Sexo en Nueva York: La película

Dissabte, 21 de juny, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Sex and the City / Sexo en Nueva York
Michael Patrick King, 2008. Int.: Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Cynthia Nixon, Kristin Davis, Chris Noth, Jennifer Hudson, Jason Lewis, Evan Handler. EUA, 145′.

Adaptació al cinema de la popular sèrie de TV, ens mostra l’amistat entre quatre dones novaiorqueses de classe alta, on el leit motif són les relacions sentimentals i el consumisme luxós més ferotge. Cinema a l’estil revista d’alta moda, aquestes pijes superficials ens aporten algún moment divertit, però la pel.lícula es fa massa llarga i repetitiva deixant una sensació agredolça i excessivament buida a la sortida del cinema.

L’evolució dels videojocs

 Videojuegos, una nueva forma de cultura.

 Autor: Vincent Montagnana  (Ediciones Robinbook, 2008).

Aquesta traducció al castellà del llibre L’Empire des jeux (Éditions Timée, 2005) és un viatge per la història emocional de tot aquell qui hagi sigut consumidor de videojocs. Molt ben il.lustrat, a dins es poden trobar autèntiques llegendes de tots els temps, des d’els jocs per Atari (Pong, Asteroids…) fins a últims èxits comercials com el Gran Theft Auto. També s’hi pot trobar una cronologia de fets històrics, curiositats, diferents tipus de videoconsoles que han aparegut, i un “the very best” dels jocs amb més èxit dels últims vint anys organitzats per gènere (acció i aventura, jocs de combat, curses, gestió, rol, plataforma, shooters, esports, etc.). En fí, que per només 13,50 eur., podem fer un viatge en el temps virtual i retrobar-nos amb aquells bocins d’oci que han sigut tant importants per alguns de nosaltres.

An American Crime

Divendres, 13 de juny, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

An American Crime / An American Crime
Tommy O’Haver, 2007. Int.: Catherine Keener, Ellen Page, James Franco, Bradley Whitford, Nick Searcy, Hayley McFarland, Ari Graynor, Evan Peters, Hannah Leigh Dworkin. EUA, 98′.

Indianapolis, 1965. Basada en fets reals, narra la història de Gertrude Baniszewski, una mestressa de casa que va segrestar i mantenir tancada al soterrani de casa seva a una nena, Sylvia Likens. Allà la va sotmetre a tot tipus de tortures, i fins i tot va instar als seus sis fills i diversos veïns que participessin d’aquest joc macabre.
Sota la pell de l’horror desprenen els seus vapors podrits la repressió sexual, els ensenyaments interioritzats a base de pals i humiliacions, la imposició fèrria de les idees cristianes transvestides en preceptes fonamentalistes i sobretot, la desraó de l’ésser humà quan la violència s’apodera d’ell. Grans interpretacions de les dues actrius protagonistes, Catherine Keener (Vivir Rodando, Capote, Being John Malkovich) i Ellen Page (Juno, Hard Candy). An American Crime és una pel·lícula necessària en temps en els quals la tortura i la vexació són justificades amb finalitats polítiques i es dóna per establert que l’èticament correcte sempre viu a occident, encara que veient-la se’ns regiri l’estómac i sacrifiquem el sopar. Tommy O’Haver ens mostra també el just per a que ens n’adonem d’allò que podem ser capaços de fer, als nostres móns suposadament civilitzats i democràtics.

Palmarès Festival de Cannes 2008

Palma d’Or: Entre les Murs, de Laurent Cantet.

Millor actor: Benicio del Toro, per Che.

Millor actriu: Sandra Corveloni, pel seu paper a Linha de passe.

Premi especial: Catherine Deneuve i Clint Eastwood.

Millor director: Nuri Bilge Ceylan, per la pel.lícula Uç Maymun.

Gran Premi: Gomorra, de Matteo Garronne.

Premi del Jurat: Il Divo, de Paolo Sorrentino.

