Música Finesa (Sibelius i Saariaho)

Dissabte, 29 de novembre, L’Auditori (Barcelona)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Director: Ernest Martínez Izquierdo
Flauta: Camilla Hoitenga
Mezzosoprano: Monica Groop

Obres primera part:
Jean Sibelius: En Saga, op. 9 (1892, rev. 1902)
Kaija Saariaho: Aile du songe per a flauta i orquestra (2001)
Obres segona part:
Jean Sibelius: La filla de Pohjola, op. 49 (1906)
Kaija Saariaho: Cançons d’Adriana (2006)

Nota del programa de mà de Víctor Estapé:
Fa pocs anys el coneixement internacional de la música finesa es limitava a Sibelius, però és prou sabut que a les darreres dècades aquesta situació ha canviat espectacularment. Esmentar noms com els d’Einojuhani Rautavaara, Magnus Lindberg o Kaija Saariaho, entre altres, és suficient per demostrar que Finlàndia ha esdevingut l’origen de molta de la música contemporània més interessant i més difosa.

Mercury Rev

Dijous, 27 de novembre, Espacio Movistar (Barcelona)

Mercury Rev ha tret 2 discs aquest 2008, un és “Snowflake Midnight” i l’altra “Strange Attractor“, aquest últim es pot descarregar gratuïtament registrant-se al seu web. Al concert van presentar “Snowflake Midnight“, un disc que s’allunya de l’estil més convencional per anar al camp més electrònic i experimental. M’agrada molt que el grup conservi aquesta dèria per fer coses alternatives i diferents, reinventant-se i apostant per la renovació. No puc deixar de recomanar el disc, com tampoc puc deixar d’afirmar que aquest concert el recordaré positivament durant bastant de temps. Aquesta ja és la tercera vegada que els veig en directe, (primer va ser a Razzmatazz 1, després al Primavera Sound del Fòrum) i puc afirmar que no han perdut l’interès ni la qualitat des d’el primer dia que els vaig escoltar. Cançons que formen part ja del meu cançoner particular com “Holes”, “The Dark is Rising”, “Little Rhymes”, o “Goddess On A Hiway” van sonar al costat de cançons de l’últim disc com “Snowflake in a Hot World”, “People Are So Unpredictable”, o “Senses On Fire” que va tancar una nit màgica.

Joan Arnau Pàmies

Dimecres, 26 de novembre, Sala Xavier Turull
de l’Escola de Música (Salou)

La Regidoria de cultura de l’Ajuntament de Salou va organitzar aquest concert dins del Cicle de Joves Intèrprets per a promocionar els nous talents dins de l’àmbit musical. La fantàstica sala triangular, amb una acústica perfecte, ens va servir per escoltar amb tota mena de detalls la interpretació al piano del Joan Arnau. Un concert que es va dividir en dues parts. A la primera part, vàrem poder gaudir d’un recull de 10 aforismes (partint de 10 petits temes, desenvolupar-los d’una manera totalment improvitzada). És frepant la connexió que existeix entre espectador i músic en aquest tipus d’interpretacions. Òbviament és el músic qui fa l’esforç de crear sonoritats coherents en directe, però aquesta experiència també la viu l’espectador, que segueix en tot moment al músic en aquesta recerca de bellesa en forma de sensacions musicals, fent que la música sigui viva (i lliure) en aquell precís instant. La segona part va ser un recull d’interpretacions lliures de diversos standards, començant pel Concierto de Aranjuez (Joaquin Rodrigo), I Loves You, Porgy (George i Ira Gershwin / DuBose Heyward), Over The Raimbow (Harold Arlen i Yip Harburg), etc.. En definitiva, un molt bon concert que ens va fer sentir la música més personal del seu repertòri.

El llibertí

Dimecres, 19 de novembre, Teatre Fortuny (Reus)

Autor: Eric-Emmanuel Schmitt
Direcció: Joan Lluis Bozzo
Traducció: Esteve Miralles
Repartiment: Ramon Madaula (Denis Diderot), Montse Guallar (Mme. Therbouche), Jofre Borràs (Baronnet), Rosa Renom (Mme. Diderot), Nausicaa Bonnín (La jove D’Holbach), Paula Vives (Angélique Diderot).

