Un espectacle on l’objectiu principal és fer riure al personal el màxim possible. Sense maníes ni més pretensions. Hi ho aconsegueix del tot. Us asseguro que sortireu del teatre amb un somriure d’aquells que t’intentes aguantar… Garrick és un espectacle 100% tricicle, això vol dir que té un ritme ràpid, una elegant i sincronitzada posada en escena, i el més important: bon humor, d’aquell que et posa en marxa els quatre-cents muscles que segons aquests doctors de l’humor s’activen quan et mors de riure. El títol fa referència a DAVID GARRICK, un cèlebre comediant anglès del segle XVIII al qual, segons explica la llegenda, estava tan extraordinàriament dotat per la comèdia que els metges recomanaven les seves actuacions com una espècie de “remei màgic” capaç de sanar qualsevol pena de l’ànima. En termes contemporanis, podriem dir que Garrick, sense saber-ho, va ser el primer risoterapeuta de la història.
La banda de Tilo Wolff i Anne Nurmi tornen a Barcelona amb un concert a la petita sala Bikini i amb una qualitat sonora excel.lent. Un concert en el que destacaria el repertori, format per una recopilació d’èxits i amb la inclusió de (al meu entendre) les millors cançons del grup: Halt mich, Lichtgestalt, Apart, Schakal, Alles Lüge, Kabinett der Sinne, Alleine zu zweit, i sobretot Not Every Pain Hurts. Potser hi havia gent que volía escoltar nou material, però, per a mi, aquesta recopilació de les millors cançons ja m’ha servit per sortir del concert més que satisfet. Fins la pròxima!
Diumenge, 12 d’octubre
Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges)
Marató Auditori Melià:
Synecdoche, New York
Charlie Kaufman, 2008. Int.: Philip Seymour Hoffman, Samantha Morton, Michelle Williams, Catherine Keener, Emily Watson. EUA, 124′. VOSC.
Caden Cotard, director de teatre, afronta una crisi que afecta gairebé tots els aspectes de la seva vida: la dona se n’ha anat a Berlín i s’ha endut la filla, una possible relació amb una altra dona s’acaba abans i tot d’haver començat… La reacció del director consisteix a posar en escena el seu dia a dia amb actors que interpretin els diversos papers, incloent-hi el de Caden Cotard. La pel.lícula es fa massa llarga i monòtona, però les interpretacions són molt bones. Secció Oficial Fantàstic fora de competició.
————————————————————————————————–
Låt den rätte komma in / Let The Right One In
Tomas Alfredson, 2008. Int.: Kåre Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar, Henrik Dahl. Suècia, 114′. VOSC.
Oskar té una família desestructurada i pateix diàriament els maltractaments d’uns companys de classe. Amb dotze anys, acaba d’entendre que la vida pot ser meravellosa, però que a ell li ha tocat veure’n el costat fosc. Una nit, Oskar coneix la seva nova veïna, una nena de rostre pàl·lid que oculta un secret terrible. A partir de la novel·la Déjame entrar (amb edició espanyola) de John Ajvide Lindqvist, el suec Tomas Alfredson ens fa viure les experiències del nen amb un tractament hiperrealista dins el gènere fantàstic. Premi Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea de Gènere Fantàstic.
Incapaços d’acceptar la desaparició del seu fill al tsunami que va sacsejar la costa tailandesa, Jeanne i Paul continuen al país a l’espera de notícies. A Jeanne li semblarà reconèixer el seu fill en un vídeo rodat a Birmània i vist en un sopar, i remourà cel i terra per trobar-lo. Aquest malson és convertirà en progressiva degradació en la relació d’ells dos. Secció Oficial Fantàstic Competició.
————————————————————————————————–
Joheunnom nabbeunnom isanghannom / The Good, The Bad, The Weird
Kim Jee-woon, 2008. Int.: Song Kang-ho, Lee Byung-hun, Jung Woo-sung, Ryu Seung-su. Corea del Sud, 120′. VOSC.
A la convulsa Manxúria dels anys 30, un mapa del tresor farà anar de bòlit xinesos, japonesos i coreans, i enfrontarà en duel a tres bandes un caçarecompenses (el bo), un assassí a sou aficionat a tallar dits (el dolent) i un bandit inclassificable (l’estrany). Western coreà realitzat impecablement que, a mode d’homentaje a Sergio Leone, arrenca amb el robatori espectacular d’un tren i arriba al clímax al desert de Gobi, entre canonades i galop de cavalls. Secció Oficial Fantàstic Competició. Premi al Millor director per Kim Jee-woon.
Dissabte, 11 d’octubre,
Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges)
Sala Tramuntana:
One For The Fire: The Legacy of The Night of the Living Dead
Robert L. Lucas i Chris Roe, 2008. Int.: George A. Romero, Judith O’Dea, Russell Streiner, Karl Hardman, John A. Russo. EUA, 90′. VOSE.
Documental que celebra el 40è aniversari de l’obra mestra de George A. Romero. Hora i mitja de comentaris i anècdotes curioses al voltant del procés de creació d’un projecte que es va convertir no solament en una de les pel.lícules més influents del cinema de terror universal sinó també en un reflex dels convulsos Estats Units dels 60. A continuació, el fòrum va anar a càrrec d’alguns dels responsables de la pel.licula: Chris Roe, Russ Streiner, John A. Russo, George Kosana, Bill Hinzman, Judith O’Dea.