Millor guió: Le silence de Lorna, dels germans Dardenne.

Més info a: http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2008/awardCompetition.html

Antes que el diablo sepa que has muerto

Dissabte, 7 de juny, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Before the Devil Knows You’re Dead / Antes que el diablo sepa que has muerto
Sidney Lumet, 2007. Int.: Philip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Albert Finney, Marisa Tomei, Rosemary Harris, Aleksa Palladino, Michael Shannon, Amy Ryan, Brian F. O’Byrne. EUA, 117′.

Desesperats per aconseguir diner fàcil, dos germans de classe burgesa, Andy (Philip Seymour Hoffman), un ambiciós home de negocis, adicte a l’heroïna i casat amb una dona florer, i Hank (Ethan Hawke), el sou del qual se’n va quasi íntegrament en pagar la pensió de la seva ex-dona i el seu fill, conspiren per a fer l’atracament perfecte: atracar la joieria dels seus pares. Res de pistoles, res de violència, i res de problemes. Però quan el seu còmplice decideix no fer cas de les normes del joc, les coses no surten com ambdós esperàven.
Pel.lícula torbadora, excel.lents interpretacions (espectacular Philip Seymour Hoffman), i interessant narrativa que partint del punt clau de l’argument, fa salts endavant i endarrera, donant-nos cada vegada més informació sobre els per què de les accions dels protagonistes. Bon thriller inquietant.

Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull

Diumenge, 25 de maig, Cinemes Oscar Gavarres (Tarragona)

Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull
Steven Spielberg, 2008. Int.: Harrison Ford, Cate Blanchett, Shia LaBeouf, Karen Allen, John Hurt, Jim Broadbent, Ray Winstone, Ian McDiarmid, Joel Stoffer. EUA, 125′. VOSE.

La quarta part de les aventures d’Indy. Aquesta vegada es tracta de trobar la calavera de cristall d’Akator, un objecte legendari que desperta la fascinació, la superstició i la por. Indy i el jove Mutt (Shia LaBeouf) viatgen al racó més perdut de Perú, terra d’antigues tombes, exploradors oblidats i rumors d’una ciutat d’or. Però no tarden en descobrir que no estàn sols; els agents soviètics dirigits per Irina Spalko (Cate Blanchett) també volen apoderar-se de la Calavera de Cristall. Bona continuació de la saga Indy.

Zoran Music (de Dachau a Venècia)

Diumenge, 11 de maig, La Pedrera (Barcelona)

Del 26 de febrer al 18 de maig teniu una oportunitat per a descobrir l’obra del pintor i dibuixant Zoran Music a La Pedrera de Barcelona (entrada gratuïta). La seva obra de gran coherència i una de les més singulars de la segona meitat del segle XX, construeix una de les poètiques més intenses sobre la fragilitat de l’ésser humà, mitjançant l’expressió i la representació, sense concessions, de la soledat del destí humà, i s’alça com una de les veus més incisives i eloqüents del desemparament existencial que s’apodera de l’home després de la Segona Guerra Mundial.

Die Stille Vor Bach

Diumenge, 11 de maig, Cinemes Verdi (Barcelona)

Die Stille Vor Bach / El silenci abans de Bach
Pere Portabella, 2007. Int.: Àlex Brendemühl, Christian Brembeck, Georgina Cardona, Franz Schuchart, Feodor Atkine, Daniel Ligorio, Georg C. Biller. Catalunya, 102′.