Denis Diderot, escriptor i filòsof francès (1713-1784), allotjat al pavelló de caça del seu amic el baró d’Holbach, rep l’encàrrec d’escriure com abans millor l’article sobre el concepte “Moral” per a l’Enciclopèdia. El temps vola: s’ha de tancar i dur a la impremta el nou volum. Les constants interrupcions però, faran que aquest esdevingui una dia boig pel filòsof. Magnífica interpretació de Ramon Madaula, l’obra ens ensenya els pensaments i les contradiccions de Diderot en una època en concret i en to de comèdia, de vodevil.

Gomorra

Dilluns, 17 de novembre, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Gomorra
Matteo Garrone, 2008. Int.: Toni Servillo, Salvatore Cantalupo, Gianfelice Imparato, Maria Nazionale, Gigio Morra, Salvatore Abruzzese, Marco Macor, Ciro Petrone, Carmine Paternoster. Itàlia, 135′.

Adaptació cinematogràfica de la novel·la de Roberto Saviano. Els habitants de l’àrea de Nàpols i Caserta han d’ajupir-se a les regles del Sistema (la Camorra), fetes de violència i de submissió. Totó, un noi de tretze anys, ha d’orientar la vida, una decisió que no té marxa enrere. La pel.lícula exposa diversos graons i oficis del sistema camorrista napolità, del més baix al més alt, sense menystenir-ne cap: els ‘pals’ (vigilants del territori), els ’stakeholders’ (intermediaris empresarials del totxo i residus tòxics), el negoci de la roba ‘Made in Italy’, ben implantat al sud d’Itàlia gràcies a unes condicions laborals inexistents: horaris sense límit, fàbriques clandestines, sous molt per sota del mercat, còpia de dissenys indiscriminada; els submarins (jubilats que cada dia 28, puntualment, porten la mesada econòmica a totes les famílies a sou d’un clan), i el tràfic de drogues amb els tallers adulterant-les. Impecable perspectiva neorrealista, posa l’accent en “documentalitzar” els aspectes quotidians dels diferents personatges sense fer cap mena de judici (queda palès pels fets mateix). La majoria dels intèrprets provenen del món teatral de la zona, d’una gran zona gris. Gran Premi al Festival de Cannes.

Aloma

Dissabte, 15 de novembre, Teatre Nacional de Catalunya (BCN)

Basada en la novel.la de Mercè Rodoreda
Companyia: Dagoll Dagom
Adaptació teatral: Lluís Arcarazo
Dirigida per: Joan Lluís Bozzo
Música i lletres: Alfonso de Vilallonga
Intèrprets: Julia Möller (Aloma jove), Carme Sansa (Aloma gran), Anabel Totusaus (Anna/Noia 2), Carlos Gramaje (Robert), Josep Julien (Joan), Maria Codony/ Henry Lardner/ Pol Orrit (Dani), Ferran Frauca (Vell Cabanes/cambrer), Anna Moliner (Maria), Gisela (Coral/Noia 1), Marc Pujol (Joaquim/Daniel/Noi).

Que un espectacle et deixi indiferent és possiblement el pitjor que ens pot passar com a espectadors. Aquest és el cas d’aquest musical (forçat per l’any Rodoreda?) de Dagoll Dagom on es nota la caducitat d’un text que avui en dia no té tant de sentit com en l’època en la que fou escrit. A nivell interpretatiu és irregular, amb una Carme Sansa no gaire dotada pel musical, sobreactuat Josep Julien en el paper de pare de família, i aprovat justet per a la resta del repartiment. Destaco dos moments d’especial optimisme com són el ball sincronitzat entre cinema i teatre per Fred Astaire/Ginger Rodgers vs. Carlos Gramaje/Julia Möller i el començament del segon acte amb la divertida escena del vestit de noces de Maria (Anna Moliner) que va ser la caputxeta vermella més aplaudida de Boscos endins, un musical que recordaré més que aquest.

