cohen, que se suposa que és catalanista però que fan seva els espanyolistes…