Johann Sebastian Bach arriba a Leipzig amb la familia per ocupar el lloc de Kantor a l’Escola de Sant Tomàs. Treballador aplicat i devot, la seva posició social i laboral és lluny de ser privilegiada; però la seva fama com a compositor i intèrpret creix exponencialment al llarg de la seva vida i va més enllà de la seva mort, i és en el present tant un referent de l’alta cultura com una icona popular.
Un passeig pels segles XVIII, XIX i XXI a partir d’apunts quotidians de la vida del compositor, una reflexió sobre el treball de crear música i l’inspiració com a acte tenaç que ha de prolongar-se en el temps.
Die Stille vor Bach és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l’envolten a través de l’obra de J. S. Bach. Una mirada sobre les profundes relacions dramatúrgiques que existeixen entre imatge i música, de manera que aquesta darrera no es concep com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com a subjecte paritari de la narració.
M’ha semblat una pel.lícula totalment suggeridora, acceptant l’espectador com a part implicada en una reflexió no només sobre la socialització de la música de Bach, sinó també sobre aspectes polítics, costums d’època i poesia visual. Molt cuidada en el plantejament de la història i l’estètica. La recomano a tothom que visqui el cinema d’una manera apassionada.

Cosas que perdimos en el fuego

Dimecres, 30 d’abril, Cinema Oscar Gavarres (Tarragona)

Things We Lost in the Fire / Cosas que perdimos en el fuego
Sussane Bier, 2007. Int.: Halle Berry, Benicio del Toro, David Duchovny, Alison Lohman, Omar Benson Miller, John Carroll Lynch. EUA/Regne Unit, 119′.

Després de perdre al seu marit en un esdeveniment violent, Audrey Burke (Halle Berry), mare de dos fills, forja una especial relació amb Jerry Sunborne (Benicio del Toro), un exheroïnòman que va ser el millor amic del seu marit en la infantesa. Audrey ofereix empara a Jerry amb l’esperança que pugui ajudar-la a ella i als seus dos fills a enfrontar-se a pèrdua tan terrible. Jerry deslliura una batalla diària per allunyar-se de les drogues, però el seu inesperat paper com a pare substitut potser li pugui aportar una desconeguda capacitat de recuperació.

The Cameraman

Dimarts, 29 d’abril, Filmoteca de Catalunya (Barcelona)

The Cameraman / El Cameraman
Edward Sedgwick, 1928. Int.: Buster Keaton, Marceline Day, Harold Goodwin, Sidney Bracy, Barry Cribbon, Edward Brophy. EUA. Muda, amb rètols en català. 69′. Amb l’acompanyament musical del mestre Joan Pineda.

Luke Shannon és un fotògraf que treballa pels carrers de Nova York acompanyat d’un mico petit. S’enamora d’una noia que és telefonista d’una companyia de noticiaris cinematogràfics i per tal d’estar a la vora d’ella es converteix en operador de cinema, amb uns resultats no gaire satisfactoris al principi. L’última obra mestra de Keaton és també el primer film que va realitzar per a la MGM, que, durant anys, el va fer servir com a exemple del que havia de ser una comèdia perfectament construïda.

Elegy

Divendres, 25 d’abril, Cinema Oscar Gavarres (Tarragona)

Elegy / Elegy
Isabel Coixet, 2008. Int.: Ben Kingsley, Penélope Cruz, Dennis Hopper, Patricia Clarkson, Peter Sarsgaard, Deborah Harry, Charlie Rose, Antonio Cupo, Sonja Bennett. EUA, 108′. 

Adaptació de la novel.la de Philip Roth “L’animal moribund”, la directora Isabel Coixet ens presenta una història d’amor, desitjos i situacions inesperades de la vida. David Kepesh (Ben Kingsley), professor universitari, s’enamora de la nova alumna Consuelo Castillo (Penélope Cruz) fins al punt d’obsessionar-se per ella…(No explico res més per no rebel.lar l’argument sino l’heu vista). La pel.lícula em convenç per la sensible narració de la història, la força de les imatges, la música, i les magnífiques interpretacions per part de tot el repartiment que guanyen la partida a un argument possiblement poc original, però amb un regust més que acceptable a la sortida del cinema. Per a mí, una de les millors pel.lícules de la directora Isabel Coixet.

Intimitat

 

Dijous, 24 d’abril, Teatre Fortuny (Reus).

 

Autor: Hanif Kureishi

Adaptació: Gabriela Izcovich, Traducció: Joan Sellent

Dirigida per: Javier Daulte

Interpretada per: Joel Joan, Clara Segura, Josep Julien, Pepo Blasco i Elena Fortuny

 

Breu sinopsi:

Xavier viu amb la Susanna i dos fills, realment el seu matrimoni és un fracàs? o senzillament està tenint una crisi de valors? s’està deixant emportar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel.ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Xavier perque reflexioni sobre la seva parella i no tanqui portes a la vida que té construïda. Però Xavier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa. La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els recòrds, la por a allò desconegut i l’esperança de trobar la felicitat.

 

El director diu:

A Intimitat el protagonista es pregunta si als 40 anys hi han altres possibilitats d’organització de vida que no sigui la família. La identitat burgesa ens acorrala i és impossible sortir-ne d’ella? o és possible dins d’aquesta entitat burgesa fer un salt per trobar alguna cosa nova i que la vida es transformi en una aventura tai i com a l’adolescència havíem somiat?. De fet, és reobrir el debat sobre la funció de la família en segons quins entorns o situacions personals. El malson de la família feliç és alguna cosa que ens obsessiona a tots i potser una de les últimes idees utòpiques que ens queden. És pertorbador com una cosa tant simple segueix obsessionant-nos aquesta imatge, la imatge de la família feliç de l’anunci de televisió de torn. Xavier (Joel Joan) sap que podria aguantar vint anys més amb la Susanna (Clara Segura), però ell no vol perdre la curiositat per saber si hi ha alguna cosa més després de la seva actual relació amb ella. Es deixa anar, les paraules són d’una sinceritat que arriba a ser violenta quan diu “ja no m’apassiona descobrir l’ànima de la Susanna”.

Goldberg

Diumenge, 13 d’abril, Teatre Fortuny (Reus).

Direcció i coreografia: Ferran Carvajal. Creació i interpretació: Anna Roblas, Ferran Carvajal (ballarins) i Oriol Algueró (violí), Sergi Alpiste (viola), Laia Puig (violoncel). Goldberg és un drama musical per a trio de corda i dos actors-ballarins entorn les Variacions Goldberg de J. S. Bach, en la versió per a corda de Dimitri Sitkovetsky.

Un home i una dona es veuen obligats a refer les seves vides i s’instal·len en una habitació de lloguer d’una barriada perifèrica. La casa on es muden, ara reconvertida en un desgavellat edifici d’apartaments, havia estat l’última residència dels comtes von Keyserlingk. L’any 1756, després que l’exèrcit prussià envaís Saxònia, els von Keyserlingk fugiren de Dresden i fixaren allà el seu domicili. S’hi establiren acompanyats pel personal de servei i per tres músics.

El comte Hermann Carl von Keyserlingk (1696-1764), ambaixador austríac a la cort de Dresden, patia d’insomni. Les nits eren insuportables i va creure que la música podria alleugerir-les. Encarregà a J. S. Bach unes peces que el distraguessin dels pensaments que el turmentaven, i així poder conciliar el son. D’aquí sorgiren les Variacions Goldberg, conegudes amb el nom del jove clavicembalista Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), qui les interpretava nit rere nit.

Goldberg relaciona aquests fets històrics amb el dia a dia d’uns individus a qui la memòria d’un passat llunyà els afecta fins al punt de condicionar-los la vida.

Faust

Dimecres, 9 d’abril, Sala 2 Oriol Martorell, L’Auditori (Barcelona).