Sigur Rós

Dijous, 13 de novembre, Sala Sant Jordi Club (Barcelona)

Descobrint el que és, sens dubte, un dels discs de l’any, el fantàstic “með suð í eyrum við spilum endalaust“, vaig decidir assistir al concert que farien a Barcelona els islandesos. Tot i ser entre setmana, hi havia d’anar, o sigui que d’entrada aquest disc és la garantía de la decisió. Els teloners For a Minor Reflection eren un grup noise (que em van recordar per moments a la fórmula ja coneguda tipus Mogwai) no van estar malament del tot. Però res a veure amb el plat fort, Sigur Rós van fer vibrar per dins al respectable com pocs. La sala, amb el cartell d’entrades exhaurides, tot i tenir un bon so, no era la més adient per un concert com aquest on has de parar atenció a tots els detalls de la música incluint els emocionants silencis. La pròxima vegada espero veure’ls en un auditori o en un lloc més còmode. Vull mencionar la qualitat dels músics ja que van executar les cançons amb total perfecció. Sembla que la veu de Jónsi Birgisson tenia una lleugera afonia, però ni es va notar. Cantar en islandès també ho feia més especial. En fí, que va ser un concertàs delirant.

Brad Mehldau & Joshua Redman Duo

Diumenge, 9 de novembre, L’Auditori (Barcelona)

En el cas de Brad Mehldau (piano) i Joshua Redman (saxo tenor), la suma d’1+1 pot fer molt més que 2. Si als anys 90 el saxofonista es va erigir com una jove figura disposada a prendre el relleu dels grans jazzistes, una dècada després Mehldau és un dels pocs artistes de la seva generació capaços d’omplir com a cap de cartell dels grans esdeveniments jazzístics. A més, el pianista sempre ha reconegut la influència que li va deixar Redman: la seva curta però incisiva participació en el quartet del saxofonista li va servir -diu ell mateix- per aprendre a liderar de veritat un grup. L’actuació, pel treball de recerca musical, per les textures, pels colors (destaco el metall de Redman: espectacular), per la sobrietat de Mehldau, per la bona quimica entre els dos, per la sonoritat perfecte de L’Auditori i per la butaca a cinquena fila, es comfirma com una de les actuacions jazzístiques més importants de l’any.

Memorimage: Films d’avui amb imatges d’ahir

Del 7 al 15 de novembre se celebra a Reus el III Festival Europeu de Cinema i Televisió “Memorimage”.
El festival amb 82 films en competició, 2 exposicions, 5 sessions especials, un mercat de cinema de col.lecció, 6 conferències, i un espai per a films de les dues anteriors edicions, es consolida en el que vol ser el festival de la memòria, ja que aquests documentals ens apropen al llegat de la Història de molts temes diversos. Estilísticament, es poden trobar Llargmetratges, Televisió i Creacions Audiovisuals. En la sessió inaugural vaig poder veure el documental per televisió (que s’emetrà pròximament al canal 33) “L’home que va desplegar mil cors” de Daniel Resines. Una producció catalana de 56 minuts on s’explica que durant 5 segles, l’estructura del cor va ser un misteri pels científics. Francisco Torrent, un metge de Dénia (País Valencià), va treballar durant 20 anys fins resoldre el misteri. Però ningú no el va creure.
Totes les projeccions i activitats són gratuïtes. Més info a: www.memorimagefestival.org

DVD: Joy Division

Joy Division
Grant Gee, 2007. Int.: Ian Curtis, Bernard Sumner, Stephen Morris, Peter Hook, John Peel, Annik Honore, Anton Corbijn, Martin Hannett, Terry Mason, Tony Wilson. Regne Unit/EUA, 93′.
Documental on s’explica la història del grup de Manchester. Només amb 2 discs en estudi ja en van tenir prou per deixar empremta dins la música. Imprescindible pels fans, aquest recull d’imatges d’arxiu amb entrevistes actuals, ens transporta al Manchester gris (pre-Tatcherià) de finals dels 70, i a més, aprofundint en els aspectes personals, les lletres de les cançons i la posterior formació New Order. Projectat també a la Secció Oficial del Festival In-Edit de Barcelona.