Primal Scream – Antònia Font

Dissabte, 20 de setembre, Antiga fàbrica Estrella Damm (BCN)

Un cop em vaig trobar amb mon germà, li vaig haver d’explicar la diferència entre dreta i esquerra (i no parlo metafòricament), a vegades costa entendre les coses.. sobretot si es tracta de trobar-nos enmig d’un concert relativament multitudinari parlant per mòbil. Vaig arribar tard i això em va fer perdre el primer dels tres concerts que s’havien organitzat per les festes de la Mercè en aquell escenari: Mishima, que pel que em va dir va estar força bé. Vaja, llàstima! una altra vegada serà. Després van començar els Antònia Font oferint un concert amb repertori ja clàssic però animat i eficient. I per acabar, va ser el torn dels escocesos Primal Scream on un cop més van demostrar ser uns autèntics genis del Rock energètic amb majúscules. La descàrrega adrenalítica i original pel contingut de formes i ritmes diversos anant cercant sonoritats dins l’univers elèctric van fer trontollar el carrer Rosselló al costat mateix de l’antiga fàbrica de cervesa. Concertàs.

Vicky Cristina Barcelona

Divendres, 19 de setembre, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Vicky Cristina Barcelona / Vicky Cristina Barcelona
Woody Allen, 2008. Int.: Javier Bardem, Scarlett Johansson, Penélope Cruz, Rebecca Hall, Patricia Clarkson, Kevin Dunn, Chris Messina. EUA/Espanya, 96′. VOSE.

Woddy Allen ens ensenya una postal vital i apassionada de Barcelona. Tal com diu ell: “ensenyo la Barcelona que veuen dues turistes americanes”, amb alguns dels llocs emblemàtics de la ciutat i del seu art (sobretot Gaudí), la llum esplèndida de l’estiu barceloní (magnífic treball del prestigiós director de fotografia Javier Aguirresarobe), i la passió desbocada i divertida dels diferents personatges, entre altres coses, fan que aquesta esperada pel.lícula m’hagi agradat força. Les històries ben escrites milloren sempre el resultat final. La nota mitjana de l’última etapa de Woddy Allen torna a pujar amb Vicky Cristina Barcelona.

Che: el argentino

Dimarts, 9 de setembre, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

The Argentine / Che: el argentino
Steven Soderbergh, 2008. Int.: Benicio del Toro, Franka Potente, Santiago Cabrera, Demián Bichir, Kahlil Mendez, Rodrigo Santoro. EUA/França/Espanya, 140′.

El director Steven Soderbergh presenta la primera part de la biografia cinematogràfica del revolucionari argentí Ernesto “Che” Guevara de la Serna. Als festivals es presentà tota sencera, però als cinemes comercials de tot el món es distribueix en dos pel.lícules “Che: el argentino” i “Guerrilla”.
La pel.lícula, és la primera rodada amb la càmera digital Red One (http://www.red.com/cameras/technology), cercant l’estètica de l’època i l’entorn natural amb un tractament d’imatge molt realista. Al guió trobem a Peter Buchman inspirat pel diari bolivià del propi Che. Al principi ens explica els fets històrics sobre el cop d’Estat cubà perpetrat per Fulgencio Batista (1952), i la posterior reunió a Mèxic de l’embrió revolucionari amb Fidel Castro al capdavant. És interesantíssim veure els progressos dels rebels, ja a terres cubanes, amb la victoria final a Santa Clara. Aquesta biografia resulta molt interessant per conèixer la Història recent de Cuba. Premi al millor actor per Benicio del Toro al festival de Cannes.

Los girasoles ciegos

Dimarts, 2 de setembre, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Los girasoles ciegos
José Luis Cuerda, 2008. Int.: Maribel Verdú, Javier Cámara, Raúl Arévalo, Roger Princep, Irene Escolar, Martín Rivas, José Ángel Egido. Espanya, 98′.

Ourense, 1940. Cada cop que Elena tanca la porta de casa seva, posa la clau al seus secrets. El seu marit, Ricardo, amenaçat per una despietada persecució ideològica, porta anys amagat al pis on conviuen amb els seus fills, Elenita i Lorenzo.
Salvador, un diaca desorientat després de la lluita al front, torna al seminari d’Ourense. Els dubtes vocacionals del jove porten al Rector a retardar l’accés al sacerdoci durant un any. Mentrestant, Salvador donarà classes al colegi on estudia Lorenzo, el fill d’Elena, a qui Salvador creu vídua. El diaca s’obsessiona amb ella i l’assetja. La fràgil realitat de la familia trontolla.
Ferits i sacsejats per les circumstàncies, els protagonistes de Los girasoles ciegos es colpegen contra un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentrestant cerquen una escletxa per tornar a la vida.
Basada en la novel.la d’Alberto Méndez Los girasoles ciegos (Ed. Anagrama), la nostra Història té molt a veure amb aquesta pel.lícula, encara que molts no vulguin admetre-ho, ja sigui per discrepàncies ideològiques o per pura ignorància. Viu retrat de l’època, la pel.lícula et dóna proves visuals i emocionals de la repressió tràgica a la que fou sotmesa la societat en aquest Estat en el que vivim. Gran part dels errors d’aquella guerra i postguerra encara es pateixen ara. La trista manipulació dels mitjans de comunicació, l’ambigua llibertat d’expressió, i el constant menyspreu del govern espanyol per les diferents nacionalitats històriques en són bons exemples. Sí, és cinema que ens remou per dins, segurament amb algún error de ritme o en la trïa dels actors i les actrius, però sempre necessari per a recordar els errors del passat que no han de tornar mai més.