—————————————————————————————————
Auditori Melià:
Gake no ue no Ponyo / Ponyo On The Cliff By The Sea
Hayao Miyazaki, 2008. Animació. Japó, 100′. VOSC.
La productora Studio Ghibli ja ens té acostumats a que cada pel.lícula sigui una meravella pels sentits i la imaginació (i no solament pels més petits). Tornant als origens, aquesta vegada ens ofereix un treball absent de tecnologia infogràfica per passar a dibuixar-ho tot a mà (es van fer més de 170.000 dibuixos en total). Una història sobre un nen i una princesa dels mars en què es barregen la mitologia grega i els contes infantils. Amb música de Joe Hisaishi, un referent ja en les bandes sonores. Sessió sorpresa.
—————————————————————————————————-
Casino Prado:
The Objective
Daniel Myrick, 2008. Int.: Jonas Ball, Matt Anderson, Jon Huertas, Michael C. Williams, Sam Hunter. EUA, 90′. VOSC.
Pocs dies després de l’atemptat de les Torres Bessones, un agent de la CIA és destinat a l’Afganistan amb la missió de localitzar un líder espiritual. Si més no, aquest és l’objectiu que Ben Keynes, coneixedor de la regió des de l’època de la invasió russa, trasllada al grup de soldats que l’acompanyaran en una expedició en què els talibans seran un problema menor. Daniel Myrick, un dels realitzadors de la llegendària El proyecto de la bruja de Blair, porta la seva fascinació pels temes místics i sobrenaturals a un escenari bèl·lic contemporani. El desert (marroquí) no havia sigut mai tant angoixant. Secció Oficial Noves Visions.
Dissabte, 4 d’octubre,
Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges)
Sala Tramuntana:
Classe magistral: 2001: A Space Odyssey (Douglas Trumbull)
Mai havia assistit a una classe magistral al festival i, com no, enguany celebrant el 40è aniversari de l’estrena de 2001: A Space Odyssey (Stanley Kubrick, 1968) no hi podía faltar. I és que, quina bellesa de pel.lícula oohh!! brutal!!, la vaig revisar fa poc i continuo pensant que és una de les millors pel.lícules de tota la història del cinema. La classe impartida per Douglas Trumbull, un dels tres responsables dels efectes especials de la pel.lícula, ens ha mostrat, en dues hores, els aspectes més tècnics i curiosos de la pel.lícula, amanit també amb experiències i anècdotes de caràcter personal, no només d’ell sinó també dels presents actors, Keir Dullea i Gary Lockwood, de l’assistent i productor executiu, Jan Harlan, i de la vídua de Kubrick, Christiane Kubrick.
————————————————————————————————–
Casino Prado:
The Cottage
Paul Andrew Williams, 2008. Int.: Andy Serkis, Reece Shearsmith, Jennifer Ellison, Steven O’Donnell. Regne Unit, 92′. VOSC.
Dos germans rapten la filla d’un mafiós. Objectiu: cobrar un rescat que els permeti redreçar la seva situació. Obstacles: la ineptitud manifesta dels segrestadors, que constantment es barallen entre ells; la mala bava de la segrestada, que no es conforma amb el paper de víctima; dos assassins asiàtics sonats, i el monstruós propietari d’una granja propera als llocs dels fets. Humor a cop d’ineficàcia tacada de sang. Secció Oficial Fantàstic Competició.
————————————————————————————————–
Auditori Melià:
Surveillance
Jennifer Lynch, 2008. Int.: Julia Ormond, Bill Pullman, Pell James, Ryan Simpkins, Michael Ironside. EUA/Alemanya/Canadà, 97′. VOSC.
Un poble perdut enmig del desert. Dos agents de l’FBI arriben a la comissaria per interrogar els testimonis—una jove drogoaddicta, un policia i una nena—d’una carnisseria que hi ha hagut a la carretera. De les declaracions dels testimonis se’n desprèn que hi ha un grup d’assassins perillosos en acció, però sembla que les diverses versions no s’adiguin del tot amb la realitat. Entre flashbacks, saturacions de color, imatges de càmera de vigilància i girs acrobàtics de guió, la filla de David Lynch (que figura als crèdits com a productor executiu) construeix una intriga en forma de puzzle que va de l’humor més negre al terror més cru. Secció Oficial Fantàstic Competició. Premi millor pel.lícula.
Albert Pla presentant el seu últim disc “La diferencia”. Damunt l’escenari un rafal amb llumetes que anàven canviant de color segons el contingut del discurs, una màquina de fum, i un reproductor ple de botonets que apretava quan volía acompanyament musical. Aquest sabadellenc ens transporta al món de l’innocent que pot tenir “malos pensamientos” i transformar-se en una bèstia. L’espectacle és practicament teatre musicat ja que l’expressió i les converses amb el públic són igual d’importants que la música o la lletra. Tot forma part de l’univers eclèctic d’Albert Pla.