Faust, el mític grup del moviment krautrock, per primera vegada a Barcelona i en una sala boníssima pel que fa a qualitat de so. No m’ho podia perdre!. Arribo i em sorprenen ja els instruments que hi ha a l’escenari. Bateria al mig, amplia secció de percussió i guitarra elèctrica a l’esquerra, contrabaix, baix elèctric i sintetitzadors a la dreta. Això promet!. Comença el concert amb una Intro que va des d’el silenci absolut a la intensitat sonora més suggestiva. Al llarg del concert experimento un acostament total a les sensacions diverses de les sonoritats. Introspecció agradable. La percussió és la reina de l’espectacle. La Velvet Underground més corrosiva em vé al cap en diferents moments. Un text en alemany en forma de pissarra-gong és colpejat amb un mall fent retronar la sala. Industrial colorista. Al final del concert tothom demana més. Fan un parell de cançons més per retornar-nos a la realitat. El viatge ha sigut espectacular. Fins aviat, espero!.

Zeitgeist (un documental tabú)

Després d’insistir unes trenta vegades, el meu nebot (Joan Arnau) va aconseguir que visionés atentament el documental Zeitgeist (2007)(que es pot trobar íntegrament a internet amb subtítols en espanyol; el link us el passo al final d’aquest post), i ara em toca a mi demanar a tothom que vegeu aquest documental de 2 hores. Sí, 2 hores, però val la pena, de veritat. Poques vegades he vist un documental tant incisiu en continguts historico-politico-socials com aquest. El documental produït per Peter Joseph (per a mí totalment desconegut) analitza en diferents capítols i donant proves constants:

1. Com la religió cristiana no és una religió original tal i com molts creuen , 2. L’autoría real i expressa dels atemptats de Nova York l’any 2001 i altres successos bèlics del segle XX perpetrats per part dels EEUU, i per últim 3. El control sobre la població mundial per part d’unes poques persones amb ambicions de poder total, mitjançant les polítiques econòmiques i el terror.

La meva opinió personal després d’haver visionat el documental és que sense cap simpatia pels detalls sensacionalistes (vegis la sinistre música de fons, les imatges de violència explícita, i la velocitat narrativa que fa impossible la reflexió en temps real per part de l’espectador), aconsegueix donar llum a alguns aspectes que es donen per certs en aquesta societat de la informació que tenim tant saturada. Per tant tot el que sigui reflexionar sobre nosaltres mateixos és positiu. En definitiva, aquest documental és en essència sobre el concepte de VERITAT, on en aquests temps que corren és tant difícil donar per segur una cosa…

http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332

Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris…

Els 10 Festivals de Cinema del 2008

1. GOLDEN GLOBE AWARDS:  13 de Gener del 2.008   http://www.goldenglobes.org/

2. SUNDANCE FILM FESTIVAL:  del 17 al 27 de Gener del 2.008   http://www.sundance.org/festival/

3. BERLINALE:  del 7 al 17 de Febrer del 2.008   http://www.berlinale.de/

4. OSCARS AWARDS:  24 de Febrer del 2.008   http://www.oscar.com/

5. FESTIVAL EUROPEU DE CURTMETRATGES FEC CAMBRILS-REUS: del 27 de Febrer al 15 de Març del 2.008   http://www.fecfestival.com/

6. FESTIVAL DE MÁLAGA:  del 4 al 12 d’Abril del 2.008   http://www.festivaldemalaga.com/

7. FESTIVAL DE CANNES:  del 14 al 25 de Maig del 2.008   http://www.festival-cannes.fr/

8. BIENNALE DE VENEZIA:  del 27 d’Agost al 6 de Setembre del 2.008   http://www.labiennale.org/

9. DONOSTIA ZINEMALDIA:  del 18 al 27 de Setembre del 2.008   http://www.sansebastianfestival.com/

10. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA (SITGES):  del 2 al 12 d’Octubre del 2.008   http://www.cinemasitges.com/

Diari electrònic personal

Benvinguts/des al bloc!

Escoltant el programa de ràdio “L’internauta” he descobert WordPress, una eina de creació de blocs i m’he decidit per crear-me el meu.

Aquí trobareu apunts i opinions personals sobre qualsevol cosa: cultura, notícies d’actualitat, arts, història, opinió, crítica, etc…, si voleu també hi podeu dir la vostra.

Avui comença el meu bloc